Programación de aula BASEEducación FísicaComunidad ValencianaTercer ciclo (5.º y 6.º)6 situaciones de aprendizajeCastellanoValencià
Descargar:
Programación de aula completa generada por la IA de OposicionesIA, siguiendo la estructura y la normativa oficiales. Se descarga en Word (.docx) con el formato final real: portada, índice automático, estilos y formato de la comunidad. Es una muestra de lo que obtienes al generar tu propia programación dentro de la plataforma.
Hilo conductor
El Repte: diari d'un cos en moviment. Al llarg del curs, l'alumnat de 6é d'Educació Primària afronta sis reptes que desenvolupen progressivament la seua competència motriu i els seus hàbits de vida saludable, i els documenta en el seu "Diari de l'esportista" (portfolio reflexiu amb autoavaluació, registres de salut i metes personals). Cada repte desenvolupa prioritàriament una de les sis competències específiques de l'àrea d'Educació Física i es resol amb metodologies actives (estils d'ensenyament de Mosston, TGfU, aprenentatge cooperatiu i gamificació), amb rols rotatius en cada sessió i rituals d'escalfament autònom i tornada a la calma. La progressió recorre el coneixement del cos i la salut, les habilitats i els reptes motors, l'expressió corporal, la cooperació i el joc net, el patrimoni lúdic valencià i l'aventura en el medi natural, i culmina en una Jornada Activa oberta a les famílies i la comunitat, vinculada al trànsit a l'Educació Secundària.
L'Educació Física ocupa un lloc singular en el currículum d'Educació Primària: converteix el cos, el moviment i l'acció motriu en objecte i vehicle d'aprenentatge alhora. Des de la perspectiva de Parlebas, tota pràctica fisicoesportiva implica una conducta motriu que compromet la persona en la seua totalitat —cognitiva, afectiva i relacional—, cosa que converteix l'àrea en un espai privilegiat per al desenvolupament integral. Aquesta programació se situa en 6é d'Educació Primària, curs de tancament d'etapa i d'obertura al trànsit a l'ESO: un moment en què els 11-12 anys consoliden, segons Piaget, el pensament operacional formal incipient i són, segons Vigotsky, especialment permeables a la mediació social i a l'aprenentatge entre iguals.
La rellevància de l'EF no s'esgota en el pla motor. Els articles 16 a 19 de la LOE 2/2006, modificada per la LOMLOE (LO 3/2020, de 29 de desembre), estableixen el caràcter global i integrador de l'Educació Primària, i el Reial Decret 157/2022, d'1 de març, reconeix l'EF com a àrea promotora de la salut, la convivència, la igualtat i la relació amb l'entorn. El Decret 106/2022, de 5 d'agost, del Consell, concreta els sabers bàsics de l'àrea a la Comunitat Valenciana, i articula vida activa, habilitats motrius, expressió corporal, joc net, patrimoni lúdic i medi natural com a eixos inseparables.
L'eix vertebrador d'aquesta proposta és el fil conductor "El Repte: diari d'un cos en moviment": al llarg del curs, l'alumnat afronta sis reptes motors progressius —de la condició física i la salut a l'aventura en el medi natural, passant per l'expressió, l'esport col·lectiu i el patrimoni lúdic— i en documenta el procés en el "Diari de l'esportista", un portafolis reflexiu que integra autoavaluació, metacognició i seguiment d'hàbits saludables. Aquest fil dota la programació de coherència narrativa i motivacional, i converteix cada situació d'aprenentatge en un capítol d'un relat compartit que culmina en una Jornada Activa oberta a les famílies i a la comunitat com a ritual de tancament d'etapa.
Els principis pedagògics que sustenten la proposta són cinc: enfocament competencial (les sis competències específiques d'EF del RD 157/2022 com a nord de cada situació); disseny inclusiu des del DUA-A (CAST); perspectiva coeducativa que garanteix igualtat real en espais, materials, rols i oportunitats de pràctica; metodologies actives (estils d'ensenyament de Mosston i Ashworth, aprenentatge cooperatiu de Pujolàs, TGfU de Bunker i Thorpe, gamificació i ABP motor); i promoció de la vida activa com a hàbit transversal que connecta l'aula amb el temps lliure i la família.
La present programació es fonamenta en un conjunt articulat de normes que impregna cada decisió curricular, metodològica i organitzativa de l'àrea d'Educació Física en 6é d'Educació Primària.
Fonament estatal: LOE/LOMLOE i el currículum bàsic
La LOE 2/2006, modificada per la LOMLOE (LO 3/2020, de 29 de desembre), estableix els principis de l'Educació Primària en els seus articles 16 a 19: caràcter global i integrador, atenció a la diversitat i contribució al desenvolupament afectiu, físic, social i intel·lectual. La LOMLOE consolida l'enfocament competencial i situa el perfil d'eixida en finalitzar l'Educació Bàsica com a referent de totes les decisions curriculars.
El Reial Decret 157/2022, d'1 de març, fixa els ensenyaments mínims de Primària: competències clau —prioritàriament la CPSAA (benestar físic i emocional, autoregulació), la CC (convivència, joc net, ODS) i la CCEC (expressió corporal)—, descriptors operatius, les sis competències específiques d'EF, criteris d'avaluació i sabers bàsics. Aquestes competències específiques vertebren la programació, de la CE1 (estil de vida actiu i saludable, Repte 1) a la CE6 (interacció sostenible amb l'entorn, Repte 6).
Desenvolupament autonòmic: el currículum valencià
El Decret 106/2022, de 5 d'agost, del Consell, ordena i concreta el currículum de Primària a la Comunitat Valenciana. Per a l'EF, estableix els blocs de sabers bàsics que aquesta programació articula en les seues sis situacions d'aprenentatge: vida activa i saludable; resolució de problemes en situacions motrius; autoregulació emocional i interacció social; manifestacions de la cultura motriu; i interacció sostenible amb l'entorn. Inclou instruccions d'avaluació i coordinació amb Secundària, especialment rellevants en aquest curs de tancament d'etapa.
Inclusió i equitat: Decret 104/2018 i Ordre 20/2019
El Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, i l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, estableixen el model d'intervenció educativa inclusiva valencià. En EF, la seua exigència es tradueix en el disseny des del Disseny Universal per a l'Aprenentatge-A (DUA-A) —marc proposat per CAST (Meyer i Rose)— i en adaptacions d'accés i participació per a l'alumnat amb TDAH, TEA nivell 1, discapacitat motriu lleu, altes capacitats, sobrepés i baixa condició física, i incorporació tardana.
Protecció de la infància: LOPIVI (LO 8/2021)
La Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant la violència (LOPIVI), imposa obligacions d'especial rellevància en EF: protecció en situacions de contacte corporal, supervisió de vestidors i pràctica segura lliure d'humiliació o abús. Aquesta programació concreta aquestes obligacions en els protocols d'ús d'espais, en la gestió d'activitats amb contacte —com l'acrosport del Repte 3— i en l'educació explícita en límits corporals i respecte mutu.
Síntesi normativa
Norma
Àmbit
Aportació a l'EF
LOE 2/2006 mod. LOMLOE 3/2020
Estatal — sistema educatiu
Marc competencial, perfil d'eixida, equitat i desenvolupament integral
RD 157/2022, d'1 de març
Estatal — ensenyaments mínims
Competències específiques d'EF, criteris d'avaluació i sabers bàsics
Decret 106/2022, de 5 d'agost
Autonòmic CV — currículum
Sabers bàsics d'EF per blocs i cicles a la CV
Decret 104/2018 i Ordre 20/2019
Autonòmic CV — inclusió
DUA, mesures d'accés i participació per a tot l'alumnat
LOPIVI LO 8/2021, de 4 de juny
Estatal — protecció infància
Seguretat en contacte corporal, vestidors i pràctica física
DUA-A (CAST)
Marc metodològic
Múltiples formes de representació, acció i motivació en la pràctica motriu
Marc normatiu de la contextualització
La programació s'inscriu en el marc de la LOE 2/2006, modificada per la LOMLOE (LO 3/2020, de 29 de desembre), que orienta l'Educació Primària cap a un model competencial. El Reial Decret 157/2022, d'1 de març, defineix els ensenyaments mínims: competències específiques d'EF, criteris d'avaluació i sabers bàsics. A la Comunitat Valenciana, el Decret 106/2022, de 5 d'agost, del Consell, concreta el currículum autonòmic amb els seus propis blocs de sabers bàsics d'EF, que articulen les sis situacions d'aprenentatge. El centre ha traslladat els principis d'equitat i inclusió del Decret 104/2018 i de l'Ordre 20/2019 al seu Projecte Educatiu i als seus documents de concreció curricular; l'especialista d'EF incorpora aquestes mesures de resposta educativa en el disseny de cada repte. Així mateix, la LOPIVI (LO 8/2021) imposa protocols específics de protecció de la infància que, en l'àrea, es concreten en normes sobre contacte corporal, accés a vestidors i supervisió d'activitats de risc.
Caracterització del centre
El CEIP de doble línia se situa en una localitat mitjana de la Comunitat Valenciana, entorn semiurbà, amb una comunitat educativa de nivell socioeconòmic heterogeni i diversitat d'origen cultural. Desenvolupa el Programa d'Educació Plurilingüe i Intercultural (PEPLI) en valencià, castellà i anglés, cosa que reforça l'enfocament intercultural de la situació dedicada al patrimoni lúdic. L'AMPA activa cofinança materials complementaris d'EF, i amplia l'equipament disponible.
Les instal·lacions són determinants: gimnàs cobert amb sòl de fusta i material variat; pista poliesportiva exterior amb cistelles i porteries; pati d'esbarjo accessible per a l'alumnat amb necessitats de mobilitat; i accés a un parc i vies segures pròximes, que possibiliten el treball en el medi natural (SA6 "Aventura sostenible"), amb comunicació prèvia a les famílies i protocol d'eixida recollit en les normes d'organització i funcionament.
Caracterització del grup-aula
El grup de 25 alumnes de 6é (11-12 anys) es troba en l'estadi de les operacions formals (Piaget), amb capacitat creixent d'abstracció tàctica i reflexió metacognitiva que justifica el "Diari de l'esportista" com a portafolis d'autoregulació. És un període sensible per a la consolidació d'habilitats motrius específiques i la coordinació dinàmica general (Contreras Jordán). La diversitat del grup és real i condiciona les decisions metodològiques:
L'alumne amb TDAH es beneficia de rutines clares —escalfament autònom amb rols rotatius— i de tasques amb retroalimentació freqüent i metes a curt termini, i aprofita l'efecte neuromodulador de l'activitat física. L'alumna amb TEA nivell 1 requereix anticipacions visuals de la sessió, instruccions seqüenciades i respecte del seu espai personal; el protocol LOPIVI s'aplica amb especial atenció. L'alumne amb discapacitat motriu lleu (dispràxia) necessita adaptacions d'accés: materials de major grandària i pes reduït, simplificació de la seqüència motriu i major temps de pràctica guiada; el marc DUA-A (CAST) orienta el disseny de tasques multinivell que garanteixen la seua participació plena sense segregació. L'alumna d'altes capacitats assumeix rols de major responsabilitat —cronista, dissenyadora de variants— sense esdevenir tutora permanent. L'alumne amb sobrepés i baixa condició física treballa des d'una avaluació ancorada en la millora personal, i evita classificacions públiques per rendiment; la SA1 "Cos en marxa" i el "carnet saludable" responen directament a aquesta necessitat. L'alumna d'incorporació tardana s'integra mitjançant els grups cooperatius heterogenis i la bastida entre iguals (Vigotsky, Bruner).
Enfocament coeducatiu i de seguretat
L'àrea d'EF és un espai especialment sensible per a la coeducació: els estereotips de gènere s'activen amb força en les activitats esportives i en l'ocupació dels espais. Aquesta programació adopta un enfocament coeducatiu sistemàtic: grups heterogenis sense segregació per sexe, repartiment equitatiu de l'espai, selecció d'esports alternatius (ultimate, datchball, colpbol) que no reprodueixen jerarquies d'habilitat associades al gènere, i tractament explícit en la SA4 "Joc en equip". La LOPIVI (LO 8/2021) es tradueix en revisió periòdica de materials i espais, protocol d'actuació davant de lesions i supervisió activa en activitats de contacte (acrosport, parkour educatiu) amb normes clares de consentiment i respecte.
Implicacions per a la programació
Tres decisions organitzatives travessen totes les situacions d'aprenentatge: l'organització en grups cooperatius heterogenis (Pujolàs; Johnson & Johnson) com a estructura base de participació; els rols rotatius en cada sessió (escalfador/a, àrbitre, responsable de material, cronista, dinamitzador/a) que distribueixen la responsabilitat i fomenten l'autonomia; i el "Diari de l'esportista" com a portafolis reflexiu que documenta el progrés, fixa metes i genera la metacognició necessària en aquest tancament d'etapa i trànsit a l'ESO.
Competències clau LOMLOE i perfil d'eixida
La LOMLOE (LO 3/2020) i el Reial Decret 157/2022, d'1 de març, estructuren el currículum al voltant de les huit competències clau del perfil d'eixida de l'alumnat en finalitzar l'Educació Bàsica: CCL (comunicació lingüística), CP (plurilingüe), STEM (matemàtica, científica i tecnològica), CD (digital), CPSAA (personal, social i aprendre a aprendre), CC (ciutadana), CE (emprenedora) i CCEC (consciència i expressió culturals). Totes es treballen de manera integrada, però l'àrea d'Educació Física en prioritza tres per la seua naturalesa específica.
La CPSAA s'activa en cada sessió mitjançant el reconeixement dels propis límits, la gestió de la frustració davant de l'error motor i l'ús del "Diari de l'esportista" com a eina de reflexió metacognitiva. El seu descriptor operatiu remet a la capacitat de gestionar l'esforç, regular les emocions i afrontar situacions d'incertesa amb confiança, aspectes inherents a qualsevol pràctica motriu.
La CC articula la dimensió social de l'àrea: convivència, joc net, responsabilitat ciutadana i connexió amb els ODS 3 (salut i benestar) i 10 (reducció de desigualtats). El seu descriptor operatiu emfatitza la participació activa en la vida col·lectiva des del respecte, la responsabilitat i el reconeixement de la diversitat, valors que es treballen de manera explícita en la lliga cooperativa i coeducativa de la SA4.
La CCEC es concreta en les situacions d'expressió corporal, dansa, acrosport i jocs tradicionals, on el cos esdevé mitjà de comunicació artística i de transmissió de la cultura motriu. El seu descriptor operatiu inclou apreciar, interpretar i crear manifestacions culturals amb criteri estètic i sentit crític, i explorar el patrimoni propi i aliè.
Les 6 competències específiques d'Educació Física (RD 157/2022)
Les competències específiques constitueixen el pont entre les competències clau del perfil d'eixida i els sabers bàsics del currículum autonòmic (Decret 106/2022 CV). El Reial Decret 157/2022 en defineix sis per a Educació Física:
CE1 — Adoptar un estil de vida actiu i saludable, i gestionar l'activitat física i la salut de manera autònoma. Mobilitza el coneixement del propi cos (freqüència cardíaca, higiene postural, alimentació, descans) i orienta la pràctica cap a la condició física relacionada amb la salut. Vinculada prioritàriament a CPSAA i STEM.
CE2 — Adaptar la conducta motriu a la complexitat de situacions, i resoldre problemes motors amb eficàcia, seguretat i creativitat. Connecta amb la praxiologia motriu de Parlebas i amb els estils productius de l'espectre de Mosston. Vinculada a CPSAA i CE.
CE3 — Compartir espais de pràctica fisicoesportiva, i desenvolupar convivència, joc net, igualtat i autoregulació emocional. Articula la dimensió social de l'àrea: gestió de conflictes, arbitratge autònom i pràctica des de la coeducació. Vinculada a CC i CPSAA.
CE4 — Practicar i crear manifestacions lúdiques, fisicoesportives i artisticoexpressives, i desenvolupar l'expressió i comunicació corporal amb creativitat. Connecta amb Castañer i Camerino i amb el treball de danses del món i acrosport. Vinculada a CCEC i CCL.
CE5 — Valorar el patrimoni cultural i natural a través dels jocs i esports tradicionals com a via d'inclusió i respecte a la diversitat. En el context valencià, inclou la pilota valenciana i els jocs populars de la Comunitat. Vinculada a CCEC i CC.
CE6 — Interactuar amb l'entorn de manera sostenible i segura, i desenvolupar la mobilitat activa, l'educació ambiental i les activitats en el medi natural amb criteris de seguretat i respecte ecològic. Vinculada a CC i STEM.
Relació entre competències específiques, SA/repte prioritari i competències clau
Comp. específica
Denominació síntesi
SA/repte prioritari
Competències clau
CE1
Estil de vida actiu i saludable
SA1 «Cos en marxa»
CPSAA, STEM, CE
CE2
Resolució de problemes motors
SA2 «Desafiament motor»
CPSAA, CE, STEM
CE3
Convivència, joc net i igualtat
SA4 «Joc en equip»
CC, CPSAA, CCL
CE4
Expressió i comunicació corporal
SA3 «Ritme i escena»
CCEC, CCL, CP
CE5
Patrimoni cultural i natural
SA5 «Juguem el món»
CCEC, CC, CP
CE6
Interacció sostenible amb l'entorn
SA6 «Aventura sostenible»
CC, STEM, CPSAA
Els sabers bàsics s'articulen d'acord amb el Decret 106/2022, de 5 d'agost, del Consell, que desenvolupa a la Comunitat Valenciana el Reial Decret 157/2022, d'1 de març. Ambdues normes els organitzen en sis blocs interrelacionats, desplegats de manera integrada a través dels sis reptes del fil conductor «El Repte: diari d'un cos en moviment».
Bloc 1. Vida activa i saludable
En 6é l'alumnat gestiona de manera autònoma la seua condició física: monitora la freqüència cardíaca, aplica principis bàsics d'entrenament (progressió, alternança, recuperació), distingeix les capacitats físiques bàsiques i comprén el paper de l'alimentació, la hidratació i el descans. Es treballen la higiene postural i el reconeixement de senyals de fatiga. El disseny del «carnet saludable» i el pla personal d'activitat física (Repte 1) converteixen aquests sabers en eina real d'autonomia, i articulen el ritual transversal de l'escalfament autònom.
Bloc 2. Organització i gestió de l'activitat física
L'alumnat planifica, gestiona i avalua situacions motrius: dissenya escalfaments adaptats, organitza espais i materials amb criteris de seguretat —especialment els exigits per la LOPIVI (LO 8/2021)— i registra la seua evolució en el «Diari de l'esportista». Aquest bloc opera transversalment en tots els reptes a través dels rols rotatius (escalfador/a, àrbitre, responsable de material, cronista) i de l'autoavaluació sistemàtica.
Bloc 3. Resolució de problemes en situacions motrius
Es treballen habilitats motrius específiques i combinades de major complexitat (girs, llançaments de precisió, acrobàcies elementals) i equilibri en entorns variats. L'alumnat afronta la incertesa amb creativitat motriu —en la línia de la conducta motriu de Parlebas— i busca solucions eficaces i segures. El Repte 2 «Desafiament motor» el concentra amb el parkour educatiu i els circuits d'acció-aventura.
Bloc 4. Autoregulació emocional i interacció social
Gestió d'emocions en contextos de cooperació i oposició; empatia, negociació de regles i resolució de conflictes. El joc net i la cogestió de l'arbitratge són sabers explícits. La coeducació activa —repartiment equitatiu de rols i deconstrucció d'estereotips de gènere— constitueix un saber transversal amb incidència especial ací. El Repte 4 «Joc en equip» el mobilitza amb la lliga cooperativa i coeducativa com a producte.
Bloc 5. Manifestacions de la cultura motriu
S'articula en dues dimensions:
Expressió corporal i artisticoexpressiva: ús del cos com a comunicació, ritme, qualitat del moviment, acrosport, composicions grupals i danses del món, incloses danses valencianes. El Repte 3 «Ritme i escena» el desenvolupa.
Jocs i esports tradicionals: pilota valenciana, birles, corda, palet i jocs del món com a patrimoni cultural viu. El Repte 5 «Juguem el món» el protagonitza amb una fira oberta a altres cursos.
Bloc 6. Interacció eficient i sostenible amb l'entorn
Orientació bàsica (mapa, brúixola, pistes), senderisme, reptes cooperatius a l'aire lliure i anàlisi dels impactes ambientals de l'activitat física. La mobilitat activa i sostenible es treballa com a hàbit de vida. El Repte 6 «Aventura sostenible» el desenvolupa íntegrament, i culmina amb la gimcana d'orientació i la Jornada Activa final.
Taula de relació: blocs de sabers × SA/repte × competència específica
Bloc de sabers bàsics
SA/Repte principal
CE prioritària
CE secundàries
1. Vida activa i saludable
Repte 1 «Cos en marxa»
CE1
CE2, CE3
2. Organització i gestió
Transversal (tots els reptes)
CE1
CE2, CE3, CE6
3. Resolució de problemes motrius
Repte 2 «Desafiament motor»
CE2
CE1, CE3
4. Autoregulació i interacció social
Repte 4 «Joc en equip»
CE3
CE2, CE4, CE5
5a. Manifestacions expressives
Repte 3 «Ritme i escena»
CE4
CE3, CE5
5b. Jocs i esports tradicionals
Repte 5 «Juguem el món»
CE5
CE3, CE4
6. Interacció sostenible amb l'entorn
Repte 6 «Aventura sostenible»
CE6
CE1, CE2, CE3
La metodologia respon al Reial Decret 157/2022, d'1 de març, i al Decret 106/2022, de 5 d'agost, del Consell: situacions d'aprenentatge competencials, actives i contextualitzades.
Principis metodològics
L'aprenentatge significatiu (Ausubel; Bruner) parteix del nivell real de l'alumnat d'11-12 anys —operacions formals incipients, Piaget— i connecta cada saber amb reptes autèntics. La ZDP (Vygotsky) orienta la gradació: la bastida es retira progressivament. L'enfocament lúdic i vivencial és condició ineludible; el joc és el context ecològic natural de la conducta motriu (Parlebas). El DUA-A (CAST) garanteix múltiples formes de representació i acció sense segregar: materials alternatius per a l'alumne amb dispràxia, rols diferenciats per a l'alumna amb TEA, ampliacions per a l'alumna d'altes capacitats. La coeducació exigeix revisar el currículum ocult motriu: repartiment equitatiu d'espais, rols sense jerarquies de gènere i esports no estereotipats. La maximització del TCM s'aconsegueix amb rutines consolidades i rols de gestió assumits per l'alumnat. La seguretat —exigida per la LOPIVI (LO 8/2021)— s'incorpora des del disseny: revisió de l'espai, normes de material i progressió de la dificultat.
Estils d'ensenyament (Mosston i Ashworth)
L'espectre de Mosston i Ashworth (2001) organitza la cessió progressiva de decisions. L'assignació de tasques (B) actua en la introducció tècnica i les rutines de seguretat. L'ensenyament recíproc (C) amb targetes desenvolupa la retroalimentació entre iguals (Bandura). L'autoavaluació (E) es vincula al «Diari de l'esportista». El descobriment guiat (F) condueix l'exploració expressiva (Repte 3) i la tàctica (Repte 4). La resolució de problemes (G-H) protagonitza el parkour (Repte 2) i la gimcana (Repte 6).
Models pedagògics
El TGfU (Bunker i Thorpe, 1982; Devís i Peiró, 1992) subordina la tècnica a la comprensió tàctica mitjançant jocs modificats; s'aplica en el Repte 4 (ultimate, colpbol, datchball, floorball). L'aprenentatge cooperatiu (Johnson i Johnson, 1999; Pujolàs, 2008) estructura els cinc grups heterogenis amb interdependència positiva. La gamificació i l'ABP motor articulen el fil conductor: cada repte culmina en un producte autèntic que activa l'avaluació formativa contínua. El model EF i salut (Devís i Peiró) orienta el Repte 1 i l'eix transversal: activitat física per al benestar integral i l'adherència.
Praxiologia motriu i seqüenciació
Els dominis d'acció motriu (Parlebas, 1981) permeten seqüenciar del més controlat al més obert: psicomotriu (Reptes 1-2), cooperació (Repte 3), cooperació-oposició (Repte 4), patrimoni lúdic (Repte 5) i incertesa del medi (Repte 6), tot respectant el desenvolupament maduratiu.
Organització pràctica
Cada sessió s'estructura en escalfament autònom (rol «escalfador/a»), part principal i tornada a la calma reflexiva. Els rols rotatius setmanals —escalfador/a, àrbitre, responsable de material, cronista, dinamitzador/a— garanteixen que tot l'alumnat assumisca responsabilitats reals. El «Diari de l'esportista» s'emplena en el tancament com a portafolis reflexiu.
Taula d'estils i models d'ensenyament
Estil / model
Protagonisme
Quan s'usa
Fonamentació
Assignació de tasques (B)
Baix
Introducció tècnica; rutines de seguretat
Mosston i Ashworth (2001)
Ensenyament recíproc (C)
Mitjà
Pràctica en parelles; acrosport; arbitratge
Bandura; Pujolàs (2008)
Autoavaluació (E)
Mitjà-alt
Circuits; «Diari de l'esportista»
Blázquez; Contreras Jordán
Descobriment guiat (F)
Alt
Expressió corporal (R3); tàctica TGfU (R4)
Devís i Peiró (1992)
Resolució de problemes (G-H)
Molt alt
Parkour (R2); gimcana d'orientació (R6)
Bruner; Vygotsky
TGfU
Alt
Esports col·lectius i alternatius (R4)
Bunker i Thorpe (1982)
Aprenentatge cooperatiu
Molt alt
Tots els reptes amb producte col·lectiu
Johnson i Johnson; Pujolàs
ABP motor / gamificació
Alt
Fil conductor; «Diari de l'esportista»
Motivació intrínseca; Bandura
EF i salut
Transversal
Repte 1 i eix transversal del curs
Devís i Peiró; RD 157/2022
Praxiologia motriu
Estructural
Seqüenciació de dominis al llarg del curs
Parlebas (1981, 2001)
Concepte de situació d'aprenentatge en Educació Física
El Reial Decret 157/2022, d'1 de març, defineix les situacions d'aprenentatge com a situacions contextualitzades, significatives i rellevants que mobilitzen competències de manera integrada. En Educació Física, açò es concreta en la situació motriu (Parlebas): context d'acció corporal amb lògica interna pròpia, incertesa i relació amb l'entorn. Cada SA és un repte motor contextualitzat que activa sabers, habilitats i actituds, i genera un producte avaluable.
L'eix vertebrador és "El Repte: diari d'un cos en moviment": sis reptes que porten l'alumnat de 6é des de l'autoconeixement i la salut fins a l'aventura en el medi natural, i tanquen amb una Jornada Activa vinculada al trànsit a l'ESO. El fil es materialitza en el "Diari de l'esportista", portfolio reflexiu en què l'alumnat documenta reptes, registra indicadors de salut, formula metes i fa autoavaluació; respon al DUA-A (CAST) i a la competència clau CPSAA.
Taula resum de les 6 situacions d'aprenentatge
N.º
Títol del repte
Trimestre
Sessions
CE prioritària
Metodologia principal
Producte final
SA1
«Cos en marxa»: salut, condició física i vida activa
T1 (set–oct)
11
CE1
Assignació de tasques (Mosston); indagació guiada sobre FC i postura
Carnet saludable + pla personal d'AF
SA2
«Desafiament motor»: habilitats complexes, reptes i parkour educatiu
T1 (nov–des)
11
CE2
Resolució de problemes; ABP motor; cooperatiu en reptes
Gran circuit de reptes dissenyat pel grup
SA3
«Ritme i escena»: expressió corporal, acrosport i danses del món
T2 (gen–febr)
11
CE4
Descobriment guiat; model expressiu-comunicatiu (Castañer i Camerino)
Muntatge col·lectiu d'acrosport/dansa
SA4
«Joc en equip»: esports alternatius, tàctica i joc net
T2 (febr–març)
12
CE3
TGfU (Bunker i Thorpe); aprenentatge cooperatiu (Pujolàs)
Lliga cooperativa i coeducativa amb arbitratge de l'alumnat
SA5
«Juguem el món»: jocs tradicionals i patrimoni lúdic valencià
T3 (abr–maig)
11
CE5
Gamificació; aprenentatge entre iguals; exploració del patrimoni
Fira de jocs tradicionals oberta a altres cursos
SA6
«Aventura sostenible»: medi natural, orientació i Jornada Activa final
T3 (maig–juny)
11
CE6
Reptes cooperatius; orientació; gimcana; projecte de tancament d'etapa
Gimcana d'orientació + Jornada Activa final
Seqüenciació i progressió al llarg del curs
L'ordenació obeeix a una progressió deliberada. En el primer trimestre, SA1 assenta les bases de l'autoconeixement corporal, la condició física orientada a la salut i els rituals d'escalfament autònom i «part saludable» que acompanyaran la resta del curs. SA2 eleva l'exigència amb parkour educatiu i circuits d'acció-aventura, i mobilitza el bloc Resolució de problemes en situacions motrius del Decret 106/2022, de 5 d'agost, del Consell.
En el segon trimestre, SA3 transita cap a la dimensió expressiva —ritme, acrosport, danses del món i valencianes— (CCEC; Castañer i Camerino). SA4 introdueix la lògica sociomotriu (Parlebas) en esports alternatius, i treballa la tàctica mitjançant el TGfU de Bunker i Thorpe i l'arbitratge com a exercici de convivència (CE3, CC).
En el tercer trimestre, SA5 recupera els jocs populars valencians i del món com a vehicle d'interculturalitat, i crea un esdeveniment d'aprenentatge-servei per al centre. SA6 integra orientació, senderisme i reptes a l'aire lliure, i culmina amb la Jornada Activa comunitària que simbolitza el trànsit a l'ESO.
Vinculació amb el «Diari de l'esportista»
El «Diari de l'esportista» acompanya cada repte com a instrument de metacognició i avaluació formativa. A l'inici de cada SA l'alumnat formula la seua meta; durant el repte registra indicadors quantificables (FC en SA1, intents en SA2, valoració emocional en SA3); en tancar completa una rúbrica d'autoavaluació. Aquesta pràctica respon al descriptor CPSAA3 del perfil d'eixida LOMLOE i aporta evidències continuades més enllà de l'actuació puntual en sessió.
Concepció de l'avaluació en Educació Física
L'avaluació és un procés continu, formatiu i formador, coherent amb l'enfocament competencial del Reial Decret 157/2022, d'1 de març, i el Decret 106/2022, de 5 d'agost. El seu caràcter criterial implica que les produccions de l'alumnat es contrasten amb els criteris del currículum, no amb la mitjana del grup; la seua dimensió competencial vincula eixos criteris a les competències específiques d'EF i a les competències clau del perfil d'eixida LOMLOE. L'avaluació formativa proporciona retroalimentació contínua; l'avaluació formadora (Blázquez Sánchez) afig la regulació per part del mateix alumnat mitjançant el «Diari de l'esportista», l'autoavaluació i la coavaluació.
Moments d'avaluació
L'avaluació inicial es fa a l'inici del curs i a l'inici de cada situació d'aprenentatge. Recull el nivell de partida en conducta motriu (Parlebas), hàbits previs i autopercepció. No qualifica; informa el disseny dels reptes i la conformació de grups heterogenis.
L'avaluació processual acompanya cada repte mitjançant observació sistemàtica, el «Diari de l'esportista», fitxes d'autoavaluació i coavaluació, i fulls entre iguals. Permet ajustar metodologia i agrupaments en temps real.
L'avaluació final de cada repte recull evidències a través de les seues produccions: el «carnet saludable» (repte 1), el circuit dissenyat pel grup (repte 2), el muntatge d'acrosport/dansa (repte 3), el quadern d'àrbitre (repte 4), la fira de jocs (repte 5) i la gimcana d'orientació amb la Jornada Activa (repte 6), tot això integrat en el «Diari de l'esportista».
Criteris d'avaluació i competències específiques
Els criteris d'avaluació de l'àrea, fixats pel RD 157/2022 i concretats en el Decret 106/2022, són el referent de la qualificació. S'articulen entorn de les sis competències específiques: CE1 valora hàbits saludables; CE2, la resolució de problemes motors; CE3, convivència i joc net; CE4, expressió corporal; CE5, patrimoni lúdic; CE6, interacció sostenible amb l'entorn. Cada repte activa prioritàriament una CE, encara que en la pràctica motriu s'integren diverses simultàniament.
Instruments d'avaluació propis d'EF
Observació sistemàtica i llistes de control: registren habilitats motrius concretes durant la sessió de manera ràpida i operativa.
Rúbriques i escales de valoració: descriuen nivells d'assoliment en produccions complexes i es comparteixen abans del repte per a orientar l'aprenentatge.
«Diari de l'esportista» (portfolio reflexiu): instrument central del fil conductor. Recull metes personals, freqüència cardíaca, autoavaluacions per sessió i reflexió metacognitiva. Fomenta la CPSAA.
Autoavaluació i coavaluació: integrades al final de cada repte amb rúbriques simplificades. El «cronista» de torn anota incidències de participació i respecte que es retornen al grup en la tornada a la calma.
Ús ètic del vídeo: es graven fragments de sessions amb finalitat formativa exclusiva, amb autorització familiar prèvia (LOPIVI, LO 8/2021). El material s'elimina després del seu ús pedagògic.
Qualificació i avaluació de la pràctica docent
La qualificació trimestral pondera els criteris activats en cada repte amb pes equilibrat entre execució motriu, participació i actitud, i produccions del portfolio. La progressió demostrada pot millorar la qualificació inicial. L'avaluació de l'ensenyament es fa amb qüestionaris de satisfacció i autoavaluació docent; les seues conclusions alimenten la memòria de fi de curs.
Llista de control, rúbrica de procés, «Diari de l'esportista», fulls entre iguals, vídeo ètic
Docent + alumnat
Avaluació final de repte
Rúbrica analítica de producte, portfolio, escala de valoració
Docent + alumnat
Avaluació de l'ensenyament
Qüestionari de satisfacció, anàlisi de registres, autoavaluació docent
Docent + alumnat
Marc d'inclusió: normativa i DUA aplicat a EF
L'atenció a la diversitat parteix del model d'equitat del Decret 104/2018, de 27 de juliol, articulat en els nivells de resposta de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril. El principi rector és que la inclusió no és un afegit, sinó la condició natural de l'aula d'EF (Booth i Ainscow; Echeita). El marc metodològic és el DUA —CAST (Meyer i Rose)—, amb tres principis: múltiples formes de representació (demostració, pictograma, targeta visual); múltiples formes d'acció i expressió —clau en una matèria eminentment motriu—, que habilita diferents maneres d'executar i demostrar; i múltiples formes d'implicació, graduant el repte. La resposta ordinària inclou grups heterogenis, rols rotatius i gradació del repte motor; la resposta específica s'activa amb el GOE i les famílies.
Adaptacions concretes per perfil de l'aula
Alumne amb TDAH. Consigna única amb suport visual, posició pròxima al docent, rol actiu rotatiu («escalfador/a» o «cronista»), fragmentació de tasques i retroalimentació freqüent. Les rutines fixes d'escalfament i tornada a la calma redueixen la incertesa i la impulsivitat.
Alumna amb TEA nivell 1. Pictograma de seqüència de sessió, avís previ davant de qualsevol canvi, zona de descompressió a la vora del gimnàs, rol alternatiu en fases de contacte intens (àrbitre). El «Diari de l'esportista» s'adapta amb suports gràfics.
Alumne amb dispràxia (discapacitat motriu lleu). Material adaptat (pilotes més lleugeres, matalassets més gruixuts), seqüenciació granular, avaluació en grup reduït sense exhibició pública, i rol de lideratge estratègic (direcció tàctica en TGfU). Seguretat en parkour i acrosport revisada específicament.
Alumna d'altes capacitats. Ampliació horitzontal (dissenyar variants, ensenyar la tècnica mitjançant l'estil recíproc de Mosston), tutoria entre iguals amb pautes clares, i reptes d'investigació (història del joc tradicional, disseny de la rúbrica del repte cooperatiu).
Alumne amb sobrepés i baixa condició física. Metes personals no comparatives, pulsòmetre i «carnet saludable» com a motivació intrínseca, adaptació de la intensitat sense invisibilitzar la participació, llenguatge lliure de referències al pes.
Alumna d'incorporació tardana. Companya de referència en el grup cooperatiu, material visual de normes, i protagonisme en el repte 5 («Juguem el món»), on el seu patrimoni lúdic propi es converteix en recurs de l'aula.
Taula: perfils, barreres en EF i mesures d'adaptació
Perfil
Barreres principals en EF
Mesures i adaptacions
TDAH
Impulsivitat, dispersió, torn
Consigna única, rol actiu rotatiu, rutines fixes, retroalimentació immediata
TEA nivell 1
Sensorialitat, canvis, contacte físic
Pictograma de sessió, avís previ, rol alternatiu, zona de descompressió
Dispràxia
Coordinació, exposició pública
Material adaptat, avaluació en grup reduït, rol estratègic, gradació fina
Altes capacitats
Infraestimulació, protagonisme
Ampliació horitzontal, tutoria entre iguals, reptes d'investigació
Sobrepés / baixa CF
Fatiga, autoexclusió, comparació
Metes personals, pulsòmetre, llenguatge sense referències corporals
Incorporació tardana
Rutines desconegudes, integració
Companya referent, material visual, protagonisme en patrimoni lúdic
Coeducació com a eix d'inclusió en EF
L'EF presenta un risc especial per a la reproducció d'estereotips de gènere: la distribució de l'espai, l'elecció de rols i el llenguatge avaluatiu poden reforçar desigualtats invisibles. Aquesta programació garanteix el repartiment equitatiu d'espais (pista per grups mixtos), la rotació de rols amb criteri de gènere heterogeni i la selecció coeducativa de continguts: el repte 4 treballa esports alternatius (ultimate, colpbol, datchball) i evita les jerarquies de gènere pròpies del futbol o el bàsquet. Els referents esportius inclouen figures femenines i masculines d'igual rellevància.
DUA amb exemples motrius concrets
En el repte 2, el circuit de parkour ofereix tres nivells graduats per estació (colors). En el repte 3, l'expressió corporal admet moviment, veu, percussió o suport instrumental: cap alumne no queda exclòs per habilitat rítmica. En el repte 6, els mapes d'orientació es presenten en tres versions (pictograma, simplificat, estàndard). Els rols alternatius (àrbitre, narrador/a, dissenyador/a) garanteixen participació plena sense segregar.
Espais de pràctica: organització i seguretat
El CEIP disposa de cinc espais assignats a cada SA segons la lògica interna de l'activitat motriu. El seu ús es regeix per les normes de seguretat del centre i les obligacions de la LOPIVI (LO 8/2021) en supervisió, contacte corporal i activitat fora del recinte.
SA2 (circuits), SA4 (esports alternatius i lliga), SA5 (pilota valenciana)
Pati d'esplai
Zones delimitades
SA5 (birles, corda, jocs del món)
Sala d'usos múltiples
Espai diàfan amb matalassets
SA1 (relaxació), SA3 (dramatització, danses)
Entorn pròxim (parc, vies segures)
Itinerari per als vianants segur, zona verda
SA6 (orientació, senderisme, Jornada Activa)
Les eixides requereixen autorització familiar i reconeixement previ de l'itinerari segons el protocol d'activitats complementàries.
Recursos materials: convencional, alternatiu i reciclat
L'equipament convencional inclou cons, piques, cèrcols, pilotes d'escuma i goma, matalassets, corda de saltar, mocadors i bancs suecs. Les SA específiques requereixen: acrosport (matalassets gruixuts, mànigues de protecció) en SA3; orientació (brúixoles, mapes, balises) en SA6; i esports alternatius (discos d'ultimate, sticks de floorball, pilotes de colpbol i datchball) en SA4. El material alternatiu i reciclat (botelles de plàstic, periòdics enrotllats, globus) apareix en SA2 i SA5 amb criteri de sostenibilitat. Tot es revisa periòdicament i els desperfectes es comuniquen segons el protocol de manteniment.
Recursos digitals i TIC
La seua integració segueix el DUA-A (CAST): ampliar els mitjans d'expressió sense substituir la vivència corporal.
Apps de FC i cronometratge (SA1): registre de pulsacions abans/després de l'esforç; dades transferides al «Diari de l'esportista».
Codis QR d'estacions (SA2 i SA6): targetes plastificades que enllacen a vídeos de demostració per a afavorir l'autonomia.
Anàlisi de vídeo (SA3 i SA4): gravació breu de l'execució; el grup identifica punts de millora. Imatge de l'alumnat tractada sota autorització familiar i LOPIVI.
«Diari de l'esportista» digital opcional: en suport de presentació o document compartit, i reforça la competència clau CD.
Recursos humans i organitzatius
El docent especialista en EF coordina les sis SA amb l'equip docent: la tutora o el tutor dona suport al «Diari de l'esportista» en tutoria; en SA3 es col·labora amb l'especialista de Música; en SA6 l'equip directiu, les famílies i l'AMPA participen activament en la Jornada Activa.
L'horari de dues sessions setmanals estructura cada sessió en assemblea inicial (5 min), part principal (45 min) i tornada a la calma amb tancament del Diari (10 min). Els rols rotatius —escalfador/a, àrbitre, responsable de material, cronista i dinamitzador/a— asseguren la participació activa: el d'escalfador/a afavoreix la regulació de l'alumne amb TDAH; el de cronista s'adapta a l'alumna amb TEA nivell 1; els espais i materials s'ajusten a l'alumne amb discapacitat motriu lleu d'acord amb el principi d'accessibilitat del Decret 104/2018.
La programació que ací es presenta és una proposta coherent i fonamentada per a un grup divers de 25 alumnes de 6é d'Educació Primària a la Comunitat Valenciana. A través del fil conductor "El Repte: diari d'un cos en moviment", les sis situacions d'aprenentatge articulen de manera progressiva les competències específiques d'EF del Reial Decret 157/2022 i els sabers bàsics del Decret 106/2022, i asseguren que la competència motriu, els hàbits saludables i els valors de convivència es desenvolupen com un continu que culmina en una Jornada Activa de tancament d'etapa amb vocació comunitària.
La proposta no és un document tancat. L'avaluació contínua, la reflexió docent i l'escolta de l'alumnat són condicions inherents al seu desenvolupament: cada repte pot modular-se segons el ritme del grup, les condicions de l'entorn o les necessitats que emergisquen en el procés. Aquest caràcter obert i revisable no és una debilitat, sinó l'expressió d'una EF viva i contextualitzada.
El compromís que recorre cada secció és triple: amb una EF inclusiva, que garanteix l'accés i el progrés de tot l'alumnat des dels principis del DUA-A; amb una EF coeducativa, que distribueix espais, rols i oportunitats amb independència del gènere; i amb una EF vinculada a la vida activa, que transcendeix el gimnàs per a instal·lar-se com a hàbit en el temps lliure i la comunitat. Aquesta triple aposta es concreta en decisions metodològiques, organitzatives i avaluatives al llarg de tota la programació, i constitueix la millor contribució de l'àrea al desenvolupament integral i al benestar durador de l'alumnat.
Normativa i legislació
La present programació es fonamenta en el marc normatiu vigent. La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació (LOE), modificada per la Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la LOE (LOMLOE) (BOE núm. 340, de 30 de desembre de 2020), estableix en els seus articles 16 a 19 els principis pedagògics i el caràcter global i integrador de l'Educació Primària. El Reial Decret 157/2022, d'1 de març, pel qual s'estableixen l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'Educació Primària (BOE núm. 52, de 2 de març de 2022) concreta les competències clau, el perfil d'eixida, les competències específiques d'Educació Física, els criteris d'avaluació i els sabers bàsics, així com l'ús de situacions d'aprenentatge com a unitat de programació. A nivell autonòmic, el Decret 106/2022, de 5 d'agost, del Consell, pel qual s'estableix l'ordenació i el currículum de l'educació primària a la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 9402, de 8 d'agost de 2022) desenvolupa els sabers bàsics d'Educació Física organitzats en blocs i adapta el currículum al context plurilingüe valencià. La resposta educativa inclusiva es regeix pel Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es desenvolupen els principis d'equitat i d'inclusió en el sistema educatiu valencià (DOGV núm. 8356, de 7 d'agost de 2018) i per l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'organització de la resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat (DOGV núm. 8540, de 3 de maig de 2019). Finalment, la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant de la violència (LOPIVI) (BOE núm. 134, de 5 de juny de 2021) orienta les mesures de seguretat, supervisió i bon tracte en tota activitat física escolar.
Referències bibliogràfiques
Blázquez Sánchez, D. (1995). La iniciación deportiva y el deporte escolar (2.ª ed.). INDE.
Bunker, D., y Thorpe, R. (1982). A model for the teaching of games in secondary schools. Bulletin of Physical Education, 18(1), 5–8.
Castañer, M., y Camerino, O. (2006). Manifestaciones básicas de la motricidad. Universitat de Lleida.
CAST (Meyer, A., y Rose, D. H.) (2018). Universal Design for Learning guidelines (versión 2.2). CAST, Inc.
Contreras Jordán, O. R. (1998). Didáctica de la Educación Física: un enfoque constructivista. INDE.
Devís, J., y Peiró, C. (1992). Nuevas perspectivas curriculares en educación física: la salud y los juegos modificados. INDE.
Echeita, G. (2006). Educación para la inclusión o educación sin exclusiones. Narcea.
Mosston, M., y Ashworth, S. (2002). Teaching Physical Education (5.ª ed.). Benjamin Cummings.
Parlebas, P. (2001). Juegos, deporte y sociedad: léxico de praxiología motriz. Paidotribo.
Pujolàs, P. (2008). El aprendizaje cooperativo: 9 ideas clave. Graó.
Vaca, M. J. (2002). Relatos y reflexiones sobre el tratamiento pedagógico de lo corporal en la educación primaria. Agora para la Educación Física y el Deporte, 1, 45–68.
Desarrollo de las situaciones de aprendizaje
SA 1
«Cos en marxa»: salut, condició física i vida activa
Descripción
Arranca «El Repte: diari d'un cos en moviment». L'alumnat de 6é assumeix el repte motor de prendre les regnes del seu propi cos: aprendre a escalfar de manera autònoma, conéixer com respon l'organisme a l'esforç (freqüència cardíaca, sudoració, fatiga) i entrenar de manera segura la condició física orientada a la salut.
El punt de partida és el «Diari de l'esportista», amb pàgines en blanc per omplir amb registres, metes i reflexions. L'alumnat es converteix en «entrenador de si mateix», analitzant hàbits d'activitat física, alimentació, hidratació, descans i higiene postural.
El producte final és el «carnet saludable»: document personal que acredita el domini d'un escalfament autònom, el coneixement de la pròpia freqüència cardíaca i un pla personal d'activitat física realista i avaluable.
Justificación
Aquesta SA inaugura la programació perquè la salut és el fonament competencial de tota l'Educació Física de 6é. Desenvolupa prioritàriament la CE1 del Reial Decret 157/2022: adoptar un estil de vida actiu i saludable gestionant autònomament l'activitat física i la salut.
Es recolza en el model d'EF orientada a la salut de Devís i Peiró, que prioritza el benestar, l'hàbit i l'autonomia enfront del rendiment. Connecta amb el perfil d'eixida de la LOMLOE i amb les competències clau CPSAA (autoconeixement i benestar físic-emocional) i CC (responsabilitat, ODS 3). L'alumnat d'11-12 anys, en operacions formals incipients, pot comprendre relacions causa-efecte (esforç → freqüència cardíaca) i planificar metes, la qual cosa justifica el producte «pla personal».
Temporalización
La SA se situa a l'inici del primer trimestre (setembre–octubre), a raó de 2 sessions setmanals durant 5 setmanes (≈ 10 sessions), coherent amb les 70 sessions anuals.
La seua posició inicial no és casual: l'avaluació inicial de la sessió 1 serveix de diagnòstic per a tot el curs, i els rituals que ací s'instauren —escalfament autònom, «part saludable», rols rotatius, tornada a la calma— es mantenen en els cinc reptes següents. El «carnet saludable» i el pla personal es revisaran en el Repte 6 («Aventura sostenible»), tancant l'arc salut individual–vida activa de cara a l'ESO.
Competencias específicas
La SA desenvolupa amb caràcter prioritari la CE1 i, de manera instrumental, la CE3 (regulació emocional i repartiment coeducatiu), ambdues del RD 157/2022 concretat en el Decret 106/2022 CV.
Competència específica
Descripció sintètica
Criteris d'avaluació de referència (6é)
Competències clau
CE1 (prioritària)
Adoptar un estil de vida actiu i saludable, gestionant l'activitat física de manera autònoma
1.1 Aplicar autònomament escalfament i tornada a la calma · 1.2 Reconéixer efectes de l'exercici (FC, fatiga) i regular l'esforç · 1.3 Adoptar hàbits d'higiene postural, alimentació, hidratació i descans
CPSAA, CC, STEM
CE3 (instrumental)
Compartir la pràctica regulant emocions i promovent igualtat
3.2 Gestionar la frustració davant l'esforç · 3.3 Repartir espais i rols amb criteri coeducatiu
CC, CPSAA
Saberes básicos
Es mobilitzen sabers del bloc «Vida activa i saludable» del Decret 106/2022 CV per a 6é.
Bloc
Sabers bàsics mobilitzats
Salut física
Escalfament general i específic autònom; tornada a la calma; efectes de l'exercici sobre l'organisme; freqüència cardíaca i zones d'esforç; condició física orientada a la salut (resistència aeròbica, força-resistència, flexibilitat, velocitat)
Hàbits saludables
Higiene corporal i postural; alimentació equilibrada, hidratació i descans; anàlisi crítica d'hàbits sedentaris i ús de pantalles
Autoregulació
Percepció subjectiva de l'esforç; dosificació i intensitat; prevenció de lesions i seguretat
Vida activa
Planificació d'un pla personal; transferència a la vida quotidiana i mobilitat activa
Criterios de evaluación
Criteri d'avaluació
Indicador d'assoliment observable
Instrument principal
1.1 Aplicar autònomament escalfament i tornada a la calma
Dirigeix un escalfament segur respectant fases i articulacions
Llista de control (rol escalfador/a)
1.2 Reconéixer efectes de l'exercici i regular l'esforç
Pren la seua FC, la situa en zona i ajusta la intensitat
Registre en «Diari de l'esportista» + app
1.3 Adoptar hàbits d'higiene postural, alimentació, hidratació i descans
Argumenta hàbits saludables en el seu «carnet saludable»
Carnet saludable + rúbrica
3.2 Gestionar la frustració davant l'esforç
Persevera i s'autoregula sense abandonar la tasca
Observació sistemàtica
CE1 global
Dissenya un pla personal d'activitat física realista
Pla personal + autoavaluació
Metodología
Es combina l'espectre de Mosston i Ashworth amb l'enfocament d'autogestió de la salut (Devís i Peiró). L'estil predominant és l'assignació de tasques per estacions, maximitzant el temps de compromís motor (objectiu ≥ 50% de sessió) i facilitant l'atenció individualitzada. S'afigen el descobriment guiat (relació esforç-FC) i l'autoavaluació, coherents amb la ZDP de Vigotsky: el docent modela l'escalfament i el transfereix progressivament al rol rotatiu d'«escalfador/a».
Cada sessió manté l'estructura ritual: «part saludable» inicial (FC + reflexió), escalfament autònom, part principal, tornada a la calma i anotació en el «Diari de l'esportista». Els rols rotatius (escalfador/a, responsable de material, cronista, dinamitzador/a) garanteixen corresponsabilitat i repartiment coeducatiu, evitant que la pràctica la lideren sempre els mateixos perfils.
La seguretat és prioritària conforme a la LOPIVI (LO 8/2021): progressió de càrregues, hidratació pautada, revisió de l'espai i del material abans de cada estació, i atenció a la percepció subjectiva de l'esforç.
Actividades (sesión a sesión)
Es desenvolupen 8 sessions representatives de les 10 del repte. Totes comparteixen l'estructura ritual (part saludable, escalfament, part principal, tornada a la calma, anotació en el «Diari de l'esportista»).
Sessió 1
Objectius: Avaluació inicial; instaurar el «Diari de l'esportista» i els rols. Part principal: circuit diagnòstic de condició física (Course Navette adaptat, flexibilitat, força-resistència de tronc) i qüestionari d'hàbits. Tornada a la calma: estiraments i primera anotació de metes. Agrupaments: individual i xicotet grup. Material: cons, matalafets, fitxes. Espai: gimnàs.
Sessió 2
Objectius: Comprendre la freqüència cardíaca i les zones d'esforç. Part principal: descobriment guiat amb jocs de carrera d'intensitat creixent i preses de FC després de cada nivell; introducció de l'escala d'esforç percebut. Tornada a la calma: respiració i observació del descens de FC. Agrupaments: parelles. Material: pulsòmetres/app, cons. Espai: pista exterior.
Sessió 3
Objectius: Aprendre l'estructura de l'escalfament autònom. Part principal: per equips, dissenyen i proven una seqüència d'escalfament amb fitxa-guia; primera rotació del rol «escalfador/a». Tornada a la calma: revisió d'errors freqüents i seguretat articular. Agrupaments: grups cooperatius heterogenis. Material: fitxes, piques, cèrcols. Espai: gimnàs.
Sessió 4
Objectius: Treballar la resistència aeròbica saludable. Part principal: circuit de carrera contínua i jocs aeròbics per estacions, regulant la intensitat mitjançant la FC per a mantindre's en zona saludable. Tornada a la calma: caminar, estirar i reflexió sobre dosificació. Agrupaments: individual i gran grup. Material: app de FC, cons, petos. Espai: pista exterior o parc pròxim.
Sessió 5
Objectius: Força-resistència i higiene postural. Part principal: estacions de força-resistència amb autocàrregues segures (planxa, sentadeta guiada, tracció) amb pautes d'higiene postural (càrregues, postura en el pupitre, pes de la motxilla). Tornada a la calma: mobilitat i descompressió de columna. Agrupaments: trios per estacions. Material: matalafets, bandes elàstiques. Espai: gimnàs.
Sessió 6
Objectius: Flexibilitat i tornada a la calma autònoma. Part principal: rutina de flexibilitat guiada pel «dinamitzador/a de la tornada a la calma»; joc cooperatiu de baixa intensitat. Tornada a la calma: relaxació i consciència corporal. Agrupaments: parelles i gran grup. Material: matalafets, música. Espai: gimnàs.
Sessió 7
Objectius: Alimentació, hidratació i descans. Part principal: gimcana amb «reptes saludables» que integren moviment i coneixement (classificar aliments, calcular hidratació, debatre mites del descans i les pantalles); inici del «carnet saludable». Tornada a la calma: posada en comú. Agrupaments: grups cooperatius. Material: targetes, cèrcols, pilotes. Espai: pati.
Sessió 8
Objectius: Elaborar el pla personal d'activitat física. Part principal: taller pràctic en què cada alumne/a fixa metes realistes, tria activitats setmanals i completa el seu pla en el «Diari de l'esportista»; assaig d'un mini-circuit propi. Tornada a la calma: estiraments triats per l'alumnat. Agrupaments: individual amb suport cooperatiu. Material: «Diari de l'esportista», dispositius. Espai: gimnàs. (Les sessions 9-10 tanquen amb la prova pràctica de l'escalfament autònom, el lliurament del «carnet saludable» i l'autoavaluació.)
Recursos
Materials convencionals: cons, piques, cèrcols, matalafets, petos, pilotes, bandes elàstiques, cronòmetres. Material alternatiu: balises sonores casolanes, targetes d'hàbits elaborades per l'alumnat. Recursos digitals: app de freqüència cardíaca i pulsòmetres (ús amb consentiment, conforme a la LOPIVI), projector per a vídeos de tècnica postural, plantilla digital del «carnet saludable». Recurs vertebrador: el «Diari de l'esportista» (portfolio reflexiu en paper o digital) amb registres de FC, metes, autoavaluacions i pla personal. Recursos humans: mestre especialista d'EF; col·laboració de l'AMPA per al pla personal a casa; puntualment la infermera escolar en el bloc d'hàbits.
Espacios
S'utilitzen tres espais de manera complementària: el gimnàs cobert per a estacions de força, flexibilitat i tornada a la calma; la pista poliesportiva exterior i el parc pròxim per al treball aeròbic i la mobilitat activa; i el pati per a gimcanes saludables. Abans de cada sessió es revisen sòl, material i delimitació de zones. Conforme a la LOPIVI, es controlen els accessos en eixides al parc, es pauta la hidratació i es vigilen els punts de fatiga.
Atención a la diversidad
L'atenció a la diversitat s'articula des del DUA (CAST: Meyer & Rose), l'Ordre 20/2019 i el Decret 104/2018 CV, amb tres vies:
Representació: instruccions verbals, visuals (pictogrames) i demostrades; fitxes amb suport gràfic per a l'alumna d'incorporació tardana i l'alumna amb TEA nivell 1 (anticipació de rutines i canvis). Acció i expressió: estacions amb nivells de dificultat i autocàrrega regulable per a l'alumne amb dispràxia (variants d'accés, ritmes propis) i l'alumne amb sobrepés i baixa condició física (modula la intensitat per FC sense exposició ni comparació). Implicació: metes personalitzades —no normatives— en el pla personal; rols actius i tasques breus per a l'alumne amb TDAH; reptes d'ampliació i tutoria entre iguals per a l'alumna d'altes capacitats.
La coeducació impregna el repte: repartiment equitatiu d'espais i rols de lideratge, deconstrucció d'estereotips de gènere en força i resistència, agrupaments heterogenis rotatius.
Evaluación
L'avaluació és contínua, formativa i competencial: observació sistemàtica, llista de control de l'escalfament (rol escalfador/a), el «carnet saludable» com a producte, el pla personal i l'autoavaluació del «Diari de l'esportista». L'heteroavaluació es complementa amb coavaluació per rols.
Criteri
Excel·lent (4)
Avançat (3)
Adequat (2)
Inicial (1)
Escalfament autònom (1.1)
Dirigeix un escalfament complet, segur i per fases, corregint els altres
Dirigeix un escalfament correcte i segur
Escalfa amb ajuda de la fitxa-guia
Necessita suport constant i omet fases
Freqüència cardíaca i esforç (1.2)
Pren la seua FC, la situa en zona i ajusta la intensitat amb autonomia
Pren la seua FC i interpreta zones
Pren la seua FC amb ajuda
No relaciona FC i intensitat
Hàbits saludables (1.3)
Argumenta i justifica hàbits en el seu carnet amb esperit crític
Identifica i aplica hàbits saludables
Reconeix hàbits bàsics
Confon hàbits saludables i sedentaris
Pla personal (CE1)
Dissenya un pla realista, viable i compromés, amb metes avaluables
Dissenya un pla adequat amb metes
Esbossa un pla poc realista
Pla incomplet o absent
Transversalidad
El repte és, en essència, educació per a la salut, vinculada a l'ODS 3 (hàbits actius, alimentació, descans, prevenció del sedentarisme). La coeducació travessa el repartiment de rols i la ruptura d'estereotips de gènere, connectant amb l'ODS 5. S'estableixen relacions interdisciplinàries amb Ciències de la Naturalesa (aparell circulatori, nutrició), Matemàtiques (registre de FC, càlcul d'hidratació) i Llengua (redacció reflexiva del «Diari de l'esportista»). Les famílies participen a través del pla personal d'activitat física, compartit a casa amb suport de l'AMPA.
SA 2
«Desafiament motor»: habilitats complexes, reptes i parkour educatiu
Descripción
Segon repte del «Diari d'un cos en moviment». Després de conéixer la seua salut, l'alumnat de 6é afronta el Desafiament motor: dominar habilitats específiques i combinades (desplaçaments, salts, girs, grimpades, equilibris, recepcions) per a resoldre problemes motors amb eficàcia, seguretat i creativitat. El fil planteja un interrogant: com superar un obstacle de mil maneres diferents? Mitjançant parkour educatiu (franqueig controlat) i circuits d'acció-aventura, els equips investiguen respostes motrius pròpies. El producte final és un gran circuit de reptes dissenyat, muntat i testat pel grup: cada equip aporta una estació amb el seu problema motor, les seues solucions i les seues normes de seguretat.
Justificación
Aquesta SA desenvolupa prioritàriament la CE2 del RD 157/2022: adaptar la conducta motriu a la complexitat de les situacions, resolent problemes motors amb eficàcia, seguretat i creativitat. En 6é l'alumnat viu l'estadi de les operacions formals (Piaget): anticipa, planifica i valora alternatives, base de la presa de decisions motriu. La praxiologia de Parlebas sustenta l'anàlisi de tasques en un medi estable però incert. Metodològicament prima la resolució de problemes i el descobriment guiat (Mosston i Ashworth): el mestre no mostra el model, sinó que planteja reptes oberts i dissonàncies que l'alumnat resol buscant diverses solucions, afavorint la transferència (Bruner) i la mediació entre iguals (Vigotsky, ZDP).
Temporalización
El repte es desenvolupa en T1 (novembre–desembre), encadenat amb la SA 1, a raó de 2 sessions setmanals (≈10 sessions), de les quals es detallen 8 representatives. Estructura: una sessió de presentació i diagnòstic; quatre d'investigació motriu per famílies (desplaçaments i grimpades; salts i franqueigs; equilibris i girs; combinacions); dues de disseny i muntatge del circuit; i una final de prova oberta del gran circuit de reptes amb coavaluació. Cada sessió manté els rituals del fil conductor: part saludable, escalfament autònom, rols rotatius i tornada a la calma reflexiva.
Competencias específicas
La SA prioritza la CE2, integra la CE3 (cooperació i joc net) i reforça la CE1 (gestió segura de l'esforç).
Competència específica (RD 157/2022)
Criteris d'avaluació associats
Descriptors operatius LOMLOE
CE2. Adaptar la conducta motriu a la complexitat de les situacions, resolent problemes motors amb eficàcia, seguretat i creativitat.
2.1 Resoldre reptes i situacions motrius ajustant la resposta a les condicions de l'entorn. 2.2 Emprar distintes solucions motrius a un mateix problema, valorant l'eficàcia i la seguretat.
STEM, CPSAA, CE
CE3. Compartir espais de pràctica regulant emocions i afavorint convivència i joc net.
3.1 Cooperar i assumir rols en reptes col·lectius respectant normes de seguretat.
CC, CPSAA
CE1. Adoptar un estil de vida actiu i saludable.
1.2 Regular l'esforç i aplicar pautes de seguretat i prevenció de lesions.
CPSAA
Saberes básicos
Es prioritzen els sabers del bloc «Resolució de problemes en situacions motrius» del Decret 106/2022 CV per a 6é.
Bloc de sabers (Decret 106/2022)
Sabers bàsics concrets per a 6é
Resolució de problemes en situacions motrius
Habilitats específiques i combinades (desplaçaments, salts, girs, grimpades, equilibris, recepcions). Mecanismes perceptiu, decisional i d'execució.
—
Estratègies de resolució: anàlisi del problema, anticipació, cerca d'alternatives i autoavaluació de la solució.
—
Combinació i encadenament d'habilitats en circuits d'acció-aventura controlada.
Autonomia i seguretat
Gestió del risc percebut i real; normes de seguretat en el franqueig d'obstacles; ajudes i autoprotecció.
Vida activa
Escalfament articular específic i prevenció de lesions en el repte motor.
Criterios de evaluación
L'avaluació és criterial, contínua i formativa, encreuant cada criteri amb instruments diversos (DUA-A).
Criteri d'avaluació
Indicador d'assoliment observable
Instrument d'avaluació
2.1 Ajustar la resposta motriu a l'entorn.
Supera obstacles i reptes adequant trajectòria, suport i velocitat.
Llista de control; rúbrica d'exercici
2.2 Aportar diverses solucions a un problema motor.
Proposa i prova almenys dues respostes diferents i valora la seua eficàcia.
Repte de solucions múltiples; Diari de l'esportista
3.1 Cooperar i assumir rols amb seguretat.
Realitza ajudes, respecta normes i dinamitza el seu rol en el circuit.
Observació de rols; coavaluació entre iguals
1.2 Regular l'esforç i la seguretat.
Escalfa de manera específica i aplica autoprotecció.
Diana d'autoavaluació; registre saludable
Metodología
L'enfocament parteix de la resolució de problemes i el descobriment guiat (Mosston i Ashworth): el mestre planteja reptes oberts («de quantes formes segures pots franquejar aquest plint?») i, mitjançant preguntes-guia, condueix l'alumnat a indagar solucions pròpies sense oferir un model únic, afavorint la producció divergent i la transferència. El repte cooperatiu estructura equips heterogenis (Pujolàs; Johnson & Johnson) amb interdependència positiva: cada estació només funciona si tots aporten i s'ajuden. L'aprenentatge observacional (Bandura) s'aprofita en les posades en comú.
Rols rotatius
Es mantenen els del fil conductor —escalfador/a, responsable de seguretat (verifica matalafets i ancoratges), cronista, dinamitzador/a de la tornada a la calma i àrbitre de reptes—, assumint cada alumne/a tots al llarg del repte.
Seguretat en parkour educatiu
La pràctica és parkour educatiu, sense risc real: altures baixes, recepcions amortides, matalafets obligatoris, progressió gradual i ajudes manuals. S'apliquen la LOPIVI i el principi d'activitat segura: prohibició de salts no supervisats, calçat adequat i verificació prèvia del material.
Actividades (sesión a sesión)
Es detallen 8 de les 10 sessions. Totes obrin amb la part saludable i l'escalfament autònom específic (mobilitat de canells, espatles, turmells) i tanquen amb tornada a la calma i registre en el Diari de l'esportista.
Sessió 1
Objectiu: diagnosticar el repertori motor i presentar el repte. Escalfament: activació articular guiada pel rol escalfador/a. Part principal: «test d'obstacles» en quatre estacions (desplaçar, saltar, equilibrar, grimpar) registrant assoliments; presentació del producte final. Tornada a la calma: estiraments i metes personals. Agrupaments: individual i parelles. Material: bancs, cèrcols, piques, matalafets. Espai: gimnàs.
Sessió 2
Objectiu: investigar desplaçaments i grimpades. Escalfament: joc d'agafar amb quadrupèdies. Part principal: descobriment guiat de quadrupèdies, reptacions i grimpada en espatllera baixa; repte «passa la zona sense tocar el sòl de tres formes». Tornada a la calma: respiració i registre de solucions. Agrupaments: trios heterogenis. Material: espatlleres, bancs invertits, matalafets. Espai: gimnàs.
Sessió 3
Objectiu: dominar salts i franqueigs segurs. Escalfament: multisalts progressius. Part principal: franqueig de plint baix i tanques toves amb recepció amortida; repte de solucions múltiples (salt, suport, rodada). Tornada a la calma: estirament de tren inferior. Agrupaments: equips de 4 amb responsable de seguretat. Material: plint, minitanques, matalassos de seguretat. Espai: gimnàs.
Sessió 4
Objectiu: ajustar equilibris i girs. Escalfament: joc d'estàtues en suports variats. Part principal: equilibri dinàmic sobre banc i vorada; girs longitudinals sobre matalafet; repte «creua sense caure oferint ajuda». Tornada a la calma: relaxació i coavaluació breu. Agrupaments: parelles d'ajuda mútua. Material: bancs, vorades toves, matalafets. Espai: gimnàs.
Sessió 5
Objectiu: encadenar habilitats combinades. Escalfament: circuit suau d'activació. Part principal: seqüències enllaçades (desplaçar-saltar-girar-equilibrar) en circuit tancat, buscant fluïdesa i seguretat. Tornada a la calma: autoavaluació amb diana. Agrupaments: equips cooperatius fixos. Material: combinat d'estacions. Espai: gimnàs.
Sessió 6
Objectiu: dissenyar les estacions del circuit. Escalfament: activació lúdica. Part principal: cada equip dissenya la seua estació-repte (problema motor, solucions, normes de seguretat) sobre plànol, amb aprovació del mestre. Tornada a la calma: repartiment de responsabilitats. Agrupaments: equips cooperatius. Material: fitxes de disseny, tablets, material de circuit. Espai: gimnàs i aula.
Sessió 7
Objectiu: muntar i testar el circuit. Escalfament: rutina autònoma per equips. Part principal: muntatge segur de cada estació, verificació pel responsable de seguretat i prova creuada entre equips; ajustos de dificultat. Tornada a la calma: millores anotades. Agrupaments: equips rotant per estacions. Material: material del circuit. Espai: gimnàs.
Sessió 8
Objectiu: celebrar el gran circuit de reptes i coavaluar. Escalfament: ritual complet dirigit per rols. Part principal: prova oberta del circuit; cada equip guia la seua estació i aplica la seua rúbrica; repte final de solucions múltiples. Tornada a la calma: assemblea i tancament del repte en el Diari. Agrupaments: gran grup i equips. Material: circuit íntegre. Espai: gimnàs.
Recursos
Material de circuit i parkour segur: plint baix, bancs suecs, espatlleres, piques, cèrcols, cons, minitanques toves, vorades d'equilibri i, especialment, matalafets i matalassos de seguretat homologats per a totes les recepcions, revisats abans de cada ús. Recursos digitals: tablets per a gravar solucions motrius i revisar l'execució (feedback visual), fitxes de disseny i diana d'autoavaluació. Recursos humans: mestre especialista d'EF com a mediador del descobriment guiat, suport del personal PT/AL per a l'alumne amb discapacitat motriu i els propis equips com a recurs d'ajuda mútua.
Espacios
El repte es desenvolupa en el gimnàs cobert, idoni per disposar de matalafets, espatlleres i material de franqueig, garantint pràctica segura malgrat el clima hivernal. La pista poliesportiva es reserva per a circuits amplis de desplaçament en dies de bon temps. Organització i seguretat: distribució per estacions amb passadissos lliures, sentit únic de pas per a evitar col·lisions, zones de recepció amortides i verificació del material pel rol de seguretat abans de cada repte, conforme a la LOPIVI.
Atención a la diversidad
El DUA-A (CAST: Meyer & Rose) vertebra la resposta inclusiva mitjançant el repte graduat: cada estació ofereix versions de menor a major exigència (altura, distància, suports), de manera que tot l'alumnat troba el seu nivell òptim de desafiament i èxit.
Adaptacions per perfils
Per a l'alumne amb discapacitat motriu lleu (dispràxia) es prioritzen adaptacions d'accés: major base de sustentació, suports manuals garantits, més temps i rúbrica de procés; es valora la solució, no la forma única. L'alumne amb TDAH assumeix el rol actiu de responsable de seguretat i dinamitzador, amb consignes curtes, segmentació de reptes i reforç positiu immediat. L'alumna amb altes capacitats exerceix de dissenyadora de reptes complexos i mentora; l'alumne amb sobrepés, metes personals i progressió amable. Coeducació: equips mixtos, repartiment equitatiu de protagonisme i material, i desmuntatge d'estereotips sobre força i risc, amb ambdós sexes liderant estacions per igual.
Evaluación
L'avaluació combina observació sistemàtica (llista de control i registre de rols), producte (estació-repte i circuit final), autoavaluació (diana i Diari) i coavaluació entre equips. La qualificació integra procés, cooperació i solució motriu.
Criteri
Excel·lent
Avançat
Adequat
Inicial
Resolució de problemes (CE2)
Aporta diverses solucions eficaces i creatives.
Aporta dues solucions vàlides i tria la millor.
Resol amb una solució correcta.
Resol només amb ajuda contínua.
Eficàcia i ajust motor
Executa amb fluïdesa, control i seguretat plens.
Executa amb bon control i mínims errors.
Control irregular però segur.
Execució dubitativa amb suports.
Cooperació i rols (CE3)
Lidera, ajuda i dinamitza el seu rol exemplarment.
Coopera i compleix el seu rol amb responsabilitat.
Assumeix el rol amb recordatoris.
Participa de manera intermitent.
Seguretat i autoprotecció (CE1)
Aplica i promou les normes de seguretat.
Aplica les normes de manera autònoma.
Aplica les normes amb supervisió.
Necessita supervisió constant.
Transversalidad
El repte cultiva l'autosuperació com a valor central: superar el propi límit amb seguretat, sense competir contra els altres, reforçant l'autoestima motriu (CPSAA). La cooperació impregna el disseny compartit del circuit, on l'èxit és col·lectiu (CC). Es connecten els ODS, en especial l'ODS 3 (salut i benestar) per l'exercici segur, l'ODS 4 (educació inclusiva) i l'ODS 5 (igualtat de gènere) mitjançant la coeducació. Les famílies s'impliquen amb la difusió del circuit en el Diari de l'esportista i la invitació a la futura Jornada Activa.
SA 3
«Ritme i escena»: expressió corporal, acrosport i danses del món
Descripción
Tercer repte del «Diari d'un cos en moviment». Després de dominar la salut i els reptes motors, l'alumnat de 6é descobreix que el cos també comunica, crea i emociona. La proposta articula expressió corporal, ritme, acrosport segur i danses del món i valencianes al voltant d'un repte: convertir el moviment en llenguatge artístic compartit. El producte final és un muntatge grupal d'acrosport i dansa que el grup dissenya, assaja i presenta en la Jornada Activa oberta a les famílies. El cronista documenta el procés en el seu Diari i el grup reflexiona sobre com expressar-se sense por al ridícul en un clima de respecte.
Justificación
Aquest repte desenvolupa prioritàriament la CE4 (RD 157/2022): crear manifestacions lúdiques i artisticoexpressives, comunicant amb el cos. És la via privilegiada de la CCEC (LOMLOE), ja que integra percepció, expressió i patrimoni cultural a través de la dansa. Castañer y Camerino fonamenten l'expressió corporal com a llenguatge propi que articula gest, ritme, espai i comunicació; Le Boulch i Vaca aporten el tractament pedagògic d'allò corporal. L'acrosport mobilitza la CC (cooperació i responsabilitat sobre el cos de l'altre) i la CPSAA (autoregulació davant l'exposició). La coeducació és eix vertebral: l'expressió corporal trenca estereotips que han allunyat les xiquetes de certs continguts i els xiquets de la dansa.
Temporalización
El repte es desenvolupa en el segon trimestre (gener-febrer), a raó de 2 sessions setmanals, sumant 11 sessions (≈ 5 setmanes i mitja). La progressió avança des de la sensibilització expressiva i rítmica (sessions 1-3) cap a l'acrosport segur i les danses del món i valencianes (4-7), la composició del muntatge (8-9), els assajos integrats (10) i la presentació en la Jornada Activa amb avaluació reflexiva (11). En usar espais coberts s'eviten els imprevistos meteorològics; el repte se sincronitza amb «Joc en equip», que comparteix trimestre.
Competencias específicas
La SA desenvolupa prioritàriament la CE4 i integra CE3 (convivència) i CE1 (cos actiu). Es concreten amb els seus criteris (RD 157/2022 i Decret 106/2022 CV):
Competència específica
Criteris d'avaluació associats
Competències clau
CE4 — Crear i representar composicions corporals amb i sense base musical
4.1 Compondre seqüències artisticoexpressives amb intenció. 4.2 Participar en danses del món i tradicionals valorant-ne la cultura
CCEC, CCL, CC
CE3 — Compartir espais respectant, cooperant i regulant emocions
3.1 Cooperar amb responsabilitat i seguretat en l'acrosport. 3.2 Respectar qui s'exposa
CC, CPSAA
CE1 — Mantindre una pràctica activa cuidant el cos
1.2 Aplicar pautes de seguretat i autocura
CPSAA
Saberes básicos
Del bloc «Manifestacions de la cultura motriu» (vessant expressiva) del Decret 106/2022 CV per a 6é, es prioritzen:
Bloc de sabers bàsics
Sabers concrets treballats
Manifestacions de la cultura motriu (expressiva)
Recursos expressius: gest, mirada, postura, mímica i dramatització. Comunicació d'idees i emocions
Ritme i moviment
Estructures rítmiques, pols, accent i compàs; sincronització grupal amb base musical
Composició i creació
Acrosport: figures, piràmides, equilibris, muntatge i desmuntatge segurs; rols de portador i àgil. Coreografia
Patrimoni cultural en la dansa
Danses del món i tradicionals valencianes; respecte a la diversitat
Benestar emocional
Gestió de la vergonya, confiança i desinhibició davant l'exposició
Criterios de evaluación
Cada criteri s'associa a instruments concrets i al fil del «Diari de l'esportista»:
Criteri d'avaluació
Indicador d'assoliment
Instrument
4.1 Compondre seqüències expressives amb intenció
Crea i representa una composició amb sentit comunicatiu
Rúbrica de muntatge; observació
4.2 Participar en danses valorant-ne la cultura
Executa danses del món i valencianes i en reconeix l'origen
Llista de control; Diari
3.1 Cooperar amb seguretat en acrosport
Munta i desmunta figures aplicant les normes
Full d'observació de seguretat
3.2 Regular emocions i respectar qui s'exposa
Manté el clima de respecte i afronta l'exposició
Diana; Diari
1.2 Aplicar autocura
Escalfa i refreda les articulacions implicades
Registre de l'escalfador/a
Metodología
La metodologia combina estils cognitius i productius (Mosston y Ashworth): predomina el descobriment guiat, que planteja reptes expressius oberts ("com mostraríeu una tempesta amb el cos?") perquè l'alumnat explore solucions pròpies, i la creació col·lectiva, on els grups componen el seu muntatge. S'incorporen tècniques d'improvisació i sinèctica (analogies i imatges per a generar moviment) que estimulen la divergència creativa, i l'aprenentatge cooperatiu (Pujolàs; Johnson & Johnson) en grups heterogenis amb rols rotatius: escalfador/a, cronista, responsable de material i música i dinamitzador/a. La seguretat en acrosport és prioritària i innegociable (LOPIVI): progressió de figures de menor a major altura, matalassos obligatoris, tècnica correcta de portador/àgil/ajuda i prohibició de saltar. Es cuida un clima de respecte i desinhibició que normalitza l'error i el cos exposat, amb vigilància coeducativa davant burles i estereotips. La bastida (Bruner) i el modelatge (Bandura) guien la progressió cap al muntatge.
Actividades (sesión a sesión)
Es detallen les 8 sessions que marquen la progressió cap al muntatge. Totes integren el ritual d'escalfament autònom, la part saludable inicial i la tornada a la calma amb rols rotatius.
Sessió 1
Objectiu: sensibilitzar cap a l'expressió i trencar la vergonya. Escalfament: mobilitat articular i "l'espill" per parelles. Part principal: gest, mirada i postura; "estàtues emocionals" (alegria, por, sorpresa); desplaçaments amb qualitats (pesat/lleuger). Tornada a la calma: relaxació i anotació en el Diari. Agrupaments: individual i parelles. Material: música, reproductor. Espai: gimnàs.
Sessió 2
Objectiu: desenvolupar el sentit del ritme. Escalfament: percussió corporal (palmes, xiulits, trepitjades) seguint el pols. Part principal: estructures rítmiques de pols, accent i compàs; sincronització grupal amb música; joc "màquina rítmica" de moviments sonors encadenats. Tornada a la calma: respiració pautada pel dinamitzador/a. Agrupaments: gran grup i xicotets grups. Material: altaveu, claus. Espai: sala d'usos múltiples.
Sessió 3
Objectiu: dramatitzar narracions amb el cos. Escalfament: mímica encadenada "passa l'objecte imaginari". Part principal: dramatització grupal d'històries amb mímica i gest, sense paraules (sinèctica: "sou la mar, el bosc, una multitud"); representació creuada i feedback respectuós. Tornada a la calma: estiraments i anotació. Agrupaments: grups de 4-5. Material: targetes, mocadors. Espai: gimnàs.
Sessió 4
Objectiu: iniciar l'acrosport amb seguretat. Escalfament: activació de tren superior, core i canells. Part principal: normes de seguretat innegociables; rols de portador, àgil i ajudant; figures dobles a baixa altura sobre matalassos; presa i desmuntatge controlat. Tornada a la calma: estirament d'esquena i canells; registre de seguretat. Agrupaments: parelles i trios. Material: matalassos. Espai: gimnàs amb tatami.
Sessió 5
Objectiu: progressar en figures grupals. Escalfament: equilibris i contrapesos per parelles. Part principal: piràmides de 3-4 persones a baixa-mitjana altura amb ajudes; transicions entre figures; comunicació i confiança. Tornada a la calma: massatge de descàrrega i reflexió sobre la responsabilitat mútua. Agrupaments: grups de 4-5. Material: matalassos. Espai: gimnàs.
Sessió 6
Objectiu: descobrir danses del món (interculturalitat). Escalfament: desplaçaments rítmics en cercle. Part principal: dues danses de distintes cultures (estructura, passos, formació); reflexió sobre el seu origen, integrant l'alumna d'incorporació tardana com a referent cultural. Tornada a la calma: roda lenta; anotació intercultural. Agrupaments: gran grup en cercle i files. Material: músiques del món, altaveu. Espai: sala d'usos múltiples.
Sessió 7
Objectiu: valorar el patrimoni: dansa valenciana. Escalfament: passos de ball tradicional. Part principal: aproximació a una dansa valenciana (estructura de ball popular); passos, formació i caràcter festiu; connexió amb la cultura local i el plurilingüisme. Tornada a la calma: estirament i valoració del patrimoni en el Diari. Agrupaments: parelles i gran grup. Material: música valenciana, mocadors. Espai: sala d'usos múltiples.
Sessió 8
Objectiu: compondre el muntatge col·lectiu. Escalfament: rutina autònoma ja interioritzada. Part principal: cada grup combina ritme, una figura d'acrosport i un fragment de dansa en una seqüència pròpia (creació col·lectiva); decisions de música, espai i formació; el cronista registra el guió. Tornada a la calma: posada en comú i diana d'autoavaluació. Agrupaments: grups cooperatius estables. Material: matalassos, música, targetes-guió. Espai: gimnàs. Les sessions 9-10 assagen i integren els muntatges; l'11 és la presentació en la Jornada Activa.
Recursos
Materials: equip de so i altaveu, selecció musical variada (percussió, músiques del món, dansa valenciana, bases rítmiques), matalassos i estoretes suficients per a l'acrosport, claus i pandero per al pols, mocadors i teles com a suport expressiu, targetes de situacions i targetes-guió. Recursos digitals: projector i pissarra digital per a visualitzar figures i danses; tauleta del cronista per al «Diari de l'esportista». Recursos humans: l'especialista d'EF, l'equip docent per a la Jornada Activa i l'AMPA i les famílies com a públic.
Espacios
La SA es desenvolupa en el gimnàs cobert i la sala d'usos múltiples, idonis per a la pràctica expressiva a recer i amb sòl adequat. S'organitza una zona central despejada per a dansa i desplaçaments i una àrea protegida amb matalassos per a l'acrosport, clarament delimitada. Es garanteix la seguretat (LOPIVI): sòl lliure d'obstacles, distància entre grups, supervisió directa del docent en tota figura i normes visibles. La presentació final es realitza en l'espai ampli de la Jornada Activa.
Atención a la diversidad
S'aplica el DUA-A (CAST; Meyer y Rose): representació (model visual de figures i danses, demostració, esquema rítmic), acció i expressió (elecció de rol, base musical o complexitat de figura) i implicació (reptes creatius oberts que donen autonomia). Per perfils: l'alumna amb TEA nivell 1 disposa d'anticipació visual de la seqüència, estructura predictible i rol clar, amb volum regulat i auriculars davant la sobrecàrrega sensorial; l'alumne amb TDAH assumeix rols dinàmics que canalitzen la seua energia; l'alumne amb discapacitat motriu lleu participa com a àgil lleuger, ajudant o dinamitzador rítmic amb figures adaptades; l'alumna d'incorporació tardana aporta una dansa de la seua cultura, protagonitzant-la; l'alumna d'altes capacitats exerceix de coreògrafa-ajudant. Es cuida la vergonya i el clima segur: es normalitza l'error, es prohibeix la burla i es progressa del xicotet grup a l'exposició col·lectiva. La coeducació combat estereotips de gènere amb repartiment equitatiu de rols de força i expressió (Echeita; Booth y Ainscow).
Evaluación
L'avaluació és formativa i competencial: observació sistemàtica, «Diari de l'esportista», diana d'autoavaluació i coavaluació entre grups. L'instrument principal és la rúbrica del muntatge col·lectiu:
Criteri
Nivell 1 — Inicial
Nivell 2 — En desenvolupament
Nivell 3 — Competent
Nivell 4 — Avançat
Intenció expressiva (CE4)
El moviment no comunica una idea clara
Comunica amb suport i poca intenció
Transmet la idea amb intenció i qualitat
Comunica amb originalitat, matisos i emoció
Ritme i sincronització (CE4)
No ajusta el moviment al pols
Segueix el ritme de manera irregular
Sincronitza amb el grup i la música
Domina canvis de ritme i accents amb precisió
Seguretat i cooperació (CE3)
No respecta les normes
Aplica normes amb recordatoris
Munta i desmunta amb seguretat i cooperació
Lidera la seguretat i guia els altres
Respecte i implicació (CE3)
S'inhibeix o falta al respecte
Participa amb reserves
S'implica i respecta qui s'exposa
Impulsa el clima de respecte i anima el grup
Transversalidad
La SA és un nucli natural de la CCEC, en integrar creació artística, ritme i patrimoni dancístic. La interculturalitat es treballa amb les danses del món i el protagonisme de l'alumna d'incorporació tardana; la igualtat i la coeducació combaten estereotips de gènere repartint equitativament rols expressius i de força. Es connecta amb els ODS 4 (educació de qualitat), 5 (igualtat de gènere) i 10 (reducció de desigualtats). La dansa valenciana reforça el patrimoni local i el plurilingüisme del centre. Les famílies participen com a públic actiu de la Jornada Activa, enfortint la comunitat educativa i el sentit del «Diari d'un cos en moviment».
SA 4
«Joc en equip»: esports alternatius, tàctica i joc net
Descripción
Quart repte del «Diari d'un cos en moviment». Després de l'expressió corporal del Repte 3, el grup afronta el desafiament de jugar i conviure compartint l'espai: comprendre, decidir i cooperar en esports col·lectius i alternatius. Mitjançant jocs modificats (ultimate, colpbol, datchball, floorball) descobreix principis tàctics comuns (conservar, progressar, desmarcar-se) més enllà de la tècnica, i rota per rols de jugador/a, àrbitre/a, cronista i dinamitzador/a. El producte és una lliga cooperativa i coeducativa arbitrada per l'alumnat, amb codi de joc net pactat, equips mixtos i repartiment equitatiu d'espais.
Justificación
El repte desenvolupa prioritàriament la CE3 (RD 157/2022): compartir espais de pràctica desenvolupant convivència, joc net, igualtat i regulació emocional. Es fonamenta en el Teaching Games for Understanding (Bunker y Thorpe), que situa la comprensió del joc i la presa de decisions abans que l'execució mitjançant jocs modificats; Devís y Peiró l'arrelen a la CV com a via inclusiva i la cooperació-oposició es llig des de Parlebas. L'arbitratge de l'alumnat i la gestió democràtica de conflictes eduquen en convivència (CC, ODS 16) i el disseny coeducatiu garanteix la igualtat real (CPSAA, ODS 5), atenent el caràcter integrador de l'etapa (arts. 16-19 LOE-LOMLOE) i el tancament de cicle amb vista a l'ESO.
Temporalización
El repte es desenvolupa en el segon trimestre (febrer-març), després del Repte 3, a raó de 2 sessions setmanals de 45-60 minuts durant sis setmanes (12 sessions). La seqüència progressa des dels jocs modificats d'invasió i comprensió tàctica (sessions 1-2), passa per la familiarització amb els esports alternatius (sessions 3-5), incorpora l'arbitratge, els rols i la gestió de conflictes (sessions 6-8) i culmina en la lliga cooperativa i la seua avaluació reflexiva (sessions 9-12). És ajustable al calendari (Falles, meteorologia). La unitat es presenta en huit sessions de referència.
Competencias específicas
La SA desenvolupa prioritàriament la CE3 i integra de manera subordinada la CE2 i la CE1, avaluades mitjançant els seus criteris (RD 157/2022; Decret 106/2022).
Competència específica
Criteris d'avaluació (6é)
Descriptors
CE3. Compartir espais desenvolupant convivència, joc net i igualtat, regulant emocions
3.1 Cooperar i acceptar l'oposició respectant regles i resultats. 3.2 Resoldre conflictes pel diàleg. 3.3 Assumir rols (arbitratge) amb perspectiva coeducativa
CPSAA3, CPSAA5, CC2, CC3
CE2. Adaptar la conducta motriu resolent problemes motors
2.1 Aplicar principis tàctics de cooperació-oposició amb decisions eficaces
STEM1
CE1. Estil de vida actiu i saludable
1.3 Activar-se i recuperar-se amb autonomia
CPSAA1
Saberes básicos
Es prioritza el bloc «Autoregulació emocional i interacció social en situacions motrius» per a 6é (Decret 106/2022), amb sabers complementaris d'organització.
Bloc de sabers
Sabers bàsics mobilitzats (6é)
Autoregulació emocional i interacció social
Habilitats de convivència: escolta activa, assertivitat i empatia. Joc net com a contracte de cooperació-oposició; respecte a regles, rivals i arbitratge. Mediació de conflictes. Regulació emocional davant encert, error, victòria i derrota
Organització i gestió de l'activitat fisicoesportiva
Esports alternatius: ultimate, colpbol, datchball, floorball; regles i adaptacions
Criterios de evaluación
Cada criteri s'associa al seu instrument, garantint una avaluació competencial, contínua i formativa (Blázquez Sánchez).
Criteri d'avaluació
Evidència observable
Instrument
3.1 Cooperar i acceptar l'oposició respectant regles i resultats
Juga net i accepta l'arbitratge
Rúbrica de joc net
3.2 Resoldre conflictes pel diàleg
Media i dialoga sense agressivitat
Registre anecdòtic; diana
3.3 Assumir l'arbitratge amb perspectiva coeducativa
Arbitra amb criteri; comparteix pilota i espai
Llista de control; coavaluació
2.1 Aplicar principis tàctics
Es desmarca, recolza i decideix passada
Full d'observació tàctica (TGfU)
CPSAA Regular emocions davant victòria/derrota
Autoregula la frustració; reflexiona
Diari de l'esportista; autoavaluació
Metodología
L'eix és el Teaching Games for Understanding (Bunker y Thorpe): s'aprén jugant i comprenent, partint de jocs modificats que exageren un problema tàctic perquè l'alumnat decidisca abans que execute, seguint el cicle joc→pregunta→reflexió→joc millorat amb preguntes tàctiques del docent (estils de resolució de problemes i descobriment guiat de Mosston y Ashworth). Els esports alternatius es trien per estar poc codificats culturalment, la qual cosa iguala el punt de partida de xiques i xics i afavoreix la coeducació. L'aprenentatge cooperatiu (Pujolàs; Johnson & Johnson) estructura equips mixtos amb interdependència positiva i rols rotatius, inclòs l'arbitratge de l'alumnat. La gestió de conflictes s'aborda amb mediació entre iguals i «parades reflexives»; la regulació emocional, amb rituals de tancament. L'avaluació és formativa i compartida i es respecta la seguretat (LOPIVI): material bla i distàncies segures.
Actividades (sesión a sesión)
Rols rotatius i «part saludable» inicial en totes les sessions; tancament reflexiu en el Diari de l'esportista.
Sessió 1. Comprendre el joc d'invasió (TGfU)
Objectiu: descobrir el problema tàctic comú: conservar i progressar el mòbil. Escalfament: activació autònoma i agarrar amb «casa». Part principal:«les deu passades» (4×4) sense desplaçar-se amb la pilota; parada reflexiva (com conservem?, on em col·loque?); zones de marca. Tornada a la calma: estiraments. Agrupaments: mixtos de 4. Material: pilotes blanes, pets, cons. Espai: gimnàs.
Sessió 2. Ultimate: desmarcatge i passada
Objectiu: aplicar desmarcatge i suports amb disc. Escalfament: mobilitat i llançaments per parelles. Part principal:ultimate 4×4 sense caminar amb el disc; preguntes sobre l'espai lliure; autoarbitratge («spirit of the game»). Tornada a la calma: respiració i diana. Agrupaments: equips mixtos estables. Material: discs blans, pets. Espai: pista.
Sessió 3. Colpbol: cooperació i rol coeducatiu
Objectiu: garantir la participació de totes les persones. Escalfament: joc cooperatiu de tocs. Part principal:colpbol (es colpeja, no s'agarra); 5×5 amb gol vàlid només si han tocat pilota xiques i xics; reflexió sobre repartiment de pilota. Tornada a la calma: cercle de convivència. Agrupaments: mixtos de 5. Material: pilota d'espuma. Espai: pista.
Sessió 4. Datchball: emocions, encert i error
Objectiu: regular l'emoció davant eliminació i reincorporació. Escalfament: llançaments. Part principal:datchball (presoner amb rescat); acceptar l'eliminació sense frustració; reflexió sobre l'error. Tornada a la calma: respiració i registre emocional. Agrupaments: dos equips mixtos. Material: pilotes d'espuma, rescat. Espai: gimnàs.
Sessió 5. Floorball: transferència tàctica
Objectiu: transferir principis (conservar/progressar/finalitzar) a un nou esport. Escalfament: conducció amb stick. Part principal:floorball 4×4 amb bandes; preguntes de transferència; àrbitre/a de l'alumnat amb senyals. Tornada a la calma: autoavaluació. Agrupaments: mixtos; àrbitre rotatiu. Material: sticks i boles, pets, xiulet. Espai: pista/gimnàs.
Sessió 6. Aprendre a arbitrar i mediar
Objectiu: dominar l'arbitratge i la mediació. Escalfament: rols i senyals. Part principal: taller d'arbitratge (regles, senyals, imparcialitat); mediació entre iguals (parar, escoltar, acordar); minipartits arbitrats. Tornada a la calma: assemblea: redacció del codi de joc net. Agrupaments: trios i gran grup. Material: xiulets, targetes verdes, mural. Espai: gimnàs.
Sessió 7. Lliga cooperativa (jornada 1)
Objectiu: competir cooperant, aplicant codi i rols. Escalfament: autònom per equips. Part principal:jornada 1 per estacions dels quatre esports; puntuació cooperativa (joc net + participació + resultat); arbitratge i anotació. Tornada a la calma: balanç i diana de convivència. Agrupaments: mixtos estables; rols rotatius. Material: material alternatiu, actes, pets. Espai: pista i gimnàs.
Sessió 8. Lliga cooperativa (jornada final) i reflexió
Objectiu: culminar la lliga i avaluar de manera compartida. Escalfament: ritual autònom. Part principal:jornada final; reconeixements coeducatius (millor mediació, desmarcatge, arbitratge); coavaluació. Tornada a la calma: assemblea de tancament i connexió amb el Repte 5. Agrupaments: gran grup. Material: actes, rúbriques. Espai: pista.
Recursos
Esports alternatius: discs voladors blans, pilota de colpbol o espuma, pilotes de datchball, sticks i boles de floorball, porteries lleugeres i cons. Coeducatiu i de gestió:pets de colors, xiulets, targetes verdes de joc net, actes, mural del codi de convivència i cronòmetre. Digitals: PDI o tauleta per a senyals d'arbitratge i resultats; full de càlcul de la lliga cooperativa. Humans: mestre/a especialista d'EF; alumnat en rols d'arbitratge, anotació i mediació; coordinació amb tutoria i amb el pla de convivència del centre. Documentals: Diari de l'esportista, rúbriques i dianes.
Espacios
La SA empra principalment la pista poliesportiva exterior (invasió amb amplitud: ultimate, colpbol, floorball) i el gimnàs cobert com a alternativa amb pluja o vent i per a datchball i arbitratge. En les jornades de lliga l'espai s'organitza per estacions simultànies delimitades amb cons, una per esport, amb circulació segura. Es cuiden les distàncies de seguretat (LOPIVI), el material bla i la visibilitat, amb accés ordenat a vestidors respectant la intimitat i la igualtat.
Atención a la diversidad
El disseny parteix del DUA-A (CAST; Meyer y Rose), amb implicació (elecció d'esport i rol; puntuació cooperativa que valora joc net i participació), representació (suport visual de senyals, regles escrites i orals) i acció i expressió (variants de llançament, distàncies i ritmes). Les regles dels jocs modificats són l'eina inclusiva clau: passades, mida del mòbil o zones. Per perfils: l'alumne amb sobrepés i baixa condició física disposa de rotacions, rols d'arbitratge/anotació i metes que eviten l'exposició; l'alumne amb TDAH, de rols actius, consignes breus i parades reflexives; l'alumna amb TEA nivell 1, d'anticipació visual i rutines estables; l'alumne amb dispràxia, de mòbils lents i més temps. La coeducació és vertebral: equips mixtos equilibrats, regles que obliguen a la participació de xiques i xics i repartiment equitatiu de pilota, espai i rols, amb esports que igualen el punt de partida (Echeita; Booth y Ainscow; Ordre 20/2019; Decret 104/2018).
Evaluación
Avaluació competencial, contínua, formativa i compartida (Blázquez Sánchez), amb auto i coavaluació. Instruments: observació sistemàtica (full tàctic TGfU), diana de convivència, llista de control de rols, registre anecdòtic i portfoli. Ponderació: joc net i convivència 40 %, decisió tàctica 25 %, rols/arbitratge 20 %, regulació emocional 15 %.
Criteri
Iniciat (1)
En desenvolupament (2)
Competent (3)
Avançat (4)
Joc net (CE3.1)
Discuteix regles i resultats
Respecta amb recordatoris
Accepta regles i resultats amb autonomia
Promou el joc net en el grup
Decisió tàctica (CE2.1)
Juga sense llegir l'espai
Decideix amb ajuda
Es desmarca i tria passada/conservació
Anticipa decisions i crea avantatges
Rols i arbitratge (CE3.3)
Evita rols; acapara pilota
Assumeix rols amb suport
Arbitra amb criteri i reparteix espai
Arbitra amb imparcialitat i igualtat
Regulació emocional (CPSAA)
Es frustra davant l'error
Es regula amb ajuda
Gestiona encert i error amb autonomia
Autoregula i calma els iguals
Transversalidad
El repte és un laboratori de convivència lligat al pla del centre: l'arbitratge i la mediació entre iguals eduquen la responsabilitat democràtica (CC, ODS 16: pau, justícia i institucions sòlides). La igualtat és eix transversal mitjançant equips mixtos, regles coeducatives i repartiment equitatiu d'espais, pilota i protagonisme, combatent estereotips (ODS 5: igualtat de gènere). Es treballa l'educació emocional (CPSAA) davant victòria, derrota i error, i s'implica les famílies difonent el codi de joc net i els resultats de la lliga, connectant amb el trànsit a l'ESO.
SA 5
«Juguem el món»: jocs tradicionals i patrimoni lúdic valencià
Descripción
Cinqué repte del Diari de l'esportista. L'alumnat de 6é es convertix en investigador del joc: recupera el patrimoni lúdic valencià (pilota valenciana, birles, soga-tira, joc de la xarranca) i el posa en diàleg amb jocs del món aportats per les famílies. Mitjançant l'aprenentatge cooperatiu i la indagació cultural, comprén que jugar és una forma universal de trobada que transcendix llengua, origen i gènere. El repte culmina en una fira de jocs tradicionals oberta a altres cursos, on cada equip ensenya i dinamitza un joc, convertint el pati en un mapa lúdic intercultural. El Diari arreplega fitxes, arrels culturals i reflexió sobre igualtat i inclusió.
Justificación
Este repte desenvolupa prioritàriament la CE5 (RD 157/2022): valorar el patrimoni cultural —jocs i esports tradicionals— com a via d'inclusió i respecte a la diversitat. Els jocs populars condensen memòria col·lectiva i, com assenyala Parlebas, són un patrimoni praxiomotor amb lògica interna pròpia. Recuperar la pilota valenciana i els jocs de carrer ancora l'EF en la identitat de la Comunitat Valenciana (Decret 106/2022); incorporar jocs del món aportats per les famílies —inclosa l'alumna d'incorporació tardana— convertix la diversitat de l'aula en riquesa compartida (Echeita; Booth i Ainscow). En 6é, etapa d'operacions formals (Piaget), l'alumnat analitza regles, compara variants i reflexiona sobre el biaix de gènere de certs jocs, reconstruint-los en clau coeducativa. La CC (convivència, ODS) i la CCEC (patrimoni) vertebren este repte.
Temporalización
Repte ubicat en el tercer trimestre (abril–maig), en 9 sessions a raó de 2 setmanals (≈4 setmanes i mitja). Continua l'itinerari després de «Joc en equip» (CE3) i precedix el tancament «Aventura sostenible» (CE6). La seqüència avança en tres fases: indagació del patrimoni lúdic valencià (S1-S3), ampliació intercultural i reconstrucció coeducativa (S4-S6) i preparació, assaig i celebració de la fira (S7-S9). Cada sessió integra els rituals del fil conductor (part saludable, escalfament autònom, rols rotatius, tornada a la calma) i el registre en el Diari.
Competencias específicas
La SA desenvolupa prioritàriament la CE5 i integra CE3 i CE4, amb les seues competències clau i criteris (RD 157/2022).
Competència específica
Descripció aplicada al repte
Criteris d'avaluació
Comp. clau
CE5 (prioritària)
Practicar i valorar jocs tradicionals valencians i del món com a patrimoni i inclusió
5.1 Reconéixer el seu origen cultural; 5.2 Participar respectant regles i diversitat; 5.3 Difondre el patrimoni (fira)
CCEC, CC, CP
CE3 (integrada)
Compartir la pràctica amb joc net i igualtat
3.1 Cooperar regulant emocions; 3.2 Practicar la coeducació
CPSAA, CC
CE4 (integrada)
Recrear la dimensió expressiva i festiva del joc
4.2 Participar en propostes lúdico-expressives
CCEC
Saberes básicos
Sabers del bloc «Manifestacions de la cultura motriu» —jocs tradicionals— del Decret 106/2022 CV per a 6é.
Bloc de sabers
Sabers bàsics mobilitzats
Manifestacions de la cultura motriu (patrimoni)
Jocs populars valencians: pilota valenciana, birles/bolos, soga-tira, joc de la xarranca, sambori, baldufa
—
Jocs tradicionals d'altres cultures i el seu valor intercultural; jocs del món
—
Lògica interna del joc (Parlebas): regles, rols, espai, material i història
Cultura motriu inclusiva
Reconstrucció coeducativa del joc; patrimoni immaterial; ODS
Convivència motriu
Joc net, respecte a la diversitat i regles consensuades
Criterios de evaluación
Cada criteri s'associa a instruments diversos (DUA).
Criteri d'avaluació
Indicador d'assoliment
Instrument
5.1 Reconéixer l'origen i història del joc
Documenta les arrels culturals en la seua fitxa
Fitxa de joc (Diari)
5.2 Participar respectant regles i diversitat
Juga amb respecte intercultural i joc net
Llista de verificació
5.3 Difondre el patrimoni lúdic
Ensenya i dinamitza un joc en la fira
Rúbrica de la fira
3.2 Practicar la coeducació
Detecta i corregix biaixos de gènere
Diari reflexiu + diàleg
4.2 Recrear la dimensió festiva
Aporta variants expressives al joc popular
Observació de la dinamització
Metodología
El repte se sosté en l'aprenentatge cooperatiu (Pujolàs; Johnson i Johnson): grups heterogenis estables amb interdependència positiva i rols rotatius del fil conductor (escalfador/a, àrbitre/a, responsable de material, cronista, dinamitzador/a), més el d'«ambaixador/a del joc», que presenta el joc. La indagació cultural estructura l'aprenentatge: cada equip investiga un joc valencià i un altre del món recorrent a fonts vives —famílies, avis i comunitat, amb l'AMPA com a pont—, arreplegant regles, origen i història. El joc s'aborda com a patrimoni immaterial (CCEC) que es transmet jugant-lo: la mediació entre iguals i l'ensenyament recíproc (Vigotsky, ZDP; Bruner, bastida) són el motor quan un equip l'ensenya a un altre. La perspectiva coeducativa és transversal: s'analitza quins jocs s'associaven a xiquets o xiquetes i es reconstruïxen per a garantir la igualtat real de participació. El descobriment guiat (Mosston i Ashworth) predomina en comparar variants i consensuar regles. Es vetla per la seguretat (LOPIVI) en el material tradicional (pilota, cordes, bolos) i per la dimensió festiva i inclusiva.
Actividades (sesión a sesión)
Sessió 1
Objectius: activar coneixements previs i presentar el repte. Escalfament autònom després de la part saludable (rol escalfador/a). Part principal: pluja d'idees «A què jugaven en la vostra família?»; primer contacte amb joc de la xarranca/sambori i baldufa en estacions; formació d'equips heterogenis i repartiment del repte d'indagació. Tornada a la calma: primera fitxa del Diari. Agrupaments: gran grup i equips. Material: guixos, baldufes, cordes. Espai: pati.
Sessió 2
Objectius: iniciar-se en la pilota valenciana. Escalfament de canell i desplaçaments. Part principal: pilota adaptada de carrer amb pilota blana; colp de mà, frontó educatiu i mini-rebots per parelles; lògica interna del joc (Parlebas). Tornada a la calma: registre de sensacions. Agrupaments: parelles i trios. Material: pilotes blanes, guants. Espai: frontó. Seguretat (LOPIVI) en el colp.
Sessió 3
Objectius: practicar jocs de punteria i força. Escalfament lúdic. Part principal: circuit de birles/bolos i soga-tira cooperativa (equips mixtos equilibrats, força compartida en clau coeducativa); anàlisi de regles i variants. Tornada a la calma: tancament de la investigació valenciana. Agrupaments: equips. Material: bolos, corda de soga. Espai: pista.
Sessió 4
Objectius: obrir l'aula al món. Escalfament amb joc de la incorporació tardana (protagonisme de la seua cultura). Part principal: «mercadet de jocs del món» investigats amb les famílies (mancala, awalé, persecucions); cada equip ensenya el seu joc a un altre (ensenyament recíproc). Tornada a la calma: fitxa intercultural. Agrupaments: equips que roten. Material: aportat per famílies. Espai: gimnàs.
Sessió 5
Objectius: analitzar el gènere en el joc. Escalfament autònom. Part principal: taller coeducatiu: quins jocs s'assignaven a xiquets i xiquetes?; reconstrucció d'un joc eliminant estereotips i garantint igualtat de rols; pràctica de la versió inclusiva. Tornada a la calma: reflexió en el Diari. Agrupaments: equips mixtos. Material: polivalent. Espai: gimnàs.
Sessió 6
Objectius: consolidar el repertori i triar el joc de la fira. Escalfament.Part principal: «ronda de campions»: pràctica rotatòria de tots els jocs; cada equip selecciona i prepara el que dinamitzarà (regles, material i explicació accessible). Tornada a la calma: repartiment de tasques. Agrupaments: equips. Material: inventari del repte. Espai: pati i pista.
Sessió 7
Objectius: dissenyar el lloc de la fira. Escalfament.Part principal: cada equip munta la seua estació (cartell, regles clares, adaptacions DUA), assaja l'explicació de l'ambaixador/a del joc i preveu la seguretat del lloc. Tornada a la calma: assaig de l'acolliment. Agrupaments: equips. Material: cartolines i material de cada joc. Espai: aula i pati.
Sessió 8
Objectius: assaig general de la fira. Escalfament festiu. Part principal: simulacre complet: els equips roten com a «públic», dinamitzen, cronometren i donen feedback amb la rúbrica; ajust final de regles i accessibilitat. Tornada a la calma: autoavaluació cooperativa. Agrupaments: equips rotatius. Material: totes les estacions. Espai: pati complet. La fira oberta a altres cursos se celebra com a esdeveniment de tancament del repte.
Recursos
Materials de jocs tradicionals: pilotes blanes i guants per a pilota valenciana, bolos/birles, corda de soga-tira, baldufes, guixos per a sambori/xarranca, piques i cèrcols; material de jocs del món aportat per les famílies (mancala, taulers, mocadors). Recursos digitals: projector de l'aula per a visionat de variants i cartells. Recursos humans: especialista d'EF, famílies, avis i comunitat com a informants (AMPA com a pont) i l'alumnat d'altres cursos com a públic de la fira. Recursos documentals:Diari de l'esportista amb fitxes de joc i registre intercultural.
Espacios
El repte es desenvolupa en el pati i la pista poliesportiva exterior, convertits en mapa lúdic amb estacions diferenciades; el frontó acull la pilota valenciana i el gimnàs cobert servix per a tallers interculturals i com a alternativa en cas de pluja. La fira organitza el pati en circuit de llocs senyalitzats amb flux ordenat de públic, garantint distàncies de seguretat (LOPIVI) entre estacions de llançament o colp i zones de pas, i un espai accessible per a la diversitat funcional.
Atención a la diversidad
S'aplica el DUA-A (CAST) amb múltiples formes d'implicació, representació i acció: cada joc es presenta amb explicació oral, cartell visual i demostració, i admet variants de dificultat perquè tot l'alumnat participe i demostre el seu aprenentatge per vies diverses. Les mesures de resposta educativa (Ordre 20/2019; Decret 104/2018) es concreten per perfils. L'alumna d'incorporació tardana assumix un paper protagonista com a informant dels jocs de la seua cultura, convertint el seu bagatge en riquesa intercultural. L'alumne amb discapacitat motriu lleu (dispràxia) disposa d'adaptacions d'accés: material de major grandària, major superfície de contacte en la pilota, distàncies reduïdes en birles i rol de jutge en jocs de força. L'alumne amb TDAH es beneficia d'estructura clara i regles breus; l'alumna amb TEA nivell 1, d'anticipació visual i company-guia. L'alumna d'altes capacitats aprofundix en la història dels jocs. Es vetla per la coeducació: repartiment equitatiu de rols i de força i igual participació de xiquetes i xiquets.
Evaluación
L'avaluació és contínua, formativa i compartida (autoavaluació, coavaluació entre equips i heteroavaluació). Instruments: llista de verificació d'observació, fitxa de joc i diari reflexiu del Diari, rúbrica de la fira i diàleg coavaluatiu. La qualificació pondera participació, indagació i difusió del patrimoni.
Criteri
Iniciat
En desenvolupament
Competent
Avançat
Coneixement del patrimoni (5.1)
Identifica el joc sense context
Descriu regles bàsiques
Explica regles i història
Compara variants i arrels
Participació i inclusió (5.2)
Participa amb ajuda
Participa respectant regles
Juga amb respecte a la diversitat
Promou la inclusió de tots
Difusió en la fira (5.3)
Ajuda sense dinamitzar
Explica el joc amb suport
Ensenya i dinamitza amb autonomia
Lidera l'estació i l'adapta al públic
Coeducació (3.2)
No detecta biaixos
Reconeix biaixos amb ajuda
Identifica i corregix estereotips
Reconstruïx el joc en clau igualitària
Transversalidad
El repte posa en valor el patrimoni cultural valencià (pilota, birles, soga, sambori) com a senya d'identitat i eix de la CCEC, en coherència amb el Decret 106/2022 CV i el caràcter plurilingüe del centre. La interculturalitat es treballa integrant jocs del món aportats per les famílies, fomentant el respecte a la diversitat i la igualtat entre xiquetes i xiquets. Connecta amb els ODS 4 (educació inclusiva), 5 (igualtat de gènere) i 10 (reducció de desigualtats). L'obertura a les famílies i a la comunitat com a informants i a altres cursos com a públic de la fira reforça la dimensió comunitària i la transmissió intergeneracional del joc.
SA 6
«Aventura sostenible»: medi natural, orientació i Jornada Activa final
Descripción
Sisé i últim repte del «Diari de l'esportista»: l'alumnat de 6é es convertix en explorador responsable que aprén a desplaçar-se, cooperar i tindre cura de l'entorn pròxim (pati, parc i vies segures) mitjançant orientació i activitats en el medi natural. Desenvolupa prioritàriament la CE6 (interacció eficient, segura i sostenible amb l'entorn), integrant seguretat, educació ambiental i mobilitat activa. Com a producte i tancament d'etapa, el grup dissenya una gimcana d'orientació al servici d'una Jornada Activa final oberta a famílies i comunitat, que projecta els hàbits saludables cap al trànsit a l'ESO.
Justificación
Este repte desenvolupa la CE6 del RD 157/2022, d'1 de març: interactuar amb l'entorn de forma sostenible, segura i gaudint del medi natural. Tanca l'itinerari del fil conductor «El Repte», que progressa de la salut a l'aventura, culminant en la Jornada Activa prevista per al trànsit a Secundària (arts. 16-19 LOE després de LOMLOE: caràcter global i integrador i continuïtat entre etapes). L'activitat física en el medi natural, fonamentada en Parlebas (incertesa de l'entorn) i l'ABP motor, vincula competència motriu, autonomia i educació ambiental (CC, CPSAA, STEM). L'orientació permet resoldre problemes reals amb mapa i brúixola, fomentar la mobilitat activa i els ODS 13 i 15, i consolidar la coeducació en acomiadar l'etapa.
Temporalización
Repte desenvolupat en el tercer trimestre (maig-juny), amb 10 sessions a raó de 2 setmanals (≈ 5 setmanes). Seqüència per progressió de seguretat: domini del mapa i la simbologia en espai conegut, brúixola i rumbs, balises en el pati, gimcana en el parc pròxim i, com a colofó, la Jornada Activa final amb famílies i comunitat. S'integra amb el repte 5 (fira de jocs) i aprofita el bon temps. El «Diari de l'esportista» arreplega mapes comentats, registre de seguretat i la reflexió de tancament d'etapa. Les sessions 9-10 condensen assaig i celebració.
Competencias específicas
Es prioritza la CE6 i es connecten CE1 (vida activa) i CE3 (convivència), amb els seus criteris d'avaluació (RD 157/2022, 3r cicle).
Competència específica
Criteris prioritzats
Comp. clau
CE6. Interactuar amb l'entorn de forma sostenible i segura en el medi natural
6.1. Practicar en el medi natural respectant seguretat i entorn. 6.2. Aplicar orientació amb mapa i brúixola. 6.3. Proposar mobilitat activa i reducció de l'impacte
CPSAA, CC, STEM, CD
CE1. Adoptar un estil de vida actiu i saludable
1.3. Promoure hàbits actius i pràctica autònoma fora del centre
CPSAA
CE3. Compartir espais amb convivència i joc net
3.2. Cooperar i resoldre conflictes en reptes d'equip
CC
Saberes básicos
Bloc «Interacció eficient i sostenible amb l'entorn» del Decret 106/2022 CV (sabers d'EF, 3r cicle), articulats amb seguretat i educació ambiental.
Sabers bàsics
Concreció en el repte
Activitats físiques en el medi natural
Orientació, senderisme urbà i reptes cooperatius a l'aire lliure
Tècniques d'orientació
Lectura de mapa, simbologia, escala, orientació del plànol, brúixola i rumbs
Seguretat i prevenció
Normes, equipació, hidratació, pla de seguretat i control de grup (LOPIVI)
Cada criteri s'associa a instruments d'avaluació variats, garantint triangulació (RD 157/2022; Blázquez Sánchez).
Criteri d'avaluació
Instrument
Evidència / moment
6.1. Seguretat i cura de l'entorn
Llista de verificació de seguretat
Observació en gimcana i eixides
6.2. Orientació amb mapa i brúixola
Prova pràctica de balises
Recorregut cronometrat (sessions 6-8)
6.3. Mobilitat activa i reducció d'impacte
Diari de l'esportista (rúbrica)
Pla de mobilitat i compromís ambiental
1.3. Hàbits actius autònoms
Coavaluació entre iguals
Jornada Activa final
3.2. Cooperació i gestió de conflictes
Registre anecdòtic + rols
Reptes cooperatius a l'aire lliure
Metodología
La metodologia vertebradora és l'aprenentatge basat en reptes en el medi natural: cada sessió planteja un desafiament real (desxifrar un mapa, localitzar balises, dissenyar un recorregut segur) que l'alumnat resol cooperant, en línia amb Bunker i Thorpe (comprensió abans que execució) i l'ABP motor. S'aplica una progressió de seguretat de menor a major incertesa de l'entorn (Parlebas): de l'espai tancat i conegut (gimnàs, pati) al semiobert (parc), reduint el control adult per a guanyar autonomia sense renunciar a la supervisió (LOPIVI). Els estils d'ensenyament de Mosston i Ashworth evolucionen del descobriment guiat a la resolució de problemes i la microensenyança. L'aprenentatge cooperatiu (Pujolàs, Johnson & Johnson) estructura grups heterogenis amb rols rotatius (capità/ana de seguretat, navegant, cartògraf/a, cronista ambiental). L'educació ambiental impregna la unitat amb el «no deixar rastre» i la mobilitat activa. La bastida (Bruner, Vigotsky) i el modelatge (Bandura) acompanyen l'orientació, amb el «Diari de l'esportista» com a fil metacognitiu i de tancament d'etapa.
Actividades (sesión a sesión)
Deu sessions en huit blocs; l'últim és la Jornada Activa amb les famílies.
Sessió 1
Objectiu: activar coneixements previs del medi natural i la sostenibilitat. Escalfament: ritual autònom (rol escalfador/a) i «part saludable». Part principal: assemblea-repte «Quins exploradors volem ser?»; mapa del centre, simbologia i llegenda; joc «el tresor». Tornada a la calma: respiració conscient i registre d'expectatives. Agrupaments: gran grup i parelles. Material: mapes plastificats, targetes. Espai: gimnàs i pati.
Sessió 2
Objectiu: llegir i orientar un plànol. Escalfament: mobilitat articular i desplaçaments per consignes cardinals. Part principal: estacions de lectura de mapa (escala, orientació del plànol, recorregut marcat); repte «seguix la línia». Tornada a la calma: estiraments guiats pel rol dinamitzador. Agrupaments: trios. Material: plànols, cons. Espai: pati i pista.
Sessió 3
Objectiu: manejar la brúixola i els punts cardinals. Escalfament: joc «nord, sud, est, oest». Part principal: descobriment guiat de la brúixola; rumbs senzills cap a balises visibles; «caça de rumbs» per equips. Tornada a la calma: relaxació sensorial i anotació. Agrupaments: equips de 4-5. Material: brúixoles escolars, balises. Espai: pista poliesportiva.
Sessió 4
Objectiu: combinar mapa, brúixola i balises en espai conegut. Escalfament: activació cardiovascular suau. Part principal: primer recorregut d'orientació en el pati amb targeta de control i pinça; èmfasi en seguretat, hidratació i respecte de l'entorn. Tornada a la calma: revisió d'encerts i errors. Agrupaments: parelles mixtes. Material: estacions balisades, targetes. Espai: pati.
Sessió 5
Objectiu: cooperar en reptes a l'aire lliure i educació ambiental. Escalfament: joc cooperatiu de confiança. Part principal: «reptes verds» (transport de material reutilitzat, refugi simbòlic, arreplega selectiva); reflexió sobre la petjada ecològica i el «no deixar rastre». Tornada a la calma: cercle de compromisos ambientals. Agrupaments: equips amb rols. Material: material reciclat, cordes, cèrcols. Espai: pista i zona verda.
Sessió 6
Objectiu: traslladar l'orientació al parc pròxim amb seguretat. Escalfament: caminada activa i normes d'eixida (LOPIVI: ràtios, punts de trobada). Part principal:senderisme urbà segur fins al parc; reconeixement de fites i mapa de l'entorn; mini-recorregut balisat. Tornada a la calma: observació de l'entorn i registre sensorial. Agrupaments: grup amb responsables de seguretat. Material: mapes del parc, armilles, farmaciola. Espai: vies segures i parc (amb permisos i famílies).
Sessió 7
Objectiu: dissenyar la gimcana d'orientació (producte). Escalfament: activació lúdica. Part principal: per equips, disseny de postes (proves físiques, ambientals i d'orientació), ubicació de balises i redacció de pistes; microensenyança. Tornada a la calma: posada en comú i ajustos de seguretat. Agrupaments: equips de disseny. Material: plantilles, balises, mapes en blanc. Espai: aula i pati.
Sessió 8
Objectiu: assajar la gimcana i preparar la Jornada Activa. Escalfament: ritual complet dirigit per l'alumnat. Part principal: prova general de la gimcana amb cronometratge; ajust de rols d'amfitrió/ona; cartelleria i compromisos de mobilitat activa. Tornada a la calma: avaluació compartida i planificació final. Agrupaments: equips mixtos. Material: material d'orientació, cronòmetres. Espai: pati i parc (sessions 8-9). Jornada Activa (sessió 10): tancament amb famílies i comunitat: gimcana d'orientació, circuits saludables, mostra del «Diari de l'esportista» i ritual d'acomiadament cap a l'ESO.
Recursos
Materials específics: mapes i plànols plastificats del centre i del parc, brúixoles escolars, balises i targetes de control amb pinces, cons, cordes, material reciclat per a reptes verds, armilles reflectants i farmaciola. Digitals (CD): pissarra digital per a simbologia i mapes, aplicació de cronometratge i projecció de la cartelleria. Humans: mestre/a especialista, famílies col·laboradores, AMPA, consergeria i, si pertoca, policia local per a mobilitat segura. Documentals: «Diari de l'esportista», guies de seguretat i pla d'evacuació.
Espacios
S'empren, en progressió de seguretat: gimnàs cobert (mapa i brúixola), pati i pista poliesportiva (recorreguts balisats) i el parc pròxim accessible per vies segures per a senderisme i gimcana. Tota eixida exigix autorització familiar prèvia, comunicació a Direcció d'Estudis, revisió de ràtios i punts de trobada, farmaciola i pla de seguretat conforme a la LOPIVI. La Jornada Activa final es desenvolupa en pati i pista, espais amplis i controlats, oberts a la comunitat amb accessibilitat garantida.
Atención a la diversidad
S'aplica el DUA-A (CAST: Meyer i Rose) amb múltiples formes de representació (mapes amb pictogrames, llegendes visuals i orals, modelatge de la brúixola), acció i expressió (recorreguts a peu o adaptats, registres gràfics o orals) i implicació (reptes graduats i elecció de rol), garantint equitat (Ordre 20/2019, Decret 104/2018). Per a l'alumne amb discapacitat motriu lleu (dispràxia) se simplifiquen desplaçaments, es reduïxen distàncies entre balises i s'oferix company-guia, valorant l'orientació cognitiva més que la velocitat. Per a l'alumne amb sobrepés i baixa condició física es gradua l'esforç (recorreguts per trams, sense cronometratge competitiu), reforçant l'assoliment i la mobilitat activa com a hàbit. L'alumnat amb TDAH i TEA nivell 1 disposa d'anticipació visual, rutines clares i rols estructurats; les altes capacitats assumixen el disseny cartogràfic avançat. La coeducació assegura repartiment equitatiu de rols de lideratge i navegació, evitant estereotips en l'aventura. La incorporació tardana s'integra en parelles tutores amb suport lingüístic (PEPLI).
Evaluación
Avaluació formativa, compartida i de tancament d'etapa (Blázquez Sánchez), amb triangulació: llista de verificació de seguretat, prova pràctica d'orientació, rúbrica del Diari, coavaluació i registre anecdòtic. La Jornada Activa és evidència integradora i l'autoavaluació final aporta la mirada retrospectiva de l'etapa i el compromís de vida activa per a l'ESO.
Criteri
Iniciat (1)
En desenvolupament (2)
Consolidat (3)
Avançat (4)
Orientació (mapa i brúixola)
Necessita ajuda per a llegir el plànol
Orienta el plànol amb suport i localitza balises pròximes
Usa mapa i brúixola amb autonomia
Resol rumbs complexos i guia l'equip
Seguretat i cura de l'entorn
Oblida normes bàsiques
Complix normes amb recordatoris
Aplica seguretat i hidratació amb autonomia
Anticipa riscos i vetla pel grup
Sostenibilitat i mobilitat activa
No identifica impactes ambientals
Reconeix impactes amb ajuda
Aplica «no deixar rastre» i mobilitat activa
Lidera compromisos ambientals i els justifica (ODS)
Cooperació i tancament reflexiu
Participa amb dificultat
Coopera i reflexiona de forma superficial
Coopera, resol conflictes i reflexiona sobre el seu progrés
Dinamitza el grup i projecta metes per a l'ESO
Transversalidad
El repte integra l'educació ambiental i els ODS 13 (acció pel clima) i 15 (vida d'ecosistemes terrestres) mitjançant el principi «no deixar rastre» i la cura de l'entorn pròxim. Promou la mobilitat activa com a salut i ciutadania (CPSAA, CC). La Jornada Activa obri el centre a famílies i comunitat (AMPA), reforçant la corresponsabilitat educativa. Com a tancament d'etapa, connecta amb el trànsit a l'ESO projectant autonomia, hàbits actius i compromís ambiental, en coherència amb el caràcter integrador de la LOE després de la LOMLOE.
Genera tu programación como esta
Dentro de la plataforma generas tu programación de aula completa, adaptada a tu especialidad y comunidad, con sus situaciones de aprendizaje, y la editas y exportas a tu gusto.
Utilizamos cookies técnicas imprescindibles para el funcionamiento del sitio y, con tu consentimiento, cookies analíticas para medir el uso (Google Analytics).
Puedes aceptar todas, rechazarlas o configurar tu elección. Consulta nuestra
Política de cookies.
Configuración de cookies
Elige qué categorías de cookies deseas permitir. Puedes cambiar tu elección en cualquier momento desde el enlace "Configurar cookies" del pie de página.