Programació d'aula (BASE) — Educació Infantil 5 anys

Aquesta primera missió inaugura el curs i "L'Acadèmia de Curiosos i Curioses": l'aula de cinc anys es transforma en una acadèmia d'exploradors que, abans de descobrir el món, necessita saber qui forma part de la seua ramada. D'ací el repte que vertebra la seqüència, "Qui sóc jo dins de la ramada de l'Acadèmia?", una pregunta autèntica que connecta amb una necessitat real a l'inici de curs —reconéixer-se, sentir-se segur i construir vincle— i dóna motiu per a parlar del propi jo, del cos i de les emocions. Pampa, la llebre curiosa, arriba el primer dia amb la "motxilla de l'Acadèmia" buida: "Per a investigar el món, primer cal conéixer qui investiga". Així arranca un ABP.

El producte final és doble i identitari: un "Mapa de superpoders" col·lectiu —mural on cada xiquet representa qui és, què sap fer i què aporta— i un racó de la calma cocreat amb les famílies per a regular emocions tot el curs. No són manualitats de tancament, sinó eines vives. Per ser la primera missió, el seu disseny és més guiat i pausat: instaura el ritual d'inici i tancament, l'assemblea, les normes cocreades i el "Diari de descobriments", assentant les bases del clima d'aula i del vincle que les missions següents aprofundiran.

La identitat i el vincle no són un contingut més, sinó la condició de possibilitat de tot aprenentatge. El Decret 100/2022 del Consell, que desplega els ensenyaments mínims del Reial Decret 95/2022, situa l'Àrea I "Creixement en Harmonia" com a eix del desenvolupament personal. Iniciar el curs atenent "qui sóc jo dins del grup" respon al principi de globalització (art. 6 RD 95/2022) i al caràcter educatiu i preventiu que l'art. 14 de la LOE dóna a l'etapa. Als cinc anys, segons Vigotsky, el jo només es descentra mitjançant la interacció mediada: "la ramada" és el context on construir la identitat.

La metàfora del superpoder tradueix a llenguatge infantil el reconeixement de les fortaleses i la valoració de la diversitat —cada persona aporta alguna cosa valuosa—, evitant comparacions jeràrquiques. El treball emocional es basa en Bisquerra i Wallon, i el racó de la calma en Malaguzzi (l'espai com a "tercer educador"). El caràcter globalitzat mobilitza també l'Àrea II en comptar membres, classificar qualitats i registrar dades. En la progressió anual ("del jo i el grup → el món que explore → el món que cuide"), aquesta missió instal·la la identitat, el vincle i les eines que sostindran les indagacions posteriors.

La missió es desenvolupa en les primeres cinc setmanes del curs (2a quinzena de setembre i octubre), amb 8 sessions de 45-60 minuts, integrades en la jornada i articulades amb les rutines diàries (assemblea, racons, pati). Per ser l'arrancada del curs, el ritme és pausat: les primeres sessions prioritzen vincle i rutines abans del producte.

La temporalització és flexible i s'ajusta al ritme real del grup, amb marge per a ampliar l'acollida.

Conforme al Decret 100/2022, es prioritzen competències de l'Àrea I i III, amb una de l'Àrea II per la globalització.

Criteris del Decret 100/2022, associats a la seua competència específica.

L'eix és l'Aprenentatge Basat en Projectes (ABP): la missió arranca d'una pregunta autèntica que el grup fa seua i avança per fases —activació (Pampa, repte), exploració (del jo i del grup), elaboració (productes) i difusió i tancament (famílies i avaluació)—. En aquesta primera missió l'ABP és més guiat, amb bastida forta, perquè el grup encara no domina les rutines d'indagació. Es complementa amb tres pilars: l'assemblea com a cor de l'Acadèmia; el joc simbòlic i cooperatiu com a via d'aprenentatge i vincle; i l'educació emocional (Bisquerra), materialitzada en el racó de la calma. El docent és mediador vigotskià: bastix, pregunta i retira l'ajuda; inspirat en Malaguzzi, documenta els "cent llenguatges". Els agrupaments són flexibles: gran grup per a la identitat col·lectiva, parelles i equips per a la cooperació i individual per a la introspecció, en línia amb el DUA.

Les huit sessions comparteixen el ritual de l'Acadèmia: s'inicien amb la "crida de Pampa" (salutació i recordatori del repte) i es tanquen amb el "Diari de descobriments", amb estructura interna inici – desenvolupament – tancament.

Sessió 1. La motxilla buida de Pampa

Objectius: Presentar el fil conductor i formular el repte del curs. Desenvolupament: Pampa arriba amb la motxilla buida i un missatge; en assemblea es llig ("per a investigar el món, primer cal conéixer qui investiga") i sorgeix el repte "qui sóc jo dins de la ramada?"; cada xiquet deixa un objecte que el represente, en la primera entrada del Diari. Agrupament: gran grup. Recursos: Pampa, motxilla, carta, Diari. Durada: 50 min.

Sessió 2. Carnet de l'Acadèmia i el meu cos

Objectius: Reconéixer el nom propi i representar l'esquema corporal. Desenvolupament: després de la crida de Pampa, cada xiquet elabora el seu "carnet d'explorador" (nom modelat, autoretrat, favorits), treballant el reconeixement global del nom; després, per parelles, es dibuixa la silueta corporal assenyalant parts, lateralitat i simetria, formant "la galeria de l'Acadèmia". Agrupament: individual i parelles. Recursos: plantilles, espills, paper continu, pintures. Durada: 60 min.

Sessió 3. El termòmetre de les emocions

Objectius: Identificar i anomenar emocions bàsiques. Desenvolupament: crida de Pampa i conte sobre una emoció; es presenta el "termòmetre emocional" (alegria, tristesa, por, enuig, calma) amb joc de cares i gestos, i cada xiquet assenyala "com em sent hui" i per què; es tanca amb la idea que la calma "es pot entrenar". Agrupament: gran grup i individual. Recursos: conte, panell del termòmetre, targetes, espill. Durada: 50 min.

Sessió 4. El meu superpoder

Objectius: Reconéixer una fortalesa personal i representar-la. Desenvolupament: Pampa pregunta "quin és el teu superpoder?"; en assemblea es conversa sobre que cada persona sap fer alguna cosa especial (ajudar, escoltar, dibuixar) i cada xiquet tria i dibuixa el seu en la seua "fitxa de superpoders"; es tanca compartint-ne alguns i valorant la diversitat. Agrupament: individual amb posada en comú. Recursos: fitxes, llapis, espills. Durada: 55 min.

Sessió 5. Les normes de la ramada

Objectius: Cocrear les normes de convivència de l'aula. Desenvolupament: crida de Pampa i dilema amb titelles ("Pampa no respecta el torn, què passa?"); en assemblea es consensuen les normes (escoltar, cuidar, compartir, esperar), es representen amb pictogrames i es firmen amb l'empremta de cada xiquet; es tanquen exposant-les com a compromís. Agrupament: gran grup. Recursos: titelles, cartolines, pictogrames, pintura de dits. Durada: 50 min.

Sessió 6. Comença el mapa de superpoders

Objectius: Iniciar el producte col·lectiu integrant les aportacions. Desenvolupament: Pampa porta un gran panell buit, "el mapa"; cada xiquet col·loca la seua fitxa i, junts, es compten els superpoders i s'agrupen per semblances (comptatge, quantificadors, classificació); es tanca admirant el mapa ("tots junts som la ramada"). Agrupament: gran grup. Recursos: panell-mapa, fitxes, gomets, etiquetes. Durada: 55 min.

Sessió 7. El racó de la calma i els encàrrecs

Objectius: Dissenyar un espai d'autoregulació i assumir responsabilitats. Desenvolupament: després de la crida de Pampa ("una ramada es cuida amb tasques"), el grup decideix què necessita el racó i assaja dues estratègies (respiració del globus, abraçada de la tortuga); després es reparteixen i assagen els encàrrecs (Diari, termòmetre, recompte); es tanca inaugurant el racó i el panell d'encàrrecs. Agrupament: xicotets equips i gran grup. Recursos: coixins, materials sensorials, botelles de la calma, panell d'encàrrecs. Durada: 60 min.

Sessió 8. Famílies i ritual de tancament

Objectius: Difondre el producte, cocrear amb les famílies i avaluar la missió. Desenvolupament: crida de Pampa i preparació de la visita; les famílies coneixen el mapa i el racó de la calma i aporten un objecte o missatge afectiu (cocreació); després d'acomiadar-les, assemblea d'avaluació amb la "diana de l'Acadèmia" (què hem aprés, com ens hem sentit); es tanca amb el ritual: Pampa guarda el mapa "per a tot el curs" i anuncia que la pròxima missió eixirà a l'exterior. Agrupament: gran grup amb famílies. Recursos: invitacions, mapa, racó, diana, Diari. Durada: 60 min.

Materials: mascota Pampa i la seua motxilla; mural del Diari; plantilles de carnet i de "fitxa de superpoders"; paper continu, pintures, llapis, gomets i etiquetes amb noms; espills; panell del termòmetre i targetes d'emocions; titelles i pictogrames per a les normes; materials del racó de la calma (coixins, botelles de la calma, targetes de respiració, teles, llum suau); panell d'encàrrecs. Digitals: càmera/tauleta per a la documentació pedagògica (Reggio Emilia); cançons de benvinguda i conte sobre emocions; PDI. Humans: la tutora com a mediadora; coordinació amb PT/AL per a l'alumne amb TEA nivell 1; suport de reforç per a l'alumna d'incorporació tardana; i les famílies, que cocreen el racó de la calma i reben la difusió. Els recursos es justifiquen pel seu caràcter manipulatiu, sensorial i significatiu als cinc anys.

L'organització seguix el principi reggià de l'espai com a "tercer educador". El racó d'assemblea, amb rogle i panell del Diari, és el centre neuràlgic on s'inicien i es tanquen les sessions i es documenta l'aprenentatge. Els racons habituals (joc simbòlic, plàstica, logicomatemàtic, biblioteca) acullen el xicotet grup i la producció individual. S'habilita, com a espai permanent, el racó de la calma: lloc acollidor de baixa estimulació, amb coixins, llum suau i materials sensorials, dissenyat amb el grup i enriquit per les famílies. El pati, com a "aula exterior", acull els jocs de presentació. La galeria de siluetes i el mapa de superpoders ocupen les parets a l'altura de l'alumnat, reflectint la identitat del grup.

L'atenció a la diversitat és preventiva i universal mitjançant el Disseny Universal per a l'Aprenentatge (DUA-A, CAST), en coherència amb l'Ordre 20/2019 i el Decret 104/2018, abans que com a adaptacions reactives. En representació, la informació s'oferix en múltiples formats (oral, visual, corporal, simbòlic); en acció i expressió, cada xiquet mostra la seua identitat per la via que preferisca (dibuix, gest, paraula); i en implicació, la metàfora del superpoder, Pampa i el joc garantixen la motivació. Mesures concretes: per a l'alumne amb TEA (nivell 1), anticipació amb agenda visual, estructuració del ritual, ús pactat del racó de la calma, coordinació amb PT/AL i jocs sense contacte físic forçat; per a l'alumna d'incorporació tardana, suport visual, parella-guia, protagonisme dels llenguatges no verbals i valoració de la seua llengua i cultura com un "superpoder" més; i per a l'alumnat d'altes capacitats, aprofundiment (recompte i classificació, documentar el Diari, proposar normes) orientat a la cohesió. Són mesures de resposta inclusiva que beneficien tot l'alumnat.

L'avaluació és global, contínua i formativa, conforme al Decret 100/2022, amb l'observació directa i sistemàtica i la documentació pedagògica com a tècniques principals: s'avalua la progressió arreplegada en el Diari, no un producte aïllat. Instruments: registre anecdòtic de participació i integració (sessions 1-3); silueta, carnet i fitxa de superpoders amb rúbrica d'esquema corporal (sessions 2-4); observació del termòmetre i d'estratègies de regulació; registre d'assemblea en la cocreació de normes (sessió 5); aportació al mapa i encàrrecs (sessions 6-7); i autoavaluació amb la "diana de l'Acadèmia" (sessió 8). L'avaluació inicial s'integra en aquestes setmanes; es contempla autoavaluació (diana amb icones), coavaluació en assemblea i valoració de la pràctica.

Rúbrica de la missió

La missió tendix ponts amb els ODS de l'Agenda 2030: l'ODS 3 (salut i benestar) —autocura emocional i racó de la calma—, l'ODS 4 (educació de qualitat) inclusiva i l'ODS 10 (desigualtats), en valorar la diversitat d'identitats i llengües com a "superpoders". L'educació emocional i en valors és el nucli: emocions, empatia, respecte del torn i convivència es treballen de manera vivencial i es projecten en les normes. La competència digital s'introduïx de manera incipient, amb la documentació fotogràfica i la familiarització amb la tauleta o la PDI. La interdisciplinarietat és consubstancial a l'enfocament globalitzat, que entrellaça identitat i emoció (Àrea I), llenguatges (Àrea III) i comptatge i classificació (Àrea II). Finalment, la connexió amb les famílies es concreta en la cocreació del racó de la calma i la difusió del mapa, amb pinzellades d'Aprenentatge-Servei.

Segona missió de L'Acadèmia de Curiosos i Curioses, en el tram final del primer trimestre (novembre–desembre). Després de la missió 1, centrada en el jo i la identitat del grup, la mirada es torna cap a fora: el pati apareix encatifat de fulles i sorgix la pregunta "Per què canvien els arbres?". Pampa, la llebre curiosa, proposa convertir l'aula en un laboratori de les fulles i el grup en una colla de caçadors de tardor que recol·lecten, classifiquen, compten, mesuren i experimenten amb els tresors de la tardor.

La missió posa el focus en la indagació del medi natural i el pensament científic bàsic i se sosté sobre l'aprenentatge cooperatiu: l'alumnat treballa en equips estables ("rastrejadors"). El producte final té doble cos, coherent amb els "cent llenguatges" de Reggio Emilia: una instal·lació efímera de land-art (mandala tardorenca) i un herbari animat documentat en el Diari de descobriments i compartit amb les famílies. Globalitza les tres àrees, gravitant sobre les Àrees II i III.

La situació respon al caràcter globalitzador que el Reial Decret 95/2022 i el Decret 100/2022 del Consell atribuïxen a l'Educació Infantil: la tardor es viu com a centre d'interés —en el sentit de Decroly— que connecta els éssers vius, la quantitat, la mesura i els llenguatges. La sorpresa davant l'arbre que perd la fulla és, en termes de Dewey, una experiència educativa genuïna, i treballar el medi natural als cinc anys atén la necessitat evolutiva —pensament preoperatori de Piaget— de manipular el concret.

L'elecció de l'aprenentatge cooperatiu té fonament psicopedagògic: Vigotsky recorda que l'aprenentatge es produïx primer en el pla interpsicològic, i classificar fulles —decidir el criteri, defendre'l i cedir— és un escenari de conflicte sociocognitiu. Les estructures de Johnson i Johnson i de Kagan garantixen interdependència positiva i responsabilitat individual, i són mesura d'inclusió (Echeita; Booth i Ainscow). La missió inicia un mètode científic bàsic —observar, predir, comprovar, comunicar— i sembra, amb la cura d'allò efímer, una mirada de respecte a la natura alineada amb els ODS.

La missió es desenvolupa en huit sessions entre les dues últimes setmanes de novembre i les dues primeres de desembre, a unes tres setmanals de 45–60 minuts, articulades pel ritual d'inici i tancament de l'Acadèmia. És flexible: el clima pot reordenar les eixides sense trencar la seqüència d'indagació.

La missió deixa un pont cap a la missió 3 ("El misteri de l'aigua viatgera").

Es prioritzen competències de l'Àrea II (Descobriment i Exploració de l'Entorn) i de l'Àrea III (Comunicació i Representació), amb suport de l'Àrea I, segons el Decret 100/2022 i el Reial Decret 95/2022.

Organitzats per blocs de cada àrea (Decret 100/2022) i vinculats a les CE.

Presos del Decret 100/2022 (5 anys) i concretats per a la missió.

L'eix és l'aprenentatge cooperatiu (Johnson, Johnson i Holubec): no un simple "treballar junts", sinó una estructura intencionada que garantix interdependència positiva, responsabilitat individual, interacció estimuladora, habilitats socials i autoavaluació grupal. S'entreteixix amb la indagació (Dewey) i els racons i ambients ja consolidats, documentant-se a la manera de Reggio Emilia. Agrupaments: l'aula s'organitza en equips de rastrejadors heterogenis i estables (cinc o sis de quatre) amb criteri inclusiu, alternant gran grup, equip, parelles tutores i individual; cada membre assumeix un rol rotatiu amb pictograma (Capità de la calma, Guardià del material, Portaveu i Cronista), amb estructures adaptades a 5 anys: foli giratori, llapis al centre, parada de tres minuts, trencaclosques d'Aronson i 1-2-4. Paper docent: la mestra és mediadora (Vigotsky): provoca el conflicte cognitiu amb bones preguntes, prepara l'ambient (Montessori) i coordina amb PT/AL. La seqüència replica l'espiral sorpresa → repte → indagació → producte → comunicació, amb metacognició final.

Totes les sessions obrin amb el ritual d'inici de l'Acadèmia (cançó de Pampa, "armilla d'explorador" i revisió de la pregunta en el panell) i tanquen amb l'empremta del dia: cada equip deixa una fulla-pictograma en el Diari amb el que ha aprés i com ha cooperat.

Sessió 1. La pregunta que cau dels arbres

Objectius: despertar la sorpresa i formular la pregunta-repte. Desenvolupament: Pampa "arriba" amb una bossa de fulles seques que escampa en l'assemblea i sorgix el diàleg "per què cauen?". Es recull la pregunta-repte "Per què canvien els arbres?" en el panell i, amb pluja d'idees, cada xiquet anticipa la seua explicació. Agrupament: gran grup. Recursos: Pampa, fulles, panell, retoladors. Durada: 45 min.

Sessió 2. El pacte del laboratori i els equips de rastrejadors

Objectius: constituir els equips, acordar normes i assignar rols. Desenvolupament: es presenten els equips de rastrejadors i els seus rols amb pictogrames; mitjançant foli giratori cada equip dibuixa el seu emblema i firma el "pacte del laboratori" (parlar fluixet, escoltar, cuidar el material, ajudar-nos), i s'assaja un microjoc de confiança. Agrupament: equips de 4. Recursos: targetes de rol, cartolines, pictogrames. Durada: 50 min.

Sessió 3. Primera caça: eixida a l'aula exterior

Objectius: observar i recol·lectar amb criteri i respecte i iniciar el registre. Desenvolupament: eixida al pati i parc proper amb parada de tres minuts prèvia per a decidir què observar. Els equips recol·lecten en la seua "cistella de tresors", distingixen caducifolis i perennes i ordenen el botí mentre el Cronista registra. Agrupament: equips de 4 + gran grup. Recursos: cistelles, tauleta, fitxes, armilles. Durada: 60 min.

Sessió 4. Experts de la tardor: observar i ensenyar

Objectius: explorar sensorialment, ampliar vocabulari bilingüe i cooperar entre equips. Desenvolupament: en el racó-laboratori, amb lupes, pinces i llapis al centre, cada equip descriu els seus tresors i es construïx el "mur de paraules" bilingüe (hoja/fulla, rama/branca). Després cada equip s'especialitza en un tresor i un "expert" l'ensenya a un altre (trencaclosques d'Aronson). Agrupament: equips d'experts + rotació. Recursos: lupes, pinces, safates, targetes-imatge. Durada: 55 min.

Sessió 5. Per què canvien els arbres? Miniexperiments

Objectius: predir, comprovar i comprendre el perquè de la tardor. Desenvolupament: dues experiències: amb llanterna i globus terraqüi es vivencia que en tardor hi ha menys llum ("l'arbre s'adorm") i es compara una fulla fresca i una altra seca predient quina es trenca. Cada equip formula una hipòtesi "crec que…" i el Cronista la registra. Agrupament: gran grup + equips. Recursos: llanterna, globus terraqüi, fulles fresca i seca, fitxes. Durada: 55 min.

Sessió 6. El laboratori de classificació, comptatge i mesura

Objectius: classificar, comptar i mesurar amb unitats no convencionals. Desenvolupament: amb llapis al centre cada equip acorda un criteri (color, grandària, "punxa o no"), classifica en cèrcols i descobrix que un mateix munt admet diversos ordres. Amb 1-2-4 compten i comparen col·leccions i mesuren branques amb pams i fulles-unitat, ordenant-les per longitud. Agrupament: equips de 4 + parelles. Recursos: cèrcols, safates, targetes de criteri, gomets, cinta, fitxes. Durada: 60 min.

Sessió 7. Artistes de la tardor: land-art i herbari animat

Objectius: crear cooperativament aplicant simetria i seriació i elaborar el producte. Desenvolupament: en l'"aula exterior" els equips construïxen un mandala de tardor (cada equip un anell) amb seriacions de color i simetria, fotografiat en zenital, conversant sobre que es desfarà amb el vent (allò efímer, la cura). Després munten l'herbari animat: afigen a cada fulla un dibuix i etiqueta bilingüe, i el Portaveu grava la "veu de la fulla". Agrupament: gran grup cooperatiu + equips de 4. Recursos: materials naturals, corda, tauleta, premsa de fulles, cartolines. Durada: 60 min.

Sessió 8. Vesprada d'exploradors: difusió i tancament

Objectius: comunicar a les famílies, autoavaluar el treball cooperatiu i tancar la missió. Desenvolupament: les famílies visiten l'aula-laboratori; cada equip presenta el seu herbari i les fotos del land-art i sona la "veu de les fulles". Després, els equips fan l'autoavaluació cooperativa amb la diana (escoltem?, ajudem?, complim el rol?), s'entrega el "carnet de caçador" i es planteja l'enigma de la missió 3. Agrupament: gran grup + famílies. Recursos: herbari, fotos, diana, carnets, Diari. Durada: 60 min.

Naturals i fungibles: fulles, fruits secs, llavors, branques i escorces; cartolines, paper continu, retoladors, ceres, gomets, corda, cèrcols i etiquetes bilingües. Laboratori: lupes, pinces, safates, balança, unitats de mesura no convencionals, premsa de fulles (o llibres pesants) i, per als miniexperiments, llanterna i globus terraqüi. Digitals: tauleta o càmera per a fotografia zenital i registre sonor, i projector per a imatges d'arbres. Personals i de l'entorn: tutora, PT i AL (suport dins de l'aula), famílies en l'eixida, mascota Pampa, panells, targetes de rol i Diari de descobriments; pati i parc proper com a "aula exterior".

La missió usa tres espais complementaris. L'aula ordinària es reconfigura com a laboratori de les fulles: el racó de ciència s'amplia amb safates, lupes i materials classificables, i s'habilita el "mur de paraules de la tardor" bilingüe, mentre que l'assemblea continua sent el cor dels rituals. El pati s'assumeix com a "aula exterior" per a l'observació dels arbres, el land-art i la recol·lecció (natura com a tercer educador, Reggio Emilia). L'entorn natural proper —parc o zona arbrada— s'incorpora com a espai d'eixida, la qual cosa exigix autoritzacions familiars i mesures de seguretat.

L'atenció a la diversitat es planifica des del DUA-A (CAST) com a marc preventiu, en línia amb l'Ordre 20/2019 i el Decret 104/2018, garantint accessibilitat abans que adaptacions individuals; el cooperatiu és ja mesura inclusiva (Echeita; Booth i Ainscow). S'apliquen els tres principis: representació múltiple (informació sensorial, visual, oral i bilingüe, amb mur de paraules i pictogrames); acció i expressió múltiples (classificar, comptar, mesurar, dibuixar, crear land-art o gravar); i implicació múltiple (sorpresa real, rols i elecció de criteri o tresor). Mesures específiques: per a l'alumne amb TEA nivell 1, agenda visual, pictogrames de rol i de passos, estructuració del racó, rol de Guardià del material que dóna predictibilitat, història social abans de les eixides i control d'estímuls, amb coordinació AL/PT. Per a l'alumna d'incorporació tardana, parella tutora, pictogrames i imatges, vocabulari bilingüe amb suport gestual, tasques manipulatives sense barrera lingüística i valoració de la seua llengua i cultura. Per a l'alumnat d'altes capacitats, preguntes de major profunditat, rol d'"expert" en un tresor addicional i reptes amb dos criteris simultanis (enriquiment, no acceleració).

L'avaluació és global, contínua i formativa (Decret 100/2022), basada en l'observació directa i sistemàtica i l'anàlisi de productes, no en proves. Instruments: Diari de descobriments (documentació a la manera Reggio Emilia), llista de control i escala d'observació sobre els criteris, productes avaluables (herbari, land-art fotografiat, fitxes d'hipòtesi i gràfics), diana d'autoavaluació cooperativa, "carnet de caçador de tardor" i coavaluació "estrela i desig".

Rúbrica d'avaluació

La missió integra els temes transversals i els ODS de l'Agenda 2030. L'educació ambiental (ODS 15) vertebra la proposta: observar el cicle estacional, recol·lectar "només el que necessitem" i crear un land-art efímer que es torna a la natura sembren una consciència ecològica viscuda, no predicada, connectant amb els ODS 11 i 4. En valors i convivència, el cooperatiu és un currículum de ciutadania (escoltar, repartir, defendre el criteri i cedir davant raons), i la composició inclusiva dels equips treballa la igualtat i la diversitat cultural i lingüística (plurilingüisme castellà/valencià), conforme al Decret 104/2018. La competència digital apareix de manera incipient i segura (fotografia zenital i registre sonor, mediats), la proposta és plenament interdisciplinària i la relació amb les famílies es materialitza en la "vesprada d'exploradors".

Tercera missió de "L'Acadèmia de Curiosos i Curioses" i primera del segon trimestre. La pregunta naix d'un assombre de gener: els tolls del pati desborden després de la pluja i, en tornar del cap de setmana, han desaparegut. La inquietud —"On va l'aigua dels tolls?"— encén una investigació que adopta per primera vegada el mètode científic bàsic: observar, formular hipòtesis, experimentar i registrar.

Aquesta missió es vertebra mitjançant la gamificació i l'aprenentatge lúdic: l'Acadèmia es convertix en la "Missió Gota: Agents de l'Aigua", on cada xiquet és un "agent científic" que resol el misteri per a ajudar Pampa, la llebre curiosa, amb el progrés en el "Mapa del Viatge de la Gota" i insígnies de procés. La indagació recorre el cicle de l'aigua, el mètode científic i l'observació meteorològica, i culmina en dos productes finals —una "Estació meteorològica de l'aula" i un "conte científic col·lectiu"— compartits en una "Cerimònia de Graduació d'Agents de l'Aigua".

L'aigua és un fenomen pròxim, sensorial i motivador que l'alumnat de cinc anys experimenta a diari, de manera que la situació parteix d'un context real i globalitzador (RD 95/2022, Decret 100/2022), en la línia de l'experiència de Dewey i els centres d'interés de Decroly. El segon trimestre és idoni per a introduir el mètode científic, eix de l'Àrea II; en el període preoperatori de Piaget, l'alumnat d'i5 necessita manipular i observar per a confrontar la seua intuïció amb l'evidència, amb la mediació docent en la seua ZDP (Vigotsky).

La gamificació és coherent amb la manera natural d'aprendre en Infantil: jugant, principi metodològic i dret de la infància (LOPIVI, LO 8/2021). La narrativa d'"agents" dona emoció a l'esforç —l'emoció (Wallon, Bisquerra) és condició de l'aprenentatge— i el sistema d'assoliments reforça el procés. La missió articula a més l'Àrea III (símbols, comptatge, hipòtesis bilingües i conte col·lectiu: els cent llenguatges de Malaguzzi) i l'Àrea I (ús responsable de l'aigua), projectant l'ODS 6 sota el DUA (CAST).

La missió es desenvolupa en sis setmanes del segon trimestre, entre mitjan gener i finals de febrer, moment de major pluja, boira i fred a la Comunitat Valenciana que enriquix l'observació directa. Es concreta en 8 sessions de 45 a 75 minuts, integrades en la jornada pel seu caràcter globalitzador, més una rutina diària transversal de 10 minuts, el "Part meteorològic de l'agent de guàrdia", llavor de l'estació.

La temporalització és flexible: la rutina diària permet aprofitar els dies reals de pluja o sol i cada experiment s'ajusta al ritme del grup (Decret 100/2022).

Prioritza l'Àrea II (indagació) i l'Àrea III (registre i comunicació), amb suport de l'Àrea I, segons el Decret 100/2022, del Consell.

Seleccionats del Decret 100/2022, amb predomini de l'Àrea II i III.

Presos del Decret 100/2022, associats a la seua competència, com a referents del desenvolupament competencial.

La metodologia principal és la gamificació i l'aprenentatge lúdic, no com a premis superposats, sinó com a estructura narrativa que dona sentit a la indagació, sobre quatre pilars. 1) Narrativa lúdica: l'aula és un quarter d'agents que resolen el misteri per a ajudar Pampa; aquesta ficció —joc simbòlic de Piaget i Vigotsky— convertix cada experiment en un "encàrrec". 2) Mètode científic com a rutina: cada sessió seguix el guió "El que pense" → "El que provem" → "El que descobrim", bastida verbal (Vigotsky, ZDP) que estructura l'exploració (Dewey, Decroly). 3) Assoliments i insígnies: reconeixen assoliments de procés —observar, registrar, cooperar—, s'atorguen al grup i són simbòliques, evitant tota comparació (Decret 104/2018). 4) Agrupaments i docent: es combinen gran grup, esquadrons cooperatius de 4 (missió 2), parelles tutorades i treball individual; el docent dissenya ambients, documenta (Reggio Emilia, Malaguzzi) i garantix, mitjançant el DUA, l'accés de tots a la indagació.

La seqüència consta de 8 sessions més una rutina diària transversal. Cada sessió s'obri amb el ritual de l'Acadèmia —Pampa envia l'encàrrec i els agents reciten el seu lema, "Observem, pensem, provem i descobrim"— i es tanca documentant en el "Diari de la gota" i avançant el Mapa del Viatge de la Gota.

Rutina diària. El part meteorològic de l'agent de guàrdia. Dos agents de guàrdia (rol rotatiu) observen el cel i col·loquen el símbol (sol, núvol, pluja, vent, boira) i la dada de fred/calor en el panell del temps; al final de setmana es compten els dies de cada tipus. Duració: 10 min diaris.

Sessió 1. El misteri de l'aigua viatgera

Objectius: activar el repte des d'un assombre real i recollir idees prèvies. Desenvolupament: després del ritual, Pampa deixa la gran pregunta, "On va l'aigua dels tolls?"; en assemblea bilingüe l'alumnat expressa les seues idees prèvies, que el docent documenta sense corregir en un panell d'hipòtesis. Agrupament: gran grup. Recursos: mascota Pampa, panell d'hipòtesis, càmera. Duració: 45 min.

Sessió 2. Alta com a Agents de l'Aigua

Objectius: instaurar la narrativa lúdica i comprometre el grup. Desenvolupament: cerimònia d'"alta" en què cada xiquet rep el seu carnet d'agent i es presenten el Mapa del Viatge de la Gota, el panell d'insígnies, les normes i el lema. Agrupament: gran grup + esquadrons. Recursos: carnets, mapa, panell d'insígnies, normes. Duració: 50 min.

Sessió 3. L'aigua que puja: descobrim l'evaporació

Objectius: formular i comprovar la hipòtesi de l'evaporació. Desenvolupament: es presenten dos plats amb igual aigua, un al sol i un altre tapat, i cada esquadró formula la seua hipòtesi amb adhesiu; en veure que el plat al sol ha perdut més, el docent presta la paraula evaporar ("l'aigua es torna invisible i puja"). Agrupament: esquadrons + gran grup. Recursos: plats transparents, adhesius, vidre fred, Diari. Duració: 60 min.

Sessió 4. El núvol presoner i el viatge complet de la gota

Objectius: observar la condensació i integrar el cicle de l'aigua complet. Desenvolupament: amb supervisió de l'adult s'aboca aigua calenta en un pot tapat amb un plat amb gel ("núvol fred") i els agents observen gotetes que "plouen" (condensació); es reconstruïx el cicle de l'aigua complet —evaporació, condensació i pluja—, guanyant les insígnies Experimentador i Observador. Agrupament: gran grup + esquadrons. Recursos: pot, aigua calenta, gel, plat, bossa de tancament, cartolina, Diari. Duració: 60 min.

Sessió 5. Caçadors del temps: símbols i dades

Objectius: sistematitzar l'observació meteorològica i aproximar-se al llenguatge matemàtic. Desenvolupament: els agents retolen els símbols meteorològics bilingües i introduïxen la predicció; construïxen un gràfic de barres, compten i comparen, guanyant la insígnia de Cronista del Temps. Agrupament: esquadrons + gran grup. Recursos: targetes de símbols, panell del temps, gràfic, números mòbils. Duració: 50 min.

Sessió 6. Muntem l'Estació Meteorològica

Objectius: iniciar el producte final en un dispositiu real. Desenvolupament: per esquadrons especialitzats es fabriquen els elements de l'Estació Meteorològica de l'Aula —panell del temps, pluviòmetre, penell, termòmetre i calendari—, amb rols de manteniment. Agrupament: esquadrons especialitzats. Recursos: botelles, embuts, palets, cartolina, material de reciclatge. Duració: 60 min.

Sessió 7. Inauguració i conte científic col·lectiu

Objectius: posar en marxa l'estació i narrar el que s'ha aprés en clau de relat. Desenvolupament: inauguració i assaig del protocol de l'agent de guàrdia (mesurar pluja, llegir penell i termòmetre), amb normes d'ús responsable de l'aigua i insígnia de Cuidador de l'Aigua (ODS 6); després es compon el conte col·lectiu "Gotina, la gota viatgera", el text del qual es dicta mentre cada esquadró il·lustra una fase del cicle (Narrador de la Gota). Agrupament: gran grup (text) + esquadrons (il·lustració). Recursos: estació, calendari, paper, pintures, fotos. Duració: 70 min.

Sessió 8. Cerimònia de Graduació d'Agents de l'Aigua

Objectius: tancar la missió, comunicar-la a famílies i altres aules i autoavaluar el procés. Desenvolupament: completada l'última etapa del mapa, els agents mostren la seua estació, "lligen" el conte de Gotina i expliquen el cicle de l'aigua a famílies i a una altra aula convidada; es lliuren diplomes i s'autoavaluen amb diana i "escala de la gota". Agrupament: gran grup + famílies i aula convidada. Recursos: estació, conte, mapa, diplomes, diana. Duració: 75 min.

Fungibles i d'experimentació: plats i recipients transparents, pots amb tapa, bosses de tancament, gel, aigua (la calenta sempre manipulada per l'adult), espills, cartolines, adhesius, retoladors i pintures; material de reciclatge (botelles, embuts, palets) per al pluviòmetre, el penell i l'estació. De l'estació: panell del temps plastificat, termòmetre segur, pluviòmetre graduat, penell, calendari mensual, gràfics i números mòbils. Narrativa: mascota Pampa, cartes, carnets, Mapa del Viatge de la Gota, panell d'insígnies, diplomes. Documentals: "Diari de la gota", "Diari de descobriments" del grup (Reggio Emilia), càmera o tauleta, panell d'hipòtesis. Personals: mestra-tutora, mestres de PT i AL i famílies. Digitals: vídeos i imatges del cicle de l'aigua i PDI, amb ús puntual i supervisat.

La missió fa de la flexibilitat espacial un principi. L'aula, per racons, allotja el racó del laboratori de l'aigua —"ambient preparat" a la manera de Montessori— i el racó de l'Estació Meteorològica, de manteniment diari; la zona d'assemblea acull hipòtesis, posades en comú i rituals, amb el Mapa i el panell d'insígnies visibles. El pati es convertix en aula exterior i observatori: allí s'observen els tolls, el cel, els núvols i la boira, i s'ubica el pluviòmetre. Els corredors i el hall servixen d'espai expositiu i d'escenari de la graduació. L'espai és, en suma, "tercer educador" (Malaguzzi): parla, convida a indagar i fa visible l'aprenentatge.

L'atenció a la diversitat s'articula des del DUA (CAST), d'acord amb l'Ordre 20/2019, el Decret 104/2018 i l'Index for Inclusion (Booth & Ainscow). Els seus tres principis: representació, cada fenomen per diverses vies (experiència directa, imatge, gest, símbol i paraula bilingüe amb pictogrames); acció i expressió, l'alumnat demostra el que sap manipulant, dibuixant, col·locant símbols, verbalitzant o aportant al conte, sense que la via verbal siga condició de l'èxit; i implicació, la narrativa i els rols rotatius motiven tots els perfils. En els casos de l'aula: a l'alumne amb TEA (nivell 1) se li anticipa amb agenda visual, es cuiden els aspectes sensorials (avisar abans de manipular aigua/gel, guants) i se li assigna el rol de Cronista d'acord amb el seu interés focalitzat (PT i AL); a l'alumna d'incorporació tardana, l'experimentació manipulativa i els símbols li oferixen una via no dependent de l'idioma, amb parella tutora i valoració de la seua llengua familiar (AL); i a l'alumnat amb altes capacitats se li proposen reptes d'aprofundiment (predir el temps, ser "agent en cap"), sense accelerar ni segregar. Totes les mesures s'apliquen en l'aula ordinària, sense itineraris paral·lels.

L'avaluació és global, contínua i formativa (RD 95/2022 i Decret 100/2022), centrada en el procés, mitjançant observació directa i sistemàtica i documentació pedagògica; les insígnies funcionen a més com a avaluació visible. Instruments: diari d'aula i escala d'observació amb els criteris del Decret 100/2022; "Diari de la gota" individual; part meteorològic i gràfics; els productes finals (estació i conte); i autoavaluació amb diana i "escala de la gota" (he observat?, he provat?, he registrat?, he ajudat?).

Rúbrica d'avaluació de la missió

La missió és un espai privilegiat de transversalitat. En sostenibilitat (ODS 6 i 13), comprendre que l'aigua "viatja" i no és infinita conduïx al consum responsable: el grup acorda hàbits (tancar l'aixeta, reutilitzar l'aigua per a regar) i obté la insígnia de Cuidador de l'Aigua, sembrant el compromís de la missió 6. En valors i convivència, l'estructura d'"agents" fomenta cooperació, responsabilitat, respecte de torns i cura del material (Decret 104/2018). En competència digital, es dona un ús puntual i supervisat de la PDI i d'imatges del cicle de l'aigua. En interdisciplinarietat i globalització, integra les tres àrees —llenguatge matemàtic, alfabetització científica, llenguatge verbal plurilingüe, artístic i corporal—, fidel als cent llenguatges de Malaguzzi. Les famílies col·laboren en els experiments, aporten materials de reciclatge i protagonitzen la Graduació.

Quarta missió de L'Acadèmia de Curiosos i Curioses (segon trimestre, febrer–març), articulada com a Aprenentatge-Servei (ApS). La mascota Pampa, la llebre curiosa, arriba amb les orelles acotxades perquè barreres arquitectòniques li van impedir arribar al parc, i d'aquell assombre naix la pregunta de la missió: "Com seria un barri que cuida totes les persones?". L'alumnat d'i5 detecta necessitats de l'entorn, les investiga com a geòmetra i cartògraf, construïx la maqueta del "barri somiat" —accessible, verd i per a totes les edats— i lliura una proposta de millora a famílies, AMPA i, simbòlicament, a l'Ajuntament. Les tres àrees es mobilitzen de manera globalitzada: geometria, mesura i entorn social (Àrea II) vertebren; els valors cívics i la cooperació (Àrea I) ancoren; els llenguatges (Àrea III) donen veu. Tot es documenta en el Diari de descobriments amb el ritual de l'Acadèmia.

La situació es fonamenta en l'art. 14 LOE/LOMLOE i el RD 95/2022 (art. 6), que consagren el caràcter globalitzador de l'etapa i situen en l'Àrea II els primers aprenentatges logicomatemàtics i el medi social; el Decret 100/2022 del Consell concreta les competències, sabers i criteris. L'ApS (Roser Batlle, Josep M. Puig) unix aprenentatge curricular amb servei autèntic i materialitza els principis d'equitat i inclusió del Decret 104/2018: l'accessibilitat, nucli del repte, convertix l'alumne amb TEA nivell 1 i l'alumna d'incorporació tardana en protagonistes-experts (DUA-A, CAST). Referents: Tonucci (la ciutat dels xiquets), Vigotsky (geometria en la ZDP), Piaget (espai topològic al projectiu) i Booth & Ainscow (Index for Inclusion).

La missió es desenvolupa en huit sessions entre febrer i març (segon trimestre), a raó de dues o tres setmanals de 50–60 minuts, seguint el cicle de l'ApS enganxat en el ritual de l'Acadèmia.

La temporalització és flexible i emergent: l'eixida o la construcció es reabsorbixen des dels racons, respectant els ritmes individuals.

Es prioritzen, d'acord amb el Decret 100/2022, les competències de l'Àrea II (medi social i raonament logicomatemàtic) i de l'Àrea I (convivència i valors), amb suport comunicatiu de l'Àrea III.

Selecció de sabers bàsics (Decret 100/2022) al servei del repte.

Criteris del Decret 100/2022 associats a les competències prioritzades; són el referent directe de la rúbrica.

L'eix és l'Aprenentatge-Servei (ApS) el cicle del qual (detecció → investigació → planificació → acció → celebració) vertebra la seqüència: arranca d'un problema autèntic —les barreres detectades en l'eixida— i es concreta en la maqueta accessible i la carta-proposta (Tonucci, Dewey). Construir exigix mesurar (hi cap la cadireta?), introduint la mesura natural i arbitrària abans que la convencional (Piaget) amb els cossos geomètrics a la mà (Montessori, Vigotsky-ZDP). Les tres àrees es mobilitzen a l'uníson i es documenten en el Diari (Reggio). Gremis cooperatius heterogenis amb rols rotatius; docent com a guia-mediador que prepara l'ambient, formula preguntes i garantix participació equitativa (DUA-A, Index for Inclusion).

La seqüència consta de huit sessions que recorren el cicle de l'ApS. Cada una obri amb el ritual ("Acadèmia de Curiosos i Curioses, estem llestos per a explorar?") i tanca amb aportació al Diari i segell del carnet.

Sessió 1. El passeig frustrat de Pampa

Objectius: Formular la pregunta de la missió i despertar l'empatia cap a qui troba barreres. Desenvolupament: Pampa "conta" amb pictogrames que no va poder arribar al parc; pluja d'idees en panell "ens cuida / no ens cuida" i presentació del mapa-missió amb les fases (detectiu, geòmetra, arquitecte/a, constructor/a, ambaixador/a). Gran grup · Pampa, pictogrames, panell, mapa-missió, Diari · 50 min.

Sessió 2. Detectius del barri: eixida, observació i mapa

Objectius: Registrar in situ barreres i "tresors" del barri i representar-los en un plànol. Desenvolupament: Eixida guiada amb famílies: els gremis marquen en el seu detectòmetre barreres i tresors, realitzen el "repte d'empatia" (empényer una cadireta, avançar amb ulls embenats) i saluden els oficis; de tornada, sobre el plànol-croquis col·loquen adhesius rojos (barreres) i verds (tresors) i decidixen quina necessitat atendre. L'alumne amb TEA compta amb agenda visual i company-guia. Gremis cooperatius amb famílies · Detectòmetres, tauletes, cadireta, antifaç, plànol-croquis, agenda visual · 90 min + assemblea.

Sessió 3. El gremi de geòmetres: les formes que construïxen la ciutat

Objectius: Reconéixer i classificar cossos geomètrics de l'entorn urbà i iniciar el banc de formes. Desenvolupament: Exploració sensorial de la caixa de cossos geomètrics i joc "caça de formes" en les fotos del barri (fanal = cilindre, edifici = prisma); classificació del material reciclat per forma en el banc de formes. L'alumnat d'altes capacitats investiga "formes rares" (cúpules, arcs). Parelles tutorades + gran grup · Caixa de cossos geomètrics, material reciclat, fotos, safates · 55 min.

Sessió 4. El quadern del geòmetra: mesurem perquè càpiguen tots

Objectius: Mesurar i comparar amb unitats naturals i arbitràries i entendre l'accessibilitat com a mesura. Desenvolupament: Repte "hi cap la cadireta per esta vorera?": es mesura l'amplària de "voreres" de cartó amb pams, peus, passos i corda, descobrint la necessitat d'una mesura compartida; es comparen rampes i es registra en el quadern de geòmetra. La parella tutora dona suport amb vocabulari bilingüe (alto/alt, ancho/ample). Tancament: "si hi cap Pampa, hi cabem tots". Parelles + individual · Tires de cartó, cordes, quadern de geòmetra, targetes bilingües · 55 min.

Sessió 5. Arquitectes del barri somiat: planifiquem el servei

Objectius: Dissenyar i consensuar la maqueta accessible aplicant criteris d'inclusió. Desenvolupament: Cada gremi dissenya sobre el plànol-base la seua zona (carrers amb rampes, parc adaptat, plaça, semàfor sonor); en assemblea de consens es voten les millores imprescindibles, es dialoguen desacords i s'elabora la llista de materials (quin cos geomètric per a cada element), amb esbós al Diari. Gremis + assemblea de consens · Plànol-base, retoladors, targetes de millores, panell de votació · 55 min.

Sessió 6. Taller de construcció: la maqueta accessible

Objectius: Construir amb cossos geomètrics aplicant mesura, simetria i orientació cooperant amb rols. Desenvolupament: Els gremis alcen sobre cartó-ploma carrers, cases (prismes i cubs), plaça i el parc amable (rampes, gronxador adaptat, arbres = cilindre + esfera), aplicant la "regla d'or" perquè càpiga la cadireta-patró. Rols rotatius (mesurador/a, capatàs, cronista, vigia de l'accessibilitat); l'alumne amb TEA lidera com a expert en pictogrames i el d'altes capacitats resol el "repte de l'enginyer". Gremis cooperatius · Base de cartó-ploma, caixes, rotllos, taps, cadireta-patró, pictogrames, tauleta · 60 min.

Sessió 7. Ambaixadors del barri amable: la proposta a la comunitat

Objectius: Crear senyalística i escrit funcional i exercir el servei comunicant i lliurant la proposta. Desenvolupament: Es creen senyals, pictogrames i noms de carrers en castellà i valencià amb lletres mòbils. En l'acte de presentació a famílies, AMPA i direcció, cada gremi explica la seua zona; es dicta a l'adult la carta-proposta a l'Ajuntament i es grava el vídeo-proposta; la maqueta i la carta es lliuren fent efectiu el servei. Gran grup (acte) + gremis · Cartolines, lletres mòbils, pictogrames, maqueta, carta-proposta, tauleta/càmera · 60 min.

Sessió 8. Ritual de tancament: què hem fet pel nostre barri?

Objectius: Reflexionar sobre el que s'ha aprés i s'ha servit, autoavaluar i celebrar l'assoliment. Desenvolupament: Assemblea de reflexió de l'ApS (què hem aprés?, a qui hem ajudat?, com ens hem sentit?), revisió del Diari i diana d'autoavaluació (he mesurat, he cooperat, he sigut amable, he construït). S'atorga el segell de "Constructors i Constructores de la ciutat amable" i Pampa, amb les orelles dretes, anuncia la pròxima missió. Gran grup · Diari, dianes d'autoavaluació, segells/carnets, Pampa, mapa-missió · 50 min.

Personals: tutor/a; PT i AL (TEA i alumna incorporació tardana); famílies (eixida i acte); AMPA, direcció i Ajuntament. Materials: Pampa, mapa-missió, Diari; detectòmetres; caixa de cossos geomètrics; material reciclat (caixes, rotllos, taps, cartó-ploma); cadireta-patró; instruments de mesura (cordes, tires); quadern de geòmetra; lletres mòbils, pictogrames, senyals, plànol-croquis. Digitals: tauleta per gremi, projector/PDI i càmera. De l'entorn: barri (carrers, plaça, parc, comerços) i pati.

L'aula i l'assemblea són l'àgora del ritual i la documentació; el taller de construcció (obrador amb el banc de formes i la base de la maqueta) és el cor de l'acció-servei. El barri és l'aula exterior recorreguda en l'eixida amb famílies. El pati servix com a banc de proves de l'accessibilitat i l'espai comunitari (aula multiusos, biblioteca o porxe) acull l'acte de lliurament. Tots els espais incorporen recorreguts predictibles i senyalitzats, zones de calma i materials a l'abast (Montessori, DUA, suport TEA).

L'atenció a la diversitat es planifica des del DUA-A (CAST) com a marc preventiu (Ordre 20/2019 i Decret 104/2018): el propòsit autèntic de l'ApS motiva tot el grup, amb rols diversos i valuosos, formats redundants (oral, pictogràfic, manipulatiu), vocabulari bilingüe il·lustrat i múltiples vies d'expressió (construir, mesurar, senyalitzar, parlar o gravar). L'alumne amb TEA nivell 1 disposa d'anticipació (agenda visual, història social prèvia a l'eixida), taller predictible, company-guia i racó de calma; es capitalitza la seua fortalesa com a expert en senyalística i pictogrames (coordinació PT/AL). L'alumna d'incorporació tardana rep suports visuals i vocabulari bilingüe, parella tutora estable i tasques manipulatives de baix component verbal que garantixen participació plena. L'alumnat d'altes capacitats s'enriquix amb "reptes de l'enginyer" (rampes amb càrrega, simetria, cúpules) i rol d'assessors tècnics. Tot s'emmarca en l'Index for Inclusion (Booth & Ainscow): no "integrar" qui és diferent, sinó eliminar barreres a la presència, participació i aprenentatge —el mateix principi que l'alumnat aplica al barri.

L'avaluació és global, contínua i formativa (RD 95/2022 i Decret 100/2022): observació directa, escala d'observació per criteris, quadern de geòmetra, diana d'autoavaluació, coavaluació entre gremis i rúbrica. Productes avaluables: mapa de barreres, quadern, esbós, maqueta accessible, senyalística, carta-proposta i vídeo. L'autoavaluació docent valora la qualitat del servei i la pròpia pràctica.

La missió connecta amb els ODS 11 (ciutats inclusives i accessibles), ODS 10 (reducció de desigualtats), ODS 3 (parcs segurs) i ODS 16 (carta a l'Ajuntament). L'accessibilitat i inclusió és el valor vertebrador: la infància aprén que eliminar barreres és una responsabilitat compartida (Tonucci, Index for Inclusion). L'educació cívica s'exercix en el consens democràtic i la resolució pacífica de conflictes; la igualtat i coeducació, en el repartiment de rols que trenca estereotips. S'inicia la competència digital (tauletes, càmera) i s'aconseguix la globalització plena de les tres àrees amb obertura real a famílies i entorn: el barri entra a l'escola i l'escola ix al barri.

Cinquena missió de "L'Acadèmia de Curiosos i Curioses", tercer trimestre (abril–maig), amb el grup de 5 anys. L'Acadèmia avança cap a l'eix "el món que comunique": cada xiquet i xiqueta es converteix en autor o autora. Pampa arriba amb un cofre ple de paraules i planteja el repte: "Podem inventar una història que emocione qui l'escolte?". L'aula es transforma en una "fàbrica d'històries" on l'alumnat indaga com naixen els contes, què els fa emocionants i com el so de les paraules —rimes, síl·labes, sons inicials— forma part de la seua màgia. El procés desemboca en un producte final amb destinatari real: un kamishibai i un teatre d'ombres creats de principi a fi i representats per a altres aules i per a les famílies. La missió mobilitza prioritàriament l'Àrea III i s'entrellaça amb l'Àrea I (autoria, gestió emocional i cooperació); el Diari de descobriments arreplega l'itinerari creador a la manera de Reggio Emilia.

La missió respon a una triple fonamentació. Normativa: el RD 95/2022 i el Decret 100/2022 situen la consciència fonològica i el llenguatge escrit entre els sabers nuclears de l'Àrea III, exigint contextos amb finalitat comunicativa real; la "fàbrica d'històries" ho encarna —l'alumnat escriu perquè necessita emocionar— i compleix els principis de plurilingüisme i participació familiar. Psicopedagògica: el pensament preoperatori (Piaget) es nodreix del joc simbòlic; Vigotsky (ZDP) i Ferreiro i Teberosky (hipòtesi sobre l'escrit) sustenten el taller; la Gramàtica de la fantasia de Rodari i Bettelheim emmarquen la narració com a creativitat i elaboració emocional. Coherència: cinquena de sis missions, arriba quan el grup té autonomia i cohesió per a una major exigència creativa.

La missió es desenvolupa en aproximadament huit sessions a l'abril i el maig (tercer trimestre), integrades en la jornada globalitzada sense parcel·lar el temps. La duració orientativa oscil·la entre 45 i 75 minuts segons la fase. El desenvolupament és flexible i obert en quatre fases emmarcades pel ritual d'inici (Pampa obri el cofre) i el ritual de tancament metacognitiu.

La missió mobilitza de manera prioritària les competències de l'Àrea III (creació narrativa, escrit i consciència fonològica), entrellaçades amb les de l'Àrea I (autoria, gestió emocional i cooperació).

Sabers bàsics nuclears del Decret 100/2022, amb preponderància de l'Àrea III articulats amb l'Àrea I.

Criteris del Decret 100/2022 com a focus observables de les competències mobilitzades, en avaluació global, contínua i formativa.

La metodologia pren com a eix la investigació guiada i el taller de creació literària: l'objecte és el mateix llenguatge —com naixen les històries i per què emocionen—. La docent actua com a mediadora i bastida (Vigotsky-ZDP); la Gramàtica de la fantasia de Rodari (binomi fantàstic, hipòtesi fantàstica) inspira les tècniques creatives. L'aproximació a l'escrit seguix Ferreiro i Teberosky: l'alumnat escriu de veritat, el dictat a l'adult separa compondre de transcriure i els portadors de text servixen de consulta; la consciència fonològica es treballa de manera lúdica, oral i manipulativa. El kamishibai i el teatre d'ombres mobilitzen els cent llenguatges de Malaguzzi i la dimensió emocional de Wallon. Gran grup, equips cooperatius i individual; DUA-A (CAST) (Decret 104/2018 i Ordre 20/2019) amb múltiples formes de representació, expressió i implicació.

La seqüència es concreta en huit sessions (síntesi de les quatre fases del taller). Cada sessió s'obri i es tanca amb el breu ritual de l'Acadèmia: Pampa "desperta" el cofre i arreplega en el Diari "les paraules que hui hem fet volar".

Sessió 1. El cofre de les paraules voladores

Objectius: Despertar la sorpresa, activar coneixements previs i arreplegar l'avaluació inicial. Desenvolupament: Pampa arriba amb un cofre de targetes-paraula i "perd" un grapat; llança el repte. En assemblea es conversa sobre quins contes emocionen, es realitza la diana inicial, s'inaugura el mural de la fàbrica i s'anuncia el destinatari real (una altra aula i les famílies). Gran grup · Cofre, mural, diana · 45–50 min.

Sessió 2. Detectius d'històries: de què està fet un conte?

Objectius: Investigar l'estructura narrativa (inici, nuc, desenllaç) i identificar els ingredients del conte. Desenvolupament: La docent narra un conte bilingüe i, amb Pampa, el grup el "desmunta" (qui, on, quin problema, final) construint el mapa de la història amb pictogrames; en equips, cada grup ordena les làmines d'un conte, introduint la seqüència temporal. Gran grup i equips · Contes il·lustrats, pictogrames, làmines · 55–60 min.

Sessió 3. La cuina dels sons: rimes, síl·labes i sons que juguen

Objectius: Desenvolupar la consciència fonològica (rima, síl·laba, so inicial) integrada en la creació. Desenvolupament: Pampa proposa jocs encadenats (veig-veig de sons inicials, cadena de rimes, picament de síl·labes) que culminen "bautejant" una criatura imaginària amb sons divertits; les troballes s'anoten en el mural com a banc de sons per a futurs personatges. Gran grup i parelles · Targetes d'imatges, percussió corporal, espill de boca · 50 min.

Sessió 4. La fàbrica encén motors: personatges i noms

Objectius: Crear cooperativament els personatges, anomenar-los aplicant la consciència fonològica i iniciar l'escriptura emergent. Desenvolupament: Amb el binomi fantàstic de Rodari, Pampa extrau dues paraules a l'atzar i el grup imagina un personatge que les unisca. En equips, cadascun dissenya un personatge, l'anomena jugant amb sons, escriu de manera emergent el seu nom en una etiqueta o dicta a l'adult una frase; s'exposen en la "galeria de la fàbrica". Gran grup i equips · Cofre, material plàstic, etiquetes, galeria · 60 min.

Sessió 5. Llocs màgics, un gran problema i el títol que rima

Objectius: Definir escenari, conflicte i desenllaç; compondre el text per dictat a l'adult i crear el títol amb rima. Desenvolupament: El grup decidix on ocorre la història i quin problema resoldre amb la hipòtesi fantàstica ("què passaria si la lluna es quedara atrapada en una sabata?") i vota la idea més emocionant. Per dictat a l'adult es compon el text definitiu (modelatge de l'acte d'escriure en paper continu) i s'inventa el títol amb rima o al·literació. Gran grup · Galeria, mapa de la història, pictogrames, paper continu · 60 min.

Sessió 6. Mans a l'obra: il·lustrem el kamishibai i creem les ombres

Objectius: Distribuir la història en escenes, il·lustrar les làmines i crear les siluetes del teatre d'ombres. Desenvolupament: Es dividix el conte en escenes i cada equip il·lustra la seua (aquarel·la, collage, ceres); el grup ordena les làmines en el teatret (butai). Després Pampa apaga la llum i projecta les seues orelles: s'experimenta amb la font de llum i es retallen siluetes sobre vares, provant-les en el teatret (llençol i focus). Equips i gran grup · Cartolines, aquarel·les, ceres, collage, teatret, focus, llençol, cartolina negra, vares · 70–75 min.

Sessió 7. Veus, música i assaig general

Objectius: Assignar rols, assajar la narració expressiva i la banda sonora, i preparar l'estrena gestionant l'emoció. Desenvolupament: Es repartixen rols (narradors, manipuladors de kamishibai, banda sonora) i es treballa la narració expressiva amb fórmules en anglés ("Once upon a time…", "The end") i percussió. Es realitza l'assaig general amb respiració guiada en el racó de la calma per al "por escènica" i s'elaboren els cartells i invitacions. Gran grup i equips per rol · Text, siluetes, percussió, targetes en anglés, racó de la calma · 65–70 min.

Sessió 8. Funció! Estrena, gala familiar i tancament de la missió

Objectius: Representar l'obra davant una altra aula i les famílies, viure l'autoria amb orgull i tancar amb reflexió metacognitiva. Desenvolupament: El grup representa el kamishibai i el teatre d'ombres per a una altra aula i, en la gala final amb famílies (benvinguda en anglés i valencià), arreplega el feedback del públic com a evidència del repte. En el ritual de tancament reflexiona, repetix la diana i selecciona per al porfoli la seua producció favorita; tot es documenta en el Diari. Gran grup; una altra aula i famílies com a públic · Muntatge complet, càmera/tauleta, invitacions, diana, porfolis, Diari · 60–65 min.

Recursos de baix cost. Materials: cofre de les paraules; biblioteca d'aula amb contes bilingües i kamishibai de referència; teatret (butai) de cartó; teatre d'ombres (llençol, focus, cartolina negra, vares, tisores); materials plàstics (aquarel·les, ceres, collage); percussió, pictogrames, mural de la fàbrica, etiquetes i paper continu. Digitals: tauleta o càmera, altaveu i pissarra digital. Humans: tutora, PT i AL a l'aula, famílies com a públic de la gala i una altra aula com a primer públic real.

Espai com a "tercer educador" (Reggio Emilia). L'aula en cercle és el nucli de rituals, investigació i dictat a l'adult. El racó de la biblioteca concentra els contes model i el kamishibai de referència. L'espai de dramatització (sala enfosquible) acull el teatre d'ombres; el racó del taller plàstic servix per a il·lustrar i retallar siluetes, i el racó de la calma gestiona la "por escènica". Els espais compartits (aula d'espectadors i sala de la gala) materialitzen l'obertura a la comunitat.

L'atenció a la diversitat parteix del DUA-A (CAST) com a marc preventiu (Decret 104/2018 i Ordre 20/2019): múltiples formes de representació (història oral, il·lustrada, corporal i escrita emergent amb suports visuals), d'acció i expressió (narrar, dibuixar, manipular siluetes, dictar o aportar a la banda sonora, amb rols que donen a tothom un paper valuós) i d'implicació (elecció de personatge, rol i manera de participar). L'alumne amb TEA nivell 1 compta amb anticipació (agenda visual i guió social de l'estrena), un rol predictible (passar les làmines en ordre fix) i regulació sensorial davant la foscor (auriculars atenuadors, racó de la calma pactat), amb coordinació PT/AL. L'alumna d'incorporació tardana brilla en els llenguatges no verbals del projecte; se li oferix una fórmula breu repetitiva com a bastida, parella-tutora i la seua llengua materna es valora com a salutació plurilingüe. L'alumnat d'altes capacitats aprofundix coordinant equips, ideant girs en la trama o redactant una sinopsi, en línia amb l'Index for Inclusion (Booth i Ainscow).

L'avaluació és global, contínua i formativa (art. 9 del Decret 100/2022), centrada en procés i producte, recolzada en la documentació pedagògica del Diari. Instruments: observació sistemàtica (notes de camp); escala d'estimació per criteris de les àrees III i I; diana d'autoavaluació a l'inici i al tancament; porfoli individual; documentació audiovisual i feedback del públic com a evidència del repte; i productes avaluables (kamishibai, ombres, escriptures emergents). L'autoavaluació usa "polzes" i pictogrames de cares, valorant l'esforç i la contribució.

Rúbrica d'avaluació de la missió

La creació narrativa és via privilegiada per a la igualtat i la diversitat (personatges que trenquen estereotips; diversitat de famílies i capacitats), connectant amb els ODS 4, 5 i 10. En educació emocional, inventar històries és elaboració (Bettelheim): anomenar la por dels personatges ajuda a regular les emocions pròpies, i gestionar la "por escènica" en el racó de la calma concreta Bisquerra. La competència digital s'introduïx amb la càmera, la lectura d'imatges i la llum i l'ombra. L'enfocament globalitzat entrellaça Àrea III, Àrea I (emocions) i Àrea II (seqüència espacial) en marc plurilingüe (castellà, valencià i anglés), amb obertura a altres aules i famílies com a condició de qualitat.

"Xicotets guardians del planeta" és la sisena i última missió de L'Acadèmia de Curiosos i Curioses, tancament del recorregut anual del grup de 5 anys. Si la primera missió preguntava "qui sóc jo dins de la ramada?", esta culmina el viatge amb la pregunta de major abast ètic del curs —"Què podem fer per a cuidar el nostre món?"—, transitant del jo i el grup al món que cuide i comunique. Mitjançant tallers i racons experiencials combinats amb Aprenentatge-Servici (ApS), l'alumnat crea un "Hort-jardí dels sentits" i dissenya una campanya de cuidat de l'entorn per a la comunitat. La missió mobilitza globalitzadament les tres àrees: hàbits de consum responsable (Àrea I); indagació sobre els éssers vius, cicles, residus i mesura (Àrea II, eix vertebrador); i comunicació dels compromisos verds (Àrea III). L'última sessió és la Gran Festa de Graduació, amb revisió del Diari anual i comiat de Pampa abans de Primària.

La sostenibilitat com a repte final és el corol·lari del fil conductor anual: resultaria incoherent acabar sense transformar allò aprés en compromís i acció. El pas del comprendre al cuidar és, segons Dewey, la culminació de l'experiència educativa. En l'estadi preoperatori (Piaget) el pensament és concret: el cuidat del planeta s'aborda plantant una llavor i veient-la créixer, descentrant l'egocentrisme cap a les necessitats dels éssers vius (Wallon), amb aprenentatge actiu en tallers i racons (Montessori, Decroly). La justificació ètica s'ancora en l'ApS: l'hort i la campanya són un servici real que activa la ZDP (Vigotsky) i genera emocions de competència i transcendència (Bisquerra, Goleman). Normativament desenvolupa els principis del 2n cicle (art. 14 LOE/LOMLOE), el caràcter globalitzador (art. 6 RD 95/2022 i Decret 100/2022) i l'educació per al desenvolupament sostenible (ODS, Agenda 2030), amb atenció a la diversitat des del DUA-A, l'Ordre 20/2019 i el Decret 104/2018.

La missió es desenvolupa en l'última fase del 3r trimestre (maig–juny), en huit sessions al llarg de quatre o cinc setmanes, aprofitant la primavera i el pati com a "aula exterior". La seqüència respecta la lògica de l'ApS: obertura i diagnòstic (S1); tallers d'aigua, terra/llavors i residus (S2–S3); disseny i creació de l'Hort-jardí (S4–S5); reciclatge creatiu i campanya (S6); servici i inauguració amb famílies (S7); tancament del curs i Gran Festa de Graduació (S8). La temporalització és flexible: els ritmes de germinació i els emergents del grup poden reordenar alguna sessió.

La missió integra les tres àrees del Decret 100/2022, amb protagonisme de l'Àrea II i de l'Àrea I.

Sabers bàsics del Decret 100/2022 mobilitzats en la missió.

Criteris d'avaluació del Decret 100/2022 vinculats a les competències treballades.

La metodologia s'assenta en tallers i racons experiencials i Aprenentatge-Servici (ApS), units pel principi deweyà d'aprendre fent alguna cosa que importa als altres. L'aula s'organitza en racons rotatius (aigua, terra i llavors, reciclatge, sensorial) inspirats en l'ambient preparat de Montessori i Reggio Emilia, amb exploració multisensorial d'acord amb el pensament concret preoperatori (Piaget, Gardner). L'autonomia assolix la seua cota màxima del curs; l'ApS (diagnòstic, planificació, acció, celebració) genera emocions de competència i transcendència (Vigotsky-ZDP, Bisquerra). Gran grup, equips cooperatius amb rols rotatius, parelles tutores i individual. El docent és guia i acompanyant discret (Malaguzzi); DUA-A i pati (Tonucci) impregnen les decisions.

La seqüència es compon de huit sessions, totes obertes amb el ritual de l'Acadèmia (salutació a Pampa, record del repte i consulta del Diari) i tancades amb documentació i metacognició. L'última integra el tancament del curs i la graduació.

Sessió 1. Una carta de Pampa: el planeta ens necessita

Objectius: Formular el repte i diagnosticar les necessitats de l'entorn (ApS). Desenvolupament: Pampa arriba "trista" amb una carta sobre el pati (residus, balafiament d'aigua) i pregunta "Què podem fer per a cuidar el nostre món?". El grup arreplega sabers en un mural, investiga el pati amb "fitxes de detectiu" i tria el futur emplaçament de l'hort. Gran grup i equips de detectius · Carta, Pampa, mural, fitxes amb pictogrames, tauleta, plànol, Diari · 55 min.

Sessió 2. Taller de l'aigua: la gota viatgera torna

Objectius: Reconéixer l'aigua com a bé essencial i aprendre a no malgastar-la. Desenvolupament: En el racó de l'aigua s'experimenta quanta aigua necessita una planta i com regar sense malgastar (comparant plantes regades i sense regar); es crea el cartell "Tanque l'aixeta, cuide l'aigua" amb consciència fonològica d'agua/aigua en castellà i valencià. Xicotet grup en racó; parelles tutores · Regadores, gots mesuradors, plantes, lupes, cartolines, gotero · 50 min.

Sessió 3. Taller de la terra, les llavors i el reciclatge

Objectius: Explorar terra i llavors i classificar residus. Desenvolupament: En el racó de la terra manipulen textures, compten i sembren llavors en planters obrint una "fitxa de seguiment". En el racó del reciclatge classifiquen una "muntanya de residus" nets per material i color, introduint les tres erres amb gestos i cançó. Equips cooperatius amb rols · Terra, llavors, planters, etiquetes, fitxes, contenidors de colors, mural 3R · 55 min.

Sessió 4. Dissenyem el nostre Hort-jardí dels sentits

Objectius: Planificar l'espai integrant els cinc sentits i aplicar nocions espacials. Desenvolupament: En assemblea-taller el grup dissenya l'hort amb cinc zones: olfacte (aromàtiques), tacte (textures), vista (flors), oïda (mòbils reciclats) i gust (hortalisses segures). Es repartixen tasques i s'elabora la llista de materials amb vocabulari plurilingüe (seed, plant, water). Gran grup i equips de zona sensorial · Plànol gran, pictogrames de sentits, catàleg de plantes, retoladors · 55 min.

Sessió 5. Mans a la terra: construïm l'hort-jardí

Objectius: Crear l'hort-jardí i cooperar en una tasca comuna amb autonomia. Desenvolupament: Trasllat al pati. Cada equip prepara la seua zona: trasplanta els planters germinats, planta aromàtiques, instal·la els mòbils sonors i col·loca rètols. Es fixa el calendari de reg rotatiu i es documenta amb fotografies. Equips cooperatius per zona · Plantes i planters, ferramentes infantils, terra, mòbils, rètols, regadores, guants · 60 min.

Sessió 6. Reciclatge creatiu i compromisos verds: la campanya pren forma

Objectius: Reutilitzar materials, formular compromisos i produir missatges comunicatius. Desenvolupament: A partir de residus nets creen testos, senyalització i land-art. Cada guardià dibuixa el seu compromís verd personal en el seu carnet; en gran grup es dissenya la campanya: cartells, cançó dels guardians amb gestos, eslògans plurilingües i un breu audiovisual. Equips i gran grup; compromís individual · Botelles, taps, cartons, tèmperes, carnets, tauleta · 60 min.

Sessió 7. Ambaixadors del planeta i inauguració de l'hort

Objectius: Exercir el servici a la comunitat (ApS) i compartir el producte final amb les famílies. Desenvolupament: En parelles, visiten altres aules per a presentar la campanya, ensenyar la cançó i entregar "llavors de compromís". Després: acte d'inauguració amb les famílies (recorregut sensorial, explicació amb el Diari, cançó i audiovisual); les famílies firmen en l'"arbre dels compromisos" i apadrinen l'hort per a l'estiu. Parelles ambaixadores; gran grup amb famílies · Cartells, sobres de llavors, hort acabat, projector, arbre de compromisos · 60 min.

Sessió 8. Tancament de la missió i Gran Festa de Graduació de l'Acadèmia

Objectius: Tancar la missió i el curs, fer la síntesi anual i acomiadar Pampa. Desenvolupament: L'Acadèmia revisa el seu Diari complet en un "viatge del record" amb fotografies de les sis missions; cada xiquet comparteix el seu aprenentatge favorit. S'entreguen els carnets, medalles i diplomes de "Guardià del Planeta", Pampa s'acomiada i se celebra la gran festa amb cançó, ball i berenar, plantant l'"arbre de l'Acadèmia". Gran grup, famílies i comunitat educativa · Diari complet, fotografies, carnets, medalles, diplomes, carta de Pampa, arbre simbòlic, música · 60–75 min.

Fungibles: terra de cultiu, llavors variades, plantes aromàtiques (menta, romer, espígol), adob, cartolines, tèmperes, pegament, etiquetes i sobres de llavors. Manipulatius: regadores, planters i testos, ferramentes infantils, guants, lupes, gots mesuradors, pinces, contenidors de reciclatge i materials reutilitzats (botelles, taps, cartons) per a reciclatge creatiu i mòbils sonors. Didàctics i simbòlics: Pampa; el Diari de descobriments; carnets, medalles i diplomes de "Guardià del Planeta"; mural de les 3R; fitxes amb pictogrames; calendari de reg; arbre dels compromisos. Digitals: tauleta o càmera per a documentar i gravar l'audiovisual; projector i pissarra digital. Humans: tutor/a, especialistes de PT i AL, comissió de famílies i equip docent de les aules visitades.

L'aula, reorganitzada per racons experiencials (aigua, terra i llavors, reciclatge, sensorial) i amb la zona d'assemblea per al ritual i la documentació, és l'espai d'indagació i planificació. El pati com a "aula exterior" (Tonucci) és l'espai nuclear: alberga l'Hort-jardí dels sentits i es convertix en llegat físic permanent. Els espais comuns —corredors per a la cartelleria, altres aules visitades en el servici i el saló d'usos múltiples— acullen l'acte d'inauguració i la Gran Festa de Graduació.

L'atenció a la diversitat parteix del DUA-A (CAST) amb caràcter preventiu, oferint des del disseny múltiples formes d'implicació (repte autèntic de l'ApS, rols personalitzables), de representació (continguts multisensorials, pictogrames i imatges en ambdues llengües) i d'acció i expressió (plantar, dibuixar, cantar, classificar o explicar segons les fortaleses de cadascú, Gardner), sense ajustos estigmatitzants; s'emmarca en l'Ordre 20/2019, el Decret 104/2018, l'Index for Inclusion (Booth i Ainscow) i Echeita. L'alumne amb TEA nivell 1 disposa d'agenda visual i pictogrames d'anticipació, racons amb límits visibles, company-guia, història social per a esdeveniments multitudinaris, racó de calma i graduació del treball sensorial (guants), amb coordinació de PT/AL. L'alumna d'incorporació tardana compta amb vocabulari clau amb imatge en ambdues llengües, tutorització entre iguals, valoració de la seua llengua familiar i tasques manipulatives independents de l'idioma, amb reforç d'AL. L'alumnat d'altes capacitats assumix rols de major responsabilitat (cronista, expert en plantes, registre de dades) que afavorixen l'aprofundiment enfront de l'acceleració buida.

L'avaluació és global, contínua i formativa (Decret 100/2022; art. 6 RD 95/2022), centrada en el procés; en ser la missió de tancament incorpora una avaluació de síntesi del curs. Instruments: observació directa i sistemàtica durant els tallers (Diari amb escala d'estimació referida als criteris); fitxes de seguiment del creixement; productes finals (hort, campanya i carnets); conversa de metacognició de la graduació ("viatge del record"); autoavaluació i coavaluació amb la diana o "termòmetre dels sentits"; i avaluació de la pràctica docent.

Rúbrica d'avaluació de la missió:

La missió connecta amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (Agenda 2030, LOMLOE): ODS 12 (consum responsable) amb les tres erres i el reciclatge creatiu; ODS 13 (acció pel clima) amb l'estalvi de recursos i els compromisos verds; ODS 15 (vida terrestre) amb l'hort i el cuidat dels éssers vius; i ODS 3 (salut) i ODS 4 (educació). En valors es treballen vivencialment, via ApS, la corresponsabilitat, el respecte a l'entorn, la cooperació, l'empatia i el compromís cívic. La competència digital es desenvolupa amb la tauleta per a documentar i l'audiovisual, i la interdisciplinarietat (Decroly) integra ciència, matemàtiques, llengua, plàstica, música, moviment i educació emocional (Bisquerra), amb participació activa de les famílies. Com a tancament del projecte anual, arreplega el sentit del recorregut de L'Acadèmia —del jo i el grup al món que cuide i comunique—: l'alumnat culmina la seua autonomia, integra els aprenentatges del curs i s'acomiada preparat per a Primària amb el missatge que conéixer el món comporta la responsabilitat de cuidar-lo.