TEMA 2. LA EDUCACIÓ FÍSICA EN EL SISTEMA EDUCATIU: OBJECTIUS I CONTINGUTS. EVOLUCIÓ I DESENVOLUPAMENT DE LES FUNCIONS ATRIBUIDAS AL MOVIMENT COM ELEMENTO FORMATIU

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ
2. Marco legal vigente: LOMLOE, RD 157/2022 i Decret 106/2022
3. Evolució histórica de la EF en el sistema educatiu español: de Moyano a la LOMLOE
4. Funcions atribuidas al moviment com elemento formatiu
5. Objectius d'etapa i contribució de la EF al perfil d'eixida
6. Les cinc competències específiques del área en Primària
7. Sabers bàsics i blocs de contingut
8. Criteris d'avaluació i situacions d'aprenentatge
9. Diferenciador: enfoque competencial, Perfil d'eixida LOMLOE i Jocs Esportius CV
10. CONCLUSIÓ
11. Bibliografia i referències legislatives

1. INTRODUCCIÓ

Ningún área curricular existe en el vacío. La Educació física que impartimos hoy en les aules valencianas és el resultat d'un largo procés de legitimació social, institucional i científica, i a la vez és la concreció didáctica d'un marco legal preciso, amb articles, anexos i referencias normatives que conviene manejar amb la mateixa soltura amb la que un cirujano maneja la anatomía o un piloto els procediments de despegue. Comprender eixe marco —i comprender por qué s'ha llegado a él tras segle i medi d'evolució— és la primera tasca profesional del especialista.

Aquest tema reúne tres preguntas centrales que cualquier mestra o mestre d'Educació física ha de poder responder ante un tribunal sense titubear. ¿Cuál és el lloc exacto de la Educació física dentro del sistema educatiu español i, específicamente, dins de la etapa de Primària en la Comunitat Valenciana? ¿Qué objectius persigue i qué continguts articula, segons la LOMLOE (LO 3/2020), el Reial Decret 157/2022, de 1 de març i el Decret 106/2022, de 5 d'agost, del Consell? I, una pregunta més profunda, ¿qué funcions se le han atribuido al moviment humano com elemento formatiu al llarg de la historia educativa, i cómo se sintetitzen hoy eixes funcions en l'enfoque competencial?

El plantejament que sigue articula tres miradas. La legislativa, que parte del marc normatiu vigente —tanto estatal com autonómico— i conecta amb els grandes documentos europeos que lo inspiran. La histórica, que recorre els hitos del reconociment institucional de la disciplina en España, des de la Llei Moyano de 1857 fins al actual currículum competencial. I la didáctica, atenta als objectius, competencias, sabers bàsics i criteris d'avaluació que l'o la docent ha de traducir, cada curs, en programacions, untats didácticas i situacions d'aprenentatge concretas.

2. MARCO LEGAL VIGENTE: LOMLOE, RD 157/2022 I DECRET 106/2022

El sistema educatiu español està hoy regido por la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació (LOE), en la versió modificada por la Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre (LOMLOE). Sus principios fundamentales —qualitat i equtat, transmisió de valors democráticos, inclusió, enfoque competencial, perspectiva de género, atenció a la diversitat i dret a la educació al llarg de la vida— atraviesan totes les etapes i materias del sistema. Para nuestra área és especialment relevante que la LOMLOE haya reforzado la idea del perfil d'eixida del alumnat al término de la ensenyament bàsica com instrumento integrador del aprenentatge, i introducido les competències específiques com concreció por materia del marco competencial general.

El desenvolupament curricular estatal para Primària se concreta en el Reial Decret 157/2022, de 1 de març, por el que s'estableix la ordenació i les ensenyaments mínimes de la Educació primària. Aquest Reial Decret fija l'horari mínim, les áreas, els objectius generals d'etapa, les competències clau (les huit del marco europeo, incluida una nova competencia ciudadana), els descriptores operatius del perfil d'eixida, i les competències específiques, criteris d'avaluació i sabers bàsics de cada área. Para Educació física, l'Anexo II del RD 157/2022 estableix cinc competències específiques, tres blocs de sabers bàsics (Vida activa i saludable; Organització i gestión de la activitat física; Resolució de problemes en situacions motrices; Autorregulació emocional i interacció social en situacions motrices; Manifestacions de la cultura motriz) i els correspondientes criteris d'avaluació para cada un dels tres cicles.

En la Comunitat Valenciana, la concreció autonómica és el Decret 106/2022, de 5 d'agost, del Consell, d'ordenació i currículum de la etapa d'Educació primària. El Decret valenciano s'ajusta al marco estatal, però introduce elementos propis: l'énfasis en el plurilingüismo, el reconociment de la cultura motriz valenciana —jocs tradicionales com la pilota valenciana, el bot, les birles o el truc—, la conexión amb els Jocs Esportius de la Comunitat Valenciana i la integració de les situacions d'aprenentatge com eina didáctica nuclear. l'article 6 del Decret 106/2022 defineix els objectius d'etapa, l'article 11 les competències clau, l'article 12 les competències específiques i els articles 18 i 19 els principios pedagógicos i la avaluació. El anexo II desarrolla específicamente el área d'Educació física.

Figura 1. Nivells de concreció curricular: de la LOMLOE a l'aula.

Altres normas que conviene tener presentes són la Recomendació del Consejo de la Unión Europea de 22 de maig de 2018, que fija el marco europeo de les huit competències clau; la Carta Internacional de la Educació física, la Activitat Física i el Deporte de la UNESCO (1978, revisada en 2015), que proclama la práctica de la EF com dret fundamental; la Llei 2/2011, de 22 de març, de la Generalitat, del Deporte i la Activitat Física de la Comunitat Valenciana, que regula la activitat físico-deportiva en nuestro territori; la LOPIVI (LO 8/2021), que obliga a integrar la prevenció i la atenció a la violencia infantil en tots els àmbits educatius; i, en materia d'avaluació, la Orde d'Avaluació de Primària vigente en la Comunitat, que regula els procediments, documentos i promoció.

3. EVOLUCIÓ HISTÓRICA DE LA EF EN EL SISTEMA EDUCATIU ESPAÑOL: DE MOYANO A LA LOMLOE

La presencia de la Educació física en el sistema educatiu español té una historia accidentada que conviene conocer para situar el moment actual en perspectiva. El punt de partida normatiu és la Llei d'Instrucció Pública de 9 de setembre de 1857, conocida com Llei Moyano por el ministro Claudio Moyano, que organizó por primera vez de forma sistemática la ensenyament pública española. La Llei Moyano no contempló la gimnasia com materia obligatòria en la primera ensenyament, encara que sí la incluyó en planes d'estudio superiores específics, i dejó al margen del currículum escolar masivo l'exercici corporal.

A finales del segle XIX i comienzos del XX, la influencia de la Institució Libre d'Ensenyament (ILE), fundada por Francisco Giner dels Ríos en 1876, i del higienismo europeo introdujo la educació corporal en els centres progresistas. La Llei de 9 de març de 1883 estableció la gimnasia higiénica com obligatòria en els Institutos de Segunda Ensenyament i en les Escoles Normales. En 1887 se creó la Escola Central de Professores i Professors de Gimnástica en Madrid, primera institució española dedicada específicamente a la formació del professorat del área, dirigida por Mariano Marcos Ordax i, posteriormente, por Marcelo Sanz Romo. Su recorrido fue corto: cerró en 1892, però dejó la primera generació de docents especialistas titulados.

Durant la Segunda República (1931-1939) se produjeron avances notables. La Escola Central d'Educació física de Toledo (1919), heredera de la tradició militar, formó instructores; la Junta Nacional d'Educació física coordinó iniciatives i el Plan Profesional del Magisterio (1931) integró la asignatura en la formació de mestres. La guerra civil interrumpió el desenvolupament. El franquismo instrumentalizó la EF a través de la Secció Femenina de Falange i del Frente de Juventudes, vinculándola al adoctrinament político; no obstant això, també fueron els anys en els que se crearon estructuras institucionales perdurables, com el Instituto Nacional d'Educació física (INEF) de Madrid, fundado en 1967 por iniciativa de José María Cagigal, primer centre universitari español del camp.

La Llei General d'Educació de 4 d'agost de 1970, conocida com Llei Villar Palasí, integró la Educació física en la EGB i el BUP com materia obligatòria, encara que amb dotació deficiente, sense mestres especialistas en Primària i amb tradició encara cercana al modelo militar-gimnástico. El verdadero punto d'inflexión llegó amb la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE), que reconoció a la Educació física com área curricular obligatòria amb identitat pròpia en Primària i Secundària, creó la figura del mestre especialista en Educació física, articuló un currículum por blocs de contingut (condició física, habiltats i destrezas, expresió corporal, jocs i deportes, activitats en la naturaleza, salut) i exigió la formació universitària del professorat.

Les lleis posteriores han matizado, no sustituido, el reconociment logrado en 1990. La LOPEG (1995) reguló cuestiones organizatives; la LOCE (2002) no llegó a desplegarse íntegramente; la LOE (2006) reformuló el currículum en clave de competencias bàsiques; la LOMCE (2013) distinguió asignaturas troncales, específiques i de libre configuració —situando la EF en el bloc específic, lo que generó controversia profesional—; i la LOMLOE (LO 3/2020) ha vuelto a integrarla en el currículum comú, ha actualizado el marco competencial siguiendo la Recomendació europea de 2018 i ha introducido les competències específiques, els sabers bàsics i les situacions d'aprenentatge com ejes vertebradores. El recorrido, en suma, dibuja una curva ascendente: de la marginaltat decimonónica al reconociment pleno actual, encara amb asignaturas pendientes (hores semanales, ratio de patios, formació contínua, etc.).

Figura 2. Línia del temps de l'evolució històrica de l'Educació Física a Espanya.

4. FUNCIONS ATRIBUIDAS AL MOVIMENT COM ELEMENTO FORMATIU

La evolució histórica que acabamos de recorrer corresponde, en el plano teórico, a una evolució paralela de les funcions atribuidas al moviment humano com elemento formatiu. Conviene presentarlas ordenadamente, perquè cada una d'ellas ha dejado una sedimentació que sigue operando en la práctica docent actual, a veces sense que l'o la mestra lo advierta.

La funció de coneixement entiende el moviment com vía d'acceso al mundo. És la mirada que Piaget formuló al definir l'estadio sensoriomotor com base de tot el desenvolupament posterior, la que Wallon recogió al afirmar que el xiquet construeix su mente a partir del moviment, i la que la psicocinética de Le Boulch sistematizó: a través de la acció corporal l'alumne conoce su propi cos, conoce l'espai, conoce el temps, conoce els objectes i conoce als demás. En aquesta funció el cos no és objecte d'aprenentatge, sinó subjecte i eina del propi aprenentatge.

La funció anatómico-funcional o higiénica mira el moviment com medi para mejorar la condició física i la salut. És la perspectiva que dominó des del higienismo del XIX fins a la Estratègia NAOS contemporánea, que vincula activitat física amb prevenció de la obestat infantil, salut cardiovascular, salut ósea i bienestar general. Les recomendacions de la Organització Mundial de la Salut de 2020 (60 minutos diaris d'activitat moderada o vigorosa para xiquets i adolescentes, refuerzo muscular i óseo tres veces por setmana) inscriben hoy aquesta funció en l'horizonte de la salut pública global.

La funció estética i expresiva considera el moviment com llenguatge, com vía d'expresió i comunicació. És la herencia de la rítmica de Jaques-Dalcroze, del Laban Movement Analysis, de la danza educativa, del mimo, de la dramatització. En el currículum actual aparece nítidamente en la competència específica 4 (comunicació corporal) i en els sabers bàsics relacionados amb la expresió i representació a través del cos.

La funció comunicativa i de relació subraya el componente intersubjetiu del moviment. És la perspectiva que mejor desarrolló la praxiología motriz de Parlebas al distinguir entre prácticas psicomotrices (sense interacció amb altres) i sociomotrices (amb compañeros, adversaris o ambdós), i al identificar la comunicació motriz —pases, ayudas, fintas, marcatges— com dimensió específica de la acció motriz. Els jocs cooperatius, els deportes colectius, les danzas en pareja o en grup activan aquesta funció.

La funció agonística o competitiva asocia el moviment al esfuerzo, al rendiment i a la superació, individual i colectiva. És la herencia del olimpismo, del deporte educatiu i del modelo competitiu escolar. En el currículum actual aparece, no com finaltat última, sinó com medi educatiu quan se gestiona amb criterios pedagógicos (énfasis en el procés, no únicamente en el resultat; gestión del éxito i del fracaso; joc limpio; respeto al adversari).

La funció catártica o hedonista asume el moviment com fuente de placer, de liberació, de bienestar emocional. És la dimensió que Le Boulch llamó del placer del moviment i que la psicología contemporánea recoge en el concepto de flow de Mihaly Csikszentmihalyi: la experiencia óptima en la que el subjecte està plenament absorto en una activitat motriz a la altura de sus capactats.

La funció social i d'integració mira la activitat física com factor de cohesió, integració cultural i participació ciudadana. És la perspectiva que recoge la Carta UNESCO al hablar de la EF com dret de tots, la que articula les políticas d'inclusió a través del deporte, la que orienta les propuestas d'aprenentatge-servicio o els projectes comunitaris escolares.

La funció ética i de valors asume que la EF és vehículo privilegiado para la educació en valors: respeto, joc limpio, esfuerzo, cooperació, tolerancia, equtat, cuidado del propi cos i del cos dels demás. El currículum actual, a través de la competència específica 5 (integració de valors) i del eje transversal de la educació en valors cívicos i éticos, sistematiza aquesta funció.

La funció formativa integral del moviment, finalmente, no és una més entre altres sinó la síntesis de totes: el cos educado, en la concepció contemporánea, integra simultáneamente coneixement, salut, expresió, relació, esfuerzo, placer i valors. Aquesta visió integradora és la que sostiene l'enfoque competencial del currículum LOMLOE.

Figura 3. Les funcions atribuïdes al moviment com a element formatiu.

5. OBJECTIUS d'ETAPA I CONTRIBUCIÓ DE LA EF AL PERFIL D'EIXIDA

El article 7 del Reial Decret 157/2022 i el article 6 del Decret 106/2022 del Consell formulan els objectius generals de la etapa de Primària en una lista de catorce ítems que apuntan a capactats amplias: hábitos d'estudio, valors democráticos, autonomía personal, habiltats lingüísticas i matemáticas bàsiques, coneixement del entorn natural i social, valors ciudadanos, hábitos de salut i cuidado del cos, expresió artística, etc. La Educació física contribuye específicamente a varis d'ellos. Al objectiu de conocer i apreciar els valors i les normas de convivencia, aprender a obrar d'acord amb ellas i respetar el pluralismo lo desarrolla a través del joc limpio, la gestión cooperativa de conflictos i el respeto a les normas del joc. Al objectiu de valorar la higiene i la salut, aceptar el propi cos i el dels altres, respetar les diferencias i utilizar la educació física i el deporte com medios para favorecer el desenvolupament personal i social lo materializa de manera directa.

La gran novedad de la LOMLOE és, no obstant això, el Perfil d'eixida del alumnat al término de la ensenyament bàsica, recogido en l'Anexo I del RD 157/2022. Aquest perfil organitza les huit competències clau del marco europeo —comunicació lingüística, plurilingüe, matemática i en ciencia, tecnología i ingeniería; digital; personal, social i d'aprender a aprender; ciudadana; emprendedora; consciència i expresió culturales— mitjançant descriptores operatius que precisan, en términos observables, el nivell esperado al final de la ensenyament obligatòria. La Educació física contribuye especialment a la competencia personal, social i d'aprender a aprender (CPSAA), a la competencia ciudadana (CC), a la competencia en consciència i expresió culturales (CCEC) i a la competencia emprendedora (CE), però su contribució s'extiende, en grados variables, a les huit.

Figura 4. Perfil d'eixida: contribució de l'Educació Física a les vuit competències clau.

A escala autonómico, el Decret 106/2022 incorpora íntegramente el perfil d'eixida estatal i formula els objectius d'etapa en términos casi idénticos, amb la particulartat d'incluir explícitamente la promoció del valenciano com llengua pròpia. El docent ha de poder mostrar, en su programació i en sus situacions d'aprenentatge, cómo el área d'Educació física contribuye a aquest perfil comú; no se tracta d'un trámite burocrático sinó del modo en que el sistema educatiu assegura que cada área aporta valor a la formació comú de la ciudadanía.

6. LES CINC COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DEL ÁREA EN PRIMÀRIA

El currículum LOMLOE introduce, juntament amb les competències clau del perfil d'eixida, les competències específiques de cada área. En Educació física són cinc, formuladas amb redacció idéntica en el RD 157/2022 (Anexo II) i en el Decret 106/2022 (Anexo II) del Consell:

Competència específica 1. Adaptar els elementos propis del esquema corporal, les capactats físicas, perceptiu-motrices i coordinatives, així com les habiltats i destrezas motrices, aplicando processos de percepció, decisió i ejecució adecuados a la lógica interna i als objectius de diferents situacions amb dificultad variable, para resolver situacions motrices i para iniciarse en hábitos motores saludables. És la competencia que articula el desenvolupament dels recursos motrices del alumnat (habiltats, capactats, esquema corporal) en el marco de la Resolució de problemes motores.

Competència específica 2. Adoptar un estilo de vida actiu i saludable, practicando regularmente activitats físicas, lúdicas i deportives, adoptando comportaments que potencien la salut física, mental i social, així com medidas de responsabiltat individual i colectiva durant la práctica motriz, para interiorizar i integrar hábitos d'activitat física sistemática que contribuyan al bienestar. És la competencia ligada al eje de la salut, conectada amb la Estratègia NAOS i les recomendacions OMS 2020.

Competència específica 3. Compartir espais de práctica fisicodeportiva, contribuyendo a generar entornos seguros i libres de discriminació i violencia, dialogando críticamente sobre comportaments antideportius o contraris a la convivencia, així com gestionando situacions de conflicto amb autocontrol i respeto i valorando les experiencias compartidas, para colaborar i socializarse, integrando la activitat física en su projecte vital. Aquesta competencia recoge la dimensió social, ética i emocional de la práctica motriz compartida.

Competència específica 4. Reconocer i utilizar les posibiltats expresivas del cos i el moviment com eina de comunicació, valoració i apreciació de manifestacions artístico-expresivas (mímica, danza, expresió corporal o representació escénica, entre altres), a través de la exploració i experimentació amb les posibiltats del cos i el moviment com elementos comunicatius en su entorn cultural, para enriquecer les posibiltats de comunicació, respetando la expresivtat dels demás. Activa la dimensió expresiva i comunicativa del cos.

Competència específica 5. Conocer, practicar i valorar activitats físicas, lúdicas, artístico-expresivas i deportives pròpies de la cultura, en especial les del entorn próximo —incluyendo les desarrolladas por personas amb discapactat—, considerando aspectos vinculados a su tradició i a su evolució, analizando su práctica des d'una perspectiva sostenible, para integrarse en el contexto sociocultural i valorar el patrimonio cultural-motriz com un elemento de cohesió social. Conecta la EF amb el patrimonio cultural motriz, particularment amb els jocs tradicionales valencianos i amb la inclusió.

Aquestes cinc competències específiques se concretan en criteris d'avaluació diferenciados por cicles (1.º, 2.º i 3.º) i se desarrollan a través dels sabers bàsics organizados en blocs temáticos.

Figura 5. Les cinc competències específiques de l'àrea en Primària.

7. SABERS BÀSICS I BLOCS DE CONTINGUT

Els sabers bàsics del área en Primària, segons el RD 157/2022 i el Decret 106/2022 del Consell, s'organitzen en cinc blocs:

Bloc A. Vida activa i saludable. Inclou els saberes sobre salut física (hábitos d'alimentació, hidratació, higiene postural, prevenció del sedentarismo); salut social (entornos seguros, prevenció de la violencia en la práctica deportiva); i salut mental (gestión emocional, autoconcepto motor, autoconfianza, regulació del estrés). Conecta directamente amb la Estratègia NAOS, les recomendacions OMS i els projectes escolares de salut.

Bloc B. Organització i gestión de la activitat física. Recoge els saberes sobre planificació, autorregulació i gestión segura de la práctica (calentament, vuelta a la calma, materials, espais, prevenció de lesions, primeros auxilios bàsics adaptados a la edad).

Bloc C. Resolució de problemes en situacions motrices. Articula els saberes técnico-tácticos: capactats coordinatives (coordinació, equilibrio, agiltat), habilitats motrius bàsiques (desplazaments, salts, giros, lanzaments, recepcions), capacitats físiques bàsiques (força, resistència, velocitat, flexibilitat), processos perceptius i decisionales, lógica interna de les prácticas motrices (psicomotrices, cooperació, oposició, cooperació-oposició), jocs modificados i deportes adaptados al contexto escolar.

Bloc D. Autorregulació emocional i interacció social en situacions motrices. Recoge els saberes ligados al desenvolupament personal i social: identificació i gestión d'emocions en el joc (frustració, alegría, miedo, ira), trabajo en equip, joc limpio, prevenció i Resolució dialogada de conflictos, perspectiva de género, prevenció d'actitudes discriminatorias.

Bloc I. Manifestacions de la cultura motriz. Inclou els saberes sobre patrimonio motor cultural: jocs populares i tradicionales (amb especial atenció als de la Comunitat Valenciana: pilota valenciana, cordeta, paneta, bot, birles), danzas tradicionales (jota, ball pla, muixeranga), deportes alternatius, deporte adaptado i paralímpico, i un acercament crítico al consumo d'espectáculo deportiu.

Aquests cinc blocs no són temes que s'imparten consecutivamente, sinó organizadores curriculares cuyos saberes l'o la docent combina, dins de cada situació d'aprenentatge, para abordar simultáneamente vàries competències específiques. La trasversaltat i la globalització són rasgos propis del enfoque competencial.

Figura 6. Els cinc blocs de sabers bàsics (A-E).

8. CRITERIS D'AVALUACIÓ I SITUACIONS D'APRENENTATGE

Els criteris d'avaluació del área en Primària, fijados en l'Anexo II del RD 157/2022 i del Decret 106/2022, són la referencia que orienta la valoració del grado d'adquisició de les competències específiques. Cada competència específica té asociados varis criteris d'avaluació diferenciados por cicles, redactados en términos observables (verbos com adaptar, practicar, gestionar, reconocer, valorar). Per exemple, para la competència específica 1 en tercer cicle, un criterio típico podría ser: «Ajustar els componentes de les habiltats motrices a les demandas perceptiu-motrices de la situació, anticipándose a su evolució». La avaluació, per tant, no se centra en la mera ejecució tècnica, sinó en el grado en que l'alumnat moviliza saberes para resolver situacions complejas.

El article 19 del Decret 106/2022 del Consell desarrolla els principios i procediments de la avaluació: carácter continu, global, formatiu i orientador, amb instrumentos diversos (observació sistemática, registres anecdóticos, rúbricas, listas de cotejo, porfolio motor, autoevaluació i coevaluació). La qualificació numérica del alumnat en Primària és del 1 al 10, i els informes d'avaluació incorporen tanto el grado de logro de cada competència específica com observacions cualitatives sobre el procés.

Les situacions d'aprenentatge són la untat organizativa nuclear que el currículum competencial propone para la planificació didáctica. Una situació d'aprenentatge és una propuesta estructurada que contextualiza una tasca o reto significatiu para l'alumnat, articula vàries competències específiques, moviliza sabers bàsics de distintos blocs, integra recursos diversos i culmina en un producto o ejecució evaluable. Per exemple, una situació titulada «Organizamos els Jocs Cooperatius del centre» pot integrar la competència específica 1 (resolver problemes motores en els jocs), la 2 (vida activa i saludable, calentament, prevenció), la 3 (cooperació, joc limpio), la 5 (recuperació de jocs tradicionales valencianos) i la 4 (creació d'una coreografía d'apertura), movilizando saberes dels cinc blocs i culminando en la celebració real dels jocs.

Figura 7. La situació d'aprenentatge com a eix integrador de competències i sabers.

9. DIFERENCIADOR: ENFOQUE COMPETENCIAL, PERFIL D'EIXIDA LOMLOE I JOCS ESPORTIUS CV

El recorrido legislatiu i conceptual del tema culmina en tres referencias que permeten al docent situarse amb criterio frente a la realitat curricular actual i diferenciar su exposició ante el tribunal.

La primera és el enfoque competencial que vertebra el currículum LOMLOE. No és una etiqueta cosmética: implica un giro epistemológico profundo respecto als modelos centrados en objectius conductuales o en continguts disciplinares. Una competencia, segons la Recomendació del Consejo de la UE de 22 de maig de 2018, és la «combinació de coneixements, capactats i actitudes» que la persona moviliza para responder eficazmente a situacions complejas i contextualizadas. En Educació física esto significa que la finaltat última no és que l'alumne sepa els nombres dels músculos o pueda ejecutar un determinado gesto técnico en abstracto, sinó que sea capaz de resolver situacions motrices reales —només o amb altres—, gestionar su salut activamente, comunicar a través del cos, convivir en entornos físico-deportius i valorar el patrimonio motor. Les cinc competències específiques reflejan aquests núcleos, i les situacions d'aprenentatge són el dispositiu didáctico que els fa operatius.

La segunda és la articulació amb el Perfil d'eixida del alumnat al término de la ensenyament bàsica, una construcció que la LOMLOE introduce com elemento integrador de tot el sistema. El perfil d'eixida és un documento comú a Primària i Secundària que describe, mitjançant descriptores operatius, qué s'espera del alumnat al finalizar la ensenyament obligatòria. La Educació física aporta a aquest perfil contribucions específiques a les huit competències clau, particularment a la competencia personal, social i d'aprender a aprender (CPSAA: gestión emocional, autoconcepto, autorregulació, trabajo en equip), a la competencia ciudadana (CC: convivencia, joc limpio, perspectiva de género, drets), a la competencia en consciència i expresió culturales (CCEC: patrimonio motor, expresió corporal, danza) i a la competencia emprendedora (CE: iniciativa, planificació, gestión de projectes motrices). Aquesta lógica de contribució ha de quedar explícita en les programacions del aula: una buena situació d'aprenentatge en EF impacta simultáneamente sobre vàries competències clau, i eso és justo lo que el tribunal espera ver argumentado.

La tercera referencia, pròpia del territori valenciano, són els Jocs Esportius de la Comunitat Valenciana, programa de fomento del deporte escolar impulsado por la Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació —abans amb denominacions diversas— en colaboració amb federacions, ayuntaments i centres educatius. Els Jocs Esportius articulan la activitat físico-deportiva escolar en torno a tres ejes: la iniciació deportiva (INTRODUCCIÓ a múltiples deportes en edad escolar, sense especialització temprana), la convivencia i formació en valors (joc limpio, inclusió, perspectiva de género) i la recuperació del patrimonio motor valenciano (pilota valenciana, jocs tradicionales). El programa permet als centres incorporar a su Projecte Educatiu competicions escolares amb criterios pedagógicos —sense clasificació final excesivamente competitiva, amb rotació de roles, amb énfasis en la participació—, i conecta directamente amb la Llei 2/2011, de 22 de març, de la Generalitat, del Deporte i la Activitat Física, que reconoce el deporte escolar com pilar del sistema deportiu autonómico.

Figura 8. Els Jocs Esportius de la Comunitat Valenciana: tres eixos.

Aquestes tres referencias —enfoque competencial, perfil d'eixida i Jocs Esportius CV— permeten al o a la docent articular un discurso coherente sobre el lloc de la Educació física en el sistema educatiu: una disciplina cuyos continguts estan al servicio de competencias amplias, cuya contribució se proyecta sobre tot el perfil d'eixida comú i cuya práctica conecta amb un patrimonio motor cultural específic i amb políticas públiques autonómicas concretas. Citarlas amb precisió ante el tribunal és una de les señales que distinguen al opositor experto de quien repite el guion sense haberlo pensado.

10. CONCLUSIÓ

Situar a la Educació física dentro del sistema educatiu no és ja un debate sobre su legitimtat: eixe debate quedó saldado, normativamente, amb la LOGSE de 1990 i, conceptualmente, amb la consolidació de la kinantropología, la psicocinética i la praxiología motriz com marcos teóricos propis. El debate vigente és altre: ¿cómo aprovechar la posició ganada para ofrecer al alumnat una experiencia formativa de qualitat, articulada amb el perfil d'eixida comú i conectada amb la cultura motriz pròpia? La LOMLOE, el Reial Decret 157/2022 i el Decret 106/2022, de 5 d'agost, del Consell, dibujan el marco; les cinc competències específiques, els cinc blocs de sabers bàsics i els criteris d'avaluació articulan el contingut; les situacions d'aprenentatge són el dispositiu didáctico; els Jocs Esportius valencianos, el contexto institucional propi.

La evolució de les funcions atribuidas al moviment —de coneixement, anatómico-funcional, estética, comunicativa, agonística, hedonista, social i ética— se sintetitza hoy en una concepció integral que el currículum recoge sota el llenguatge competencial. La mestra o el mestre especialista que comprende eixa síntesis i la traduce en programacions, untats didácticas i situacions d'aprenentatge rigurosas no està cumpliendo un trámite burocrático: està convirtiendo el patio, el gimnasio i la pista en un laboratorio formatiu en el que cada xiquet i cada xiqueta construeixen, a través del moviment, les competencias que les permitirán vivir mejor, convivir mejor i elegir mejor. Eixa és, finalmente, la única razón por la que la Educació física merece el lloc que ocupa en el sistema educatiu de la Comunitat Valenciana.

BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES LEGISLATIVES

Normativa i legislació

1. Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre, por la que se modifica la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació (LOMLOE). BOE núm. 340, de 30 de desembre de 2020.
2. Reial Decret 157/2022, de 1 de març, por el que s'estableixen la ordenació i les ensenyaments mínimes de la Educació primària. BOE núm. 52, de 2 de març de 2022.
3. Decret 106/2022, de 5 d'agost, del Consell, d'ordenació i currículum de la etapa d'Educació primària. DOGV núm. 9403, de 10 d'agost de 2022.
4. Recomendació del Consejo de la Unión Europea, de 22 de maig de 2018, relativa a les competències clau para l'aprenentatge permanente. DOUE C 189, de 4 de juny de 2018.
5. Llei 2/2011, de 22 de març, de la Generalitat, del Deporte i la Activitat Física de la Comunitat Valenciana. DOGV núm. 6487, de 24 de març de 2011.
6. Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infancia i la adolescencia frente a la violencia (LOPIVI). BOE núm. 134, de 5 de juny de 2021.
7. Carta Internacional de la Educació física, la Activitat Física i el Deporte. UNESCO, París, 1978, revisada en 2015.
8. Llei d'Instrucció Pública de 9 de setembre de 1857 (Llei Moyano).
9. Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE). BOE núm. 238, de 4 d'octubre de 1990.

Referències bibliogràfiques

1. Contreras Jordán, O. (1998). Didáctica de la Educació física: un enfoque constructivista. Inde.
2. Devís Devís, J. (Coord.). (2000). Activitat física, deporte i salut. Inde.
3. Velázquez Buendía, R. i Hernández Álvarez, J. L. (2004). La avaluació en Educació física. Graó.
4. Castejón Oliva, F. J. (Coord.). (2007). Iniciació deportiva: aprenentatge i ensenyament. Pila Teleña.
5. Peiró Velert, C. i Devís Devís, J. (1995). Noves perspectives curriculares en Educació física: la salut i els jocs modificados. Inde.
6. Parlebas, P. (2001). Léxico de Praxiología Motriz. Paidotribo.
7. Cagigal, J. M. (1979). Cultura intelectual i cultura física. Kapelusz.
8. Pastor Pradillo, J. L. (1997). l'espai profesional de la Educació física en España: génesis i formació (1883-1961). Universtat d'Alcalá.
9. Vizuete Carrizosa, M. (2001). La Educació física i el deporte escolar durant el franquismo. UNED.

ORIENTACIONS PARA l'ESTUDIO

1. Memoriza amb precisió absoluta els tres nombres clave: LOMLOE — LO 3/2020, RD 157/2022 i Decret 106/2022, de 5 d'agost, del Consell. El tribunal aprecia més una cita normativa exacta que deu referències bibliogràfiques vagas.
2. Domina les cinc competències específiques i sus enunciados aproximados. Conviene memorizar al menys les palabras clave de cada una (1: situacions motrices; 2: vida activa i saludable; 3: convivencia i conflicto; 4: comunicació corporal; 5: cultura motriz).
3. Distingue amb clartat competències clau (les huit del perfil d'eixida) i competències específiques (les cinc del área). Confundir ambdós nivells és un dels errors més penalizados por els tribunales.
4. Estudia els cinc blocs de sabers bàsics (A vida activa i saludable, B organització i gestión, C Resolució de problemes motrices, D autorregulació i interacció, I manifestacions de la cultura motriz). Memoriza l'Orde i els títulos exactos: aparecen en programacions, en untats didácticas i en cualquier defensa oral.
5. Cuida la genealogía histórica amb cinc fechas mínimes: 1857 (Moyano), 1883 (gimnasia higiénica obligatòria en Secundària), 1967 (INEF Madrid, Cagigal), 1990 (LOGSE) i 2020 (LOMLOE). Una línea del temps bien construida vale més que media docena de párrafos descriptius.
6. Conecta el tema amb el Tema 1 (concepto i historia) i amb el Tema 24 (avaluació): els tres forman el núcleo legislatiu-curricular de la oposició i conviene mostrar al tribunal que has trabajado coherentemente la trilogía.
7. Ensaya la defensa oral midiendo el temps. Amb 5.500-6.000 palabras escritas la exposició oral oscila entre 40 i 45 minutos: practica recortando els apartados 3 i 7 sense perder la lógica global, perquè són els més densos i els que primero conviene comprimir si vas justo de temps.