Programació d'aula (BASE) — 5é d'Educació Primària · STEAM

Primer encàrrec del curs de l'agència "Studio STEAM": l'aula de 5é rep un encàrrec real de l'equip directiu per a redissenyar un espai comú del centre fent-lo més inclusiu, sostenible i atractiu. L'alumnat deixa de ser receptor i passa a ser equip d'arquitectes que diagnostica, mesura, dibuixa a escala i defensa una proposta davant d'un destinatari real. El producte és una maqueta a escala acompanyada d'un pitch davant de l'equip directiu. Aquesta situació inaugura els elements recurrents de Studio STEAM: equips base amb rols d'agència, Quadern de Bitàcola i ritual de pitch final; materialitza el model de situació d'aprenentatge del Reial Decret 157/2022 i del Decret 106/2022 amb un context real que mobilitza sabers de tres àrees.

El pati és l'escenari més significatiu per a l'alumnat de 10-11 anys: el viuen i hi detecten problemes reals (zones excloents, falta d'ombra, conflictes). Partir de la seua experiència connecta amb l'aprendre fent de Dewey i l'aprenentatge significatiu d'Ausubel; la noció d'escala és el pont perfecte entre allò manipulatiu i allò abstracte propi de l'estadi d'operacions concretes de Piaget. La vinculació curricular és genuïna: Matemàtiques aporta mesura i sentit espacial; Coneixement del Medi aporta indagació social i pensament de disseny; Educació Artística aporta els llenguatges plàstic-visual i volumètric. Les tres convergeixen en un mateix repte mitjançant Design Thinking (Brown, IDEO), vertebrant tota la programació.

La situació es desenvolupa en 9 sessions durant el primer trimestre (segona quinzena de setembre i octubre), a raó de dues sessions setmanals de 60 minuts més una sessió de tancament.

L'eix és l'Aprenentatge Basat en Projectes (ABP) articulat sobre el cicle de Design Thinking (empatitzar–definir–idear–prototipar–avaluar), amb el repte del pati com a columna vertebral. L'alumnat treballa en equips base de 4-5 membres amb rols d'agència rotatius (coordinació, documentació, materials i portaveu), recolzats en la interdependència positiva i responsabilitat individual de Johnson & Johnson i Pujolàs. El docent actua com a mediador i bastida (Vigotsky, Bruner): formula bones preguntes, ajusta l'ajuda a la zona de desenvolupament pròxim i gestiona la reflexió metacognitiva en la Bitàcola. El destinatari real garanteix la funcionalitat de l'aprenentatge i la motivació intrínseca.

Sessió 1. Benvinguts a Studio STEAM

Objectius: Presentar l'agència, constituir equips amb rols i obrir el Quadern de Bitàcola.

Desenvolupament: El docent entrega la "carta d'encàrrec" de l'equip directiu; es formen equips heterogenis, es reparteixen els rols i es dissenya la portada de la Bitàcola; cada equip tria el seu nom i el presenta al grup.

Agrupament: Gran grup i equips base. Recursos: Carta d'encàrrec, Quadern de Bitàcola, targetes de rol. Durada: 60 min.

Sessió 2. Detectius del pati (empatitzar)

Objectius: Observar l'espai real i detectar problemes i oportunitats de millora.

Desenvolupament: Pauta d'observació a l'aula; els equips ixen al pati i registren fotogràficament i per escrit què funciona, què falla i qui queda exclòs; posada en comú en un mural d'empatia en la Bitàcola.

Agrupament: Equips base. Recursos: Full d'observació, tauletes, pati. Durada: 60 min.

Sessió 3. Què necessita la nostra comunitat? (definir)

Objectius: Arreplegar necessitats de la comunitat escolar i formular el repte concret de l'equip.

Desenvolupament: Es recupera el mural d'empatia; cada equip dissenya una enquesta breu a companys, docents o personal; es redacta el repte en forma de pregunta de disseny ("Com podríem...?") en la Bitàcola.

Agrupament: Equips base. Recursos: Plantilla d'enquesta, Quadern de Bitàcola. Durada: 60 min.

Sessió 4. Arquitectes amb cinta mètrica (idear i mesurar)

Objectius: Mesurar l'espai real estimant i comprovant longituds amb unitats adequades.

Desenvolupament: Estimació prèvia "a ull" com a activació; els equips mesuren amb cintes mètriques i rodes, registrant longituds i comprovant errors; es calcula el perímetre i es comparteix la diferència entre estimació i mesura real.

Agrupament: Equips base. Recursos: Cintes mètriques, roda de mesurament, full de registre. Durada: 60 min.

Sessió 5. De la realitat al paper: l'escala (idear)

Objectius: Comprendre la noció d'escala i calcular l'àrea de l'espai per a representar-lo en un plànol.

Desenvolupament: Es planteja el problema de "dibuixar una cosa enorme en un full"; s'introdueix l'escala (1:100), es calcula l'àrea i es converteixen mesures reals a mesures de plànol; es traça el contorn a escala en paper mil·limetrat.

Agrupament: Equips base amb suport individual. Recursos: Paper mil·limetrat, regles, calculadora, plantilla de conversió. Durada: 60 min.

Sessió 6. El plànol definitiu (prototipar)

Objectius: Completar el plànol a escala incorporant els elements de millora ideats.

Desenvolupament: Es revisa el contorn anterior; els equips situen a escala zones i elements de la seua proposta (ombra, jocs, vegetació), comprovant la coherència de les superfícies; presentació a l'equip veí per a coavaluació entre iguals.

Agrupament: Equips base. Recursos: Plànol base, llapis de color, regles. Durada: 60 min.

Sessió 7. Mans a la maqueta (prototipar)

Objectius: Construir la maqueta tridimensional a escala amb criteri estètic i comunicatiu.

Desenvolupament: Repartiment de materials i planificació per rols; els equips modelen la maqueta sobre base de cartó seguint el plànol i les escales, tenint cura de la proporció, el color i la composició; es documenta l'avanç en la Bitàcola.

Agrupament: Equips base. Recursos: Cartó, cartolina, materials reciclats, tisores, cola, base rígida. Durada: 60 min.

Sessió 8. Assaig del pitch (avaluar)

Objectius: Preparar i assajar la presentació de la proposta davant de l'equip directiu.

Desenvolupament: Es presenta la rúbrica del pitch; cada equip estructura el seu discurs (problema, proposta, dades de mesura, maqueta) i assaja amb cronòmetre; coavaluació entre equips amb "dues estreles i un desig".

Agrupament: Equips base i parelles d'equips. Recursos: Rúbrica, guió de pitch, cronòmetre. Durada: 60 min.

Materials de mesurament: cintes mètriques, rodes de mesurament, regles, escaires, paper mil·limetrat i calculadores. Prototipatge: cartó, cartolina, materials reciclats aportats per les famílies, tisores, cola i bases rígides per a la maqueta. Digitals: tauletes per al registre fotogràfic, ferramenta de mesurament de plànols i projector. Documentals: Quadern de Bitàcola, carta d'encàrrec, plantilles d'observació, enquesta, conversió d'escala i rúbrica. Personals: mestre com a mediador, equip directiu com a destinatari real i col·laboració puntual de l'AMPA.

El pati o espai comú és laboratori d'observació i mesurament en les fases d'empatitzar i idear. L'aula ordinària en illes acull les sessions de definició, càlcul i prototipatge. La biblioteca o aula d'informàtica es reserva per al registre digital i la busca de referents. Una sala polivalent o el despatx de l'equip directiu acull el pitch final, dotant-lo de caràcter autèntic.

El disseny part del DUA-A (CAST) amb múltiples formes de representació (carta en text, imatge i veu alta), d'acció i expressió (mesurar, dibuixar, modelar, comunicar) i d'implicació (repte significatiu, rols triables). Conforme a l'Ordre 20/2019 i el Decret 104/2018: l'alumne amb dislèxia/DEA usa plantilles amb pictogrames i registre oral o fotogràfic; l'alumne amb TDAH treballa amb passos curts visualitzats, rol actiu de materials i senyal d'autoregulació pactada; l'alumna d'altes capacitats enriqueix el repte amb pressupost aproximat, escales complexes i mentoria a l'equip; l'alumna d'incorporació tardana accedeix per tasques manipulatives sense dependència lingüística, amb vocabulari bilingüe i company-tutor.

L'avaluació és formativa i competencial, basada en l'observació sistemàtica amb diana o llista de cotejament, anàlisi del Quadern de Bitàcola i valoració del producte final (plànol, maqueta i pitch). Es combinen autoavaluació, coavaluació entre equips i heteroavaluació docent.

L'encàrrec connecta amb l'ODS 11 (ciutats i comunitats sostenibles) i l'ODS 4 (educació inclusiva) en projectar un espai més accessible i verd, i educa en convivència, corresponsabilitat i cura d'allò comú. La competència digital es desenvolupa mitjançant el registre fotogràfic i ferramentes de mesurament; el pensament computacional aflora en la descomposició del repte en fases del cicle de disseny. La connexió amb famílies i comunitat es materialitza en l'aportació de materials per part de l'AMPA i la presentació a l'equip directiu, inaugurant el compromís comunitari de Studio STEAM.

Segon encàrrec de l'agència "Studio STEAM". L'alumnat de 5é rep una invitació de l'AMPA i del Museu de les Ciències per a participar en una fira cooperativa d'invents en les jornades culturals de Nadal: cada equip base dissenya i construeix un enginy funcional que aprofita una o diverses màquines simples (palanca, politja, pla inclinat, roda-eix) per a resoldre una tasca quotidiana. El motor metodològic és l'aprenentatge cooperatiu formal amb el trencaclosques d'Aronson: cada membre s'especialitza en una màquina en grups d'experts i torna a ensenyar-la, de manera que l'enginy només és possible si totes les peces de coneixement encaixen. El producte es presenta en una fira-pitch oberta a famílies, documentada en el Quadern de Bitàcola. Integra C. del Medi Natural (forces i màquines simples), Matemàtiques (mesura i proporció) i Educació Artística (disseny i comunicació visual).

L'estudi de les forces i màquines simples connecta amb la curiositat de l'alumnat de 10-11 anys que, segons Piaget en l'estadi d'operacions concretes, necessita manipular i experimentar per a abstraure principis físics: la palanca o la politja no s'expliquen, es construeixen i es mesuren, en línia amb Dewey i l'aprenentatge per descobriment de Bruner. L'elecció de l'aprenentatge cooperatiu no és casual: el repte exigeix interdependència positiva real, perquè cap equip domina les quatre màquines sense repartir-se la indagació; el trencaclosques d'Aronson i els grups d'experts converteixen aquesta necessitat en estructura, mentre els rols de Pujolàs garanteixen la responsabilitat individual, i Johnson & Johnson demostren que la cooperació ben dissenyada millora el rendiment, la motivació i la cohesió. Les Matemàtiques de la proporció doten de rigor la intuïció física (avantatge mecànic com a raó entre braços), i l'Educació Artística —seguint Eisner— aporta el disseny i la comunicació que distingeixen un artefacte d'un enginy presentable davant de la comunitat, garantint un aprenentatge significatiu (Ausubel).

La situació es desenvolupa en 9 sessions en novembre i desembre del primer trimestre, a raó de dues o tres sessions setmanals, culminant abans de les jornades culturals de Nadal. Repartiment orientatiu: empatitzar (1), definir (1), idear/expert-trencaclosques (2), prototipar (2) i avaluar-comunicar-fira (2), més la fira-pitch en horari de vesprada oberta a la comunitat.

L'eix és l'aprenentatge cooperatiu formal en la seua versió més estructurada, articulat sobre la tècnica trencaclosques d'Aronson: les quatre màquines simples es reparteixen entre els membres de cada equip base de Pujolàs, que constitueixen grups d'experts —els experts en politja investiguen junts— i tornen per a ensenyar la seua part, generant interdependència positiva autèntica (Johnson & Johnson) i mediació entre iguals en la zona de desenvolupament pròxim de Vigotsky. Sobre aquesta bastida se superposa el cicle de Design Thinking de Studio STEAM, mentre els rols rotatius de Pujolàs —coordinació, portaveu, materials i secretaria— asseguren la responsabilitat individual i la igualtat de participació, recolzats en estructures com llapis al centre, 1-2-4 i foli giratori. El docent actua com a dissenyador de la interdependència i facilitador (Bruner), observant amb rúbriques de procés i garantint l'avaluació entre iguals mitjançant dianes, tot documentat en el Quadern de Bitàcola.

Sessió 1. L'encàrrec: què mou el món? (Empatitzar)

Objectius: Comprendre el repte de la fira i activar coneixements previs sobre màquines i esforç.

Desenvolupament: Es projecta la carta de l'AMPA i del Museu convidant Studio STEAM a la fira; mitjançant llapis al centre, els equips llisten màquines quotidianes que "ajuden a fer força" i anoten hipòtesis en la bitàcola.

Agrupament: Gran grup i equips base. Recursos: Carta-encàrrec projectada, Quadern de Bitàcola, objectes quotidians. Durada: 55 min.

Sessió 2. Anatomia d'un enginy (Definir)

Objectius: Delimitar les màquines simples i acordar la funció de l'enginy de l'equip.

Desenvolupament: El docent presenta les quatre màquines simples amb objectes reals; mitjançant 1-2-4, cada equip defineix quina tasca resoldrà el seu enginy (alçar, pujar, transportar) i la fixa en una "targeta de missió".

Agrupament: Equips base. Recursos: Conjunt de màquines reals, targetes de missió, dinamòmetre de mostra. Durada: 55 min.

Sessió 3. Ens fem experts (Idear · Trencaclosques I)

Objectius: Investigar en profunditat una màquina simple en el grup d'experts.

Desenvolupament: Repartiment d'especialitats i formació de grups d'experts (un per màquina); cada grup experimenta amb un guió d'indagació, mesura amb dinamòmetre la força amb i sense la màquina i registra dades.

Agrupament: Grups d'experts (trencaclosques d'Aronson). Recursos: Estacions per màquina, dinamòmetres, peses, guió de l'expert. Durada: 60 min.

Sessió 4. L'avantatge de les màquines (Idear · Trencaclosques II)

Objectius: Ensenyar a l'equip base la màquina apresa i quantificar el seu avantatge mecànic.

Desenvolupament: Els experts tornen a l'equip base i ensenyen la seua màquina; amb suport matemàtic calculen la raó entre esforç i càrrega, comprovant que les màquines multipliquen la força.

Agrupament: Equips base. Recursos: Dades de la sessió 3, calculadora, fitxa de proporció, bitàcola. Durada: 60 min.

Sessió 5. Mans a l'obra (Prototipar I)

Objectius: Esbossar i començar la construcció de l'enginy cooperatiu.

Desenvolupament: Repartiment de rols de Pujolàs; cada equip dibuixa l'esbós tècnic i estètic de l'enginy, llista materials reciclats i inicia el muntatge mesurant cada peça.

Agrupament: Equips base amb rols. Recursos: Material reciclat, ferramentes segures, regles, cinta mètrica, plantilles d'esbós. Durada: 60 min.

Sessió 6. Ajustar i millorar (Prototipar II)

Objectius: Finalitzar l'enginy i comprovar el seu funcionament real.

Desenvolupament: Continua el muntatge; mitjançant assaig-error, ajusten braços de palanca, longitud de rampa o nombre de politges, mesurant la força i anotant millores fins que l'enginy funcione.

Agrupament: Equips base amb rols. Recursos: Prototips en curs, dinamòmetre, balança, material de reforç. Durada: 60 min.

Sessió 7. El cartell i el pitch (Avaluar · Comunicar)

Objectius: Preparar la comunicació visual i oral de l'enginy per a la fira.

Desenvolupament: Després de la coavaluació amb diana, cada grup dissenya el cartell gràfic de l'invent i assaja el pitch explicant el principi físic i l'avantatge mecànic, amb el portaveu al capdavant del guió compartit.

Agrupament: Equips base; rotació de visites. Recursos: Cartolines, retoladors, plantilla de pitch, diana de coavaluació. Durada: 55 min.

Sessió 8. Assaig general i fira (Avaluar · Comunicar)

Objectius: Validar l'enginy i el discurs, autoavaluar el procés i celebrar la fira amb les famílies.

Desenvolupament: Simulacre on cada equip presenta la seua màquina a un altre amb la rúbrica de coavaluació i tancament metacognitiu en la bitàcola; per la vesprada es celebra la fira-pitch oberta a les famílies amb el ritual del pitch davant de públic real.

Agrupament: Parelles d'equips en l'assaig; estands en la fira. Recursos: Enginys i cartells acabats, rúbriques, Quadern de Bitàcola. Durada: 55 min (assaig) + fira en horari de vesprada.

Materials: conjunt de màquines simples reals, dinamòmetres, balances, peses, regles, cintes mètriques i calculadores; material reciclat per al prototipatge (cartó, llistons, corda, rodes, brides), ferramentes segures, cartolines i material plàstic. Didàctics: Quadern de Bitàcola, targetes de missió, guions de l'expert, plantilles d'esbós i de pitch, dianes i rúbriques. Digitals: projector, simuladors en la pissarra digital i càmera/tauleta per a documentar. Humans: docent facilitador, AMPA i personal del Museu de les Ciències de l'entorn.

L'aula ordinària en equips base és l'espai principal, reconvertida en taller d'enginys amb una zona de prototipatge desimbolicada. Les sessions d'indagació experta empren estacions STEAM, una per màquina. S'usa puntualment l'aula d'informàtica/biblioteca per a simuladors i documentació. La fira final ocupa un espai ampli obert a les famílies (saló d'actes, gimnàs o porxe), amb un estand per equip i el ritual del pitch davant de públic real.

La situació es dissenya des del DUA-A (CAST) amb múltiples representacions (objectes reals, simuladors, dades i esbossos), acció i expressió variada (construir, mesurar, dibuixar, exposar) i implicació autèntica (fira amb públic, rols triables), en coherència amb el Decret 104/2018 i l'Ordre 20/2019. El mateix aprenentatge cooperatiu és la primera mesura inclusiva, perquè garanteix la mediació entre iguals i la participació de tots (Pujolàs; Booth i Ainscow). Per a l'alumne amb dislèxia (DEA): guions amb pictogrames, lectura compartida i validació oral de registres. Per a l'alumne amb TDAH: rols actius, tasques segmentades amb metes curtes i ubicació en la zona de prototipatge. Per a l'alumne d'altes capacitats: combinar dues màquines, optimitzar l'avantatge mecànic i mentoritzar l'equip. Per a l'alumna d'incorporació tardana: vocabulari bilingüe, company-tutor i participació en tasques manipulatives amb suports gràfics en el pitch.

L'avaluació és competencial, contínua i formativa, alineada amb els criteris del Decret 106/2022. Instruments: llista de cotejament de procés cooperatiu, anàlisi del Quadern de Bitàcola, diana de coavaluació entre equips, autoavaluació del rol i rúbrica del producte final, combinant hetero-, co- i autoavaluació.

La situació contribueix a l'ODS 12 (producció i consum responsables) per l'ús de materials reciclats, i a l'ODS 9 (indústria, innovació i infraestructura) en acostar la cultura tecnològica a l'alumnat. Es treballen valors de cooperació, responsabilitat compartida, esforç i igualtat. La competència digital es desenvolupa amb simuladors i la documentació fotogràfica del procés en la Bitàcola. L'obertura a famílies i comunitat en la fira-pitch, amb la col·laboració de l'AMPA i del Museu de les Ciències, reforça el vincle del centre amb el seu context.

Tercer encàrrec de l'agència Studio STEAM. L'aula rep un encàrrec embolicat en una narrativa de joc: l'Orde dels Patrons, societat secreta de matemàtics i artistes, ha deixat un llegat xifrat que només desxifraran els qui dominen el llenguatge ocult de la regularitat. El repte és desxifrar i crear patrons —numèrics, geomètrics, de simetria i tessel·lació— per a superar proves, guanyar insígnies de mestria i dissenyar un escape room matemàtic i una galeria d'art geomètric oberts al centre. La situació articula Matemàtiques (sentit algebraic i espacial: patrons, simetria, tessel·lacions), Coneixement del Medi (simetria en la naturalesa: fulles, bresques, Fibonacci) i Educació Artística (art generatiu i mosaics a la manera d'Escher i Vasarely), fent visible que matemàtiques i art compartixen gramàtica.

L'encàrrec dota l'alumnat de 5é d'una mirada matemàtica de l'entorn que reconeix regularitats i les expressa amb creativitat, en plena etapa d'operacions concretes de Piaget (10-11 anys), idònia per a manipular, abstraure regles i raonar sobre estructures. La gamificació convertix l'àlgebra primerenca i la geometria de transformacions en una aventura amb propòsit, alimentant la motivació intrínseca amb narrativa, reptes progressius i sistema de fites, en línia amb la creativitat de Robinson i l'experiència significativa de Dewey. El pensament computacional desendollat (descomposició, reconeixement de patrons, abstracció i algoritmes) respon al Reial Decret 157/2022 i al Decret 106/2022, que incorporen el sentit algebraic i el pensament computacional com a sabers de l'etapa. La bastida de Bruner i la mediació de Vigotsky (ZDP) sostenen els reptes graduats; el pont entre regla matemàtica i forma artística s'apuntala en Eisner i les intel·ligències múltiples de Gardner.

La situació es desenvolupa en 9 sessions (8 lectives + 1 d'exhibició integrada) durant el segon trimestre, entre gener i febrer, amb una seqüència d'unes tres sessions setmanals que combinen les tres àrees STEAM. La narrativa de joc permet reorganitzar les proves segons el ritme real dels equips. Es reserva marge per a l'escape room final i l'obertura de la galeria, ritual de tancament i moment privilegiat d'avaluació competencial i celebració de la fita col·lectiva.

L'eix és la gamificació amb sentit pedagògic: l'aula es transforma en l'Orde dels Patrons mitjançant una narrativa envolupant, reptes graduats en dificultat, un sistema d'insígnies de mestria (Desxifrador, Geòmetra, Naturalista, Artífex) vinculat als criteris d'avaluació i una prova culminant d'escape room que integra el que s'ha aprés davall pressió lúdica; els avatars d'equip, el tauler de progrés i les pistes dosificades operen com a bastida en la ZDP de Vigotsky i com a descobriment guiat de Bruner. La gamificació s'entreteixix amb el cicle de Design Thinking de Studio STEAM, de manera que l'alumnat no sols resol patrons sinó que dissenya experiències per a altres, integrant el pensament computacional desendollat (descomposició, abstracció, algoritmes) com a ferramenta cognitiva. Els rols cooperatius rotatius, el Quadern de Bitàcola i el ritual de pitch garantixen estructura cooperativa (Johnson & Johnson, Pujolàs), aprenentatge significatiu (Ausubel) i atenció a la diversitat de talents (Gardner), davall el marc DUA-A (CAST).

Sessió 1. El llegat xifrat: benvinguts a l'Orde dels Patrons

Objectius: Activar la narrativa, els rols i el reconeixement de patrons numèrics senzills.

Desenvolupament: L'aula rep un cofre tancat i un pergamí que repta a "demostrar que mereixen el llegat"; com a ritual d'iniciació, cada equip tria el seu segell i resol seqüències numèriques i figurals per a guanyar la primera insígnia (Desxifrador), registrant en la Bitàcola la regla de cada sèrie.

Agrupament: Equips base de 4-5. Recursos: Cofre-narrativa, cartes de seqüències, tauler de progrés. Duració: 55 min.

Sessió 2. La màquina de regles: pensament computacional desendollat

Objectius: Descompondre i generalitzar regles mitjançant algoritmes sense pantalles.

Desenvolupament: Els equips juguen a ser una "màquina" que transforma entrades en eixides amb una regla oculta; han de descobrir-la (abstracció) i programar-ne una de pròpia per a reptar un altre equip, escrivint l'algoritme en targetes.

Agrupament: Parelles dins de l'equip base. Recursos: Targetes entrada-eixida, fitxes d'algoritme, daus. Duració: 55 min.

Sessió 3. Espills del món: la simetria en la naturalesa

Objectius: Indagar i classificar simetria axial i central en éssers vius i fenòmens.

Desenvolupament: Els equips observen fulles, conquilles, bresques i flors (mostres reals i banc d'imatges), tracen eixos amb espills i descobrixen la successió de Fibonacci en pinyes i gira-sols; completen la fitxa i guanyen la insígnia Naturalista.

Agrupament: Equips base, estacions d'observació. Recursos: Mostres naturals, espills, lupes, fitxa, tauleta. Duració: 55 min.

Sessió 4. El pla que es repetix: girs, translacions i tessel·lacions

Objectius: Aplicar moviments en el pla per a recobrir superfícies sense buits.

Desenvolupament: Amb polígons manipulables, els equips experimenten quines figures tessel·len el pla i quines no, conjecturen sobre els angles i aconseguixen un mosaic regular i un altre de semiregular documentat com a algoritme geomètric.

Agrupament: Equips base. Recursos: Polígons magnètics, paper isomètric, transportador, Bitàcola. Duració: 60 min.

Sessió 5. El truc d'Escher: crear una tessel·la pròpia

Objectius: Crear una tessel·la original amb la tècnica de retall i translació d'Escher.

Desenvolupament: Inspirats en Escher i Vasarely, cada estudiant transforma un quadrat en una figura que tessel·la (retallar d'un costat i traslladar a l'oposat), comprovant que la seua peça recobrix el pla: "forjar la clau mestra de la galeria".

Agrupament: Individual amb suport de l'equip. Recursos: Cartolina, tisores, plantilles, obra d'Escher/Vasarely projectada. Duració: 55 min.

Sessió 6. Art generatiu: la regla que pinta

Objectius: Crear una obra plàstica aplicant regularitat geomètrica i criteri compositiu.

Desenvolupament: A partir de la seua tessel·la i de patrons cromàtics (op-art), cada artífex compon una peça modular per a la galeria i redacta la seua cartel·la tècnica amb la regla matemàtica que la genera; guanyen la insígnia Artífex.

Agrupament: Individual; muntatge cooperatiu de la galeria. Recursos: Tremps/retoladors, regla, cartel·les, panell expositor. Duració: 60 min.

Sessió 7. Dissenyadors d'enigmes: prototipem l'escape room

Objectius: Idear i prototipar endevinalls de patrons per a l'escape room aplicant Design Thinking.

Desenvolupament: Aplicant empatitzar–definir–idear–prototipar, cada equip dissenya una prova-enigma de patrons, simetria o tessel·lació amb la seua solució i pista, la prova amb un altre equip i l'ajusta; s'acobla el recorregut complet de l'escape room.

Agrupament: Equips base; prova creuada. Recursos: Plantilla d'enigma, cadenats/caixes, material previ. Duració: 60 min.

Sessió 8. La gran prova: escape room i obertura de la galeria

Objectius: Integrar tots els sabers resolent l'escape room i exhibir la galeria amb pitch final.

Desenvolupament: Com a ritual de tancament, una classe convidada i les famílies recorren la galeria d'art geomètric i juguen a l'escape room matemàtic; superar les proves "obri el llegat de l'Orde". Cada equip realitza el seu pitch i completa la diana d'autoavaluació i coavaluació.

Agrupament: Gran grup; equips com a amfitrions. Recursos: Galeria muntada, estacions de l'escape room, dianes. Duració: 60 min.

Manipulatius: cofre i pergamins de la narrativa, cartes de seqüències, targetes entrada-eixida, polígons magnètics, paper isomètric, espills, lupes, transportadors, cadenats i caixes per a l'escape room. Fungibles: cartolines, tisores, tremps, retoladors, plantilles de tessel·la. Naturals: fulles, conquilles, pinyes i banc d'imatges de simetria. Digitals: tauleta/PC de l'aula per a projectar Escher i Vasarely i una aplicació senzilla de patrons (ús puntual i guiat). Documentals: Quadern de Bitàcola, tauler d'insígnies, fitxes d'indagació i rúbriques. Humans: mestre/a com a "guardià de l'Orde", alumnat mentor i famílies per a l'obertura. Tot seleccionat amb criteri DUA i cost contingut, reutilitzant material de les dues situacions prèvies.

L'aula ordinària es reconfigura en "seu de l'Orde" amb estacions de joc i un panell-galeria. La biblioteca/aula d'informàtica s'empra puntualment per al banc d'imatges de simetria i la projecció artística. El pati i els corredors servixen com a espai de simetria natural i recorregut ampliat de l'escape room. La galeria d'art geomètric se situa en un espai comú visible (hall o corredor principal), oberta a altres classes i a les famílies, en coherència amb la vocació comunitària de Studio STEAM.

La planificació parteix del DUA-A (CAST), l'Ordre 20/2019 i el Decret 104/2018, oferint múltiples representacions (narrativa oral, visual i manipulativa de cada patró), acció/expressió variada (material, dibuix, gest o explicació) i vies d'implicació diverses (insígnies, reptes autoajustables, elecció de rol). Per a l'alumne amb dislèxia/DEA: instruccions en pictogrames i àudio, tipografia accessible i enigmes basats en codi visual-geomètric més que textual. Per a l'alumne amb TDAH: reptes breus i segmentats amb metes visibles, rol de "guardià del temps", manipulatiu com a canal d'energia i reforç immediat via insígnies. Per a l'alumne amb altes capacitats: tessel·lacions aperiòdiques, patrons recursius tipus fractal, xifrar un missatge propi i rol de dissenyador en cap d'enigmes amb mentoria a iguals. Per a l'alumna d'incorporació tardana: vocabulari bilingüe en targetes, emparellament amb alumne-tutor i participació plena per la via no verbal del patró i l'art.

L'avaluació és contínua, formativa i competencial. Instruments: llista de cotejament d'observació, anàlisi del Quadern de Bitàcola, la tessel·la i la peça de galeria amb la seua cartel·la, l'exercici en l'escape room com a tasca integradora i la diana d'autoavaluació i coavaluació; el tauler d'insígnies actua com a avaluació formativa visible. Hi ha avaluació inicial (sessió 1), formativa (insígnies i retroacció per prova) i final (escape room i pitch).

La situació connecta amb l'ODS 4 (educació de qualitat i inclusiva) en garantir l'èxit de tot l'alumnat mitjançant el joc, i amb l'ODS 15 (vida terrestre) en valorar la geometria de la naturalesa. La gamificació cultiva la perseverança, la gestió de l'error i el joc net, i l'obertura a les famílies reforça la pertinença a la comunitat. La competència digital (CD) es treballa amb l'ús ètic i guiat de ferramentes de patrons; el pensament computacional prepara un raonament lògic transferible. La dimensió artístic-cultural (CCEC) acosta el patrimoni d'Escher i Vasarely i el llegat dels mosaics, i la competència plurilingüe (PEPLI) aflora en el vocabulari geomètric en valencià, castellà i anglés. L'obertura de l'escape room i la galeria a famílies i comunitat materialitza la vocació de servici de Studio STEAM.

Quart encàrrec del Studio STEAM. La comissió de sostenibilitat demana a l'alumnat que esbrine quins residus genera el col·legi i dissenye una campanya que canvie un hàbit real. El grup es convertix en equip d'auditoria ambiental: arreplega dades en contenidors, papereres i patis durant una setmana, les organitza en taules i gràfics i les traduïx en un missatge que mou a l'acció. Matemàtiques aporta el tractament de dades (taules de freqüències, gràfics, percentatges i mitjana); Coneixement del Medi situa el problema en el compromís ecosocial (tres erres, ODS 12 i 13); Educació Artística convertix les dades en campanya gràfica (cartelleria, infografia i falca sonora). El producte és doble: una auditoria de residus amb rigor estadístic i una campanya de sensibilització amb compromís de millora mesurable avaluat setmanes després.

La situació respon al caràcter global i competencial que la LOMLOE (L.O. 3/2020) atribuïx a la Primària (arts. 16-19), a l'enfocament del Reial Decret 157/2022 i al Decret 106/2022, de 5 d'agost, del Consell, que vincula el compromís ecosocial amb els ODS 12 i 13. L'Aprenentatge-Servici dona identitat a l'encàrrec: el coneixement es posa al servici d'una necessitat real (Dewey, Echeita). L'estadística s'aprén millor quan respon a una pregunta que importa (Bishop, NCTM), i partir de residus tangibles abans d'abstraure'ls en percentatges seguix la progressió de Piaget (10-11 anys, operacions concretes). El treball cooperatiu (Vigotsky, Bruner) garantix la bastida i els rols rotatius estructuren la interdependència positiva.

La situació es desenvolupa en 9 sessions (8 d'aula + 1 de difusió i servici) durant febrer i març, a dues o tres sessions setmanals en horari integrat STEAM. Es reserva una finestra d'una setmana entre l'arreplega i l'anàlisi perquè l'auditoria capture dades reals. El tancament inclou una mesura de control tres setmanes després per a verificar l'impacte. La temporalització és flexible segons el calendari d'efemèrides ambientals del centre.

L'eix és l'Aprenentatge-Servici (ApS): detecció d'una necessitat real del centre, servici a la comunitat (campanya que canvia un hàbit) i aprenentatge curricular genuí (dades, compromís ecosocial, comunicació gràfica), de manera que l'alumnat actua per la sostenibilitat en lloc d'estudiar "sobre" ella (Dewey, Echeita). El cicle de Design Thinking (Brown/IDEO) articula el procés: empatitzar amb el problema de residus, definir el repte amb dades, idear missatges, prototipar cartells i compromisos, i avaluar l'impacte amb la mesura de control. El tractament de dades opera com a ferramenta d'indagació que dona rigor al missatge (Bishop, NCTM). Tot se sosté en rols cooperatius rotatius, el Quadern de Bitàcola com a portfolio metacognitiu, la bastida de Bruner i el DUA-A (CAST) per a garantir accés, expressió i implicació en consonància amb l'Ordre 20/2019 i el Decret 104/2018.

Sessió 1. La comissió ens fa un encàrrec (empatitzar)

Objectiu: comprendre la necessitat real del centre i formular la pregunta d'auditoria. Desenvolupament: ritual d'obertura de la Bitàcola; la comissió de sostenibilitat presenta el problema; en equips s'empatitza amb on i què es tira i es redacta la pregunta-repte. Agrupament: gran grup i equips base | Recursos: Bitàcola, mural de residus | Duració: 50 min.

Sessió 2. Què mesurem i com? Disseny de l'auditoria (definir)

Objectiu: definir categories de residus i instruments d'arreplega. Desenvolupament: es pacten categories (paper, envasos, orgànic, altres) i unitats; cada equip dissenya el seu full de registre i es repartixen zones; connexió amb les tres erres i els ODS 12 i 13. Agrupament: equips base amb rols | Recursos: plantilles de registre, bàscula, guants | Duració: 50 min.

Sessió 3. Treball de camp: la setmana de l'auditoria

Objectiu: arreplegar dades reals amb rigor i responsabilitat. Desenvolupament: durant una setmana, en torns breus diaris, cada equip pesa i compta els residus de la seua zona; el rol de documentació fotografia el procés per a la infografia. Agrupament: equips base per zones | Recursos: fulls de registre, bàscula, guants, tauleta | Duració: organització 50 min + torns de 10 min diaris.

Sessió 4. De les dades al gràfic: taules i representació (Matemàtiques)

Objectiu: organitzar les dades en taules de freqüències i representar-les. Desenvolupament: ritual de revisió de Bitàcola; cada equip aboca les seues dades en una taula de freqüències i tria el gràfic idoni (barres per a comparar, sectors per al total) amb bastida d'exemples resolts. Agrupament: equips base amb suport entre iguals | Recursos: plantilles, regla, full de càlcul | Duració: 55 min.

Sessió 5. Percentatges i conclusions: llegir la realitat (Matemàtiques + C. del Medi)

Objectiu: calcular percentatges i mitjanes i extraure conclusions ambientals. Desenvolupament: es calcula el percentatge de cada residu sobre el total i la mitjana diària; en gran grup es comparen gràfics i s'interpreta què diuen les dades sobre els hàbits del centre i quina erre prioritzar. Agrupament: equips base i posada en comú | Recursos: calculadora, gràfics, mural | Duració: 55 min.

Sessió 6. El missatge que cuida: ideació de la campanya (idear)

Objectiu: transformar les conclusions en un missatge persuasiu i un compromís mesurable. Desenvolupament: pluja d'idees guiada per a fixar destinatari, eslògan i compromís quantificable; selecció de la millor idea per claredat i impacte i registre en Bitàcola. Agrupament: equips base; coavaluació d'idees | Recursos: notes adhesives, rúbrica d'idees, dades de l'auditoria | Duració: 50 min.

Sessió 7. Disseny gràfic de la campanya (prototipar · Educació Artística)

Objectiu: crear cartells, pictogrames i infografia amb intenció comunicativa. Desenvolupament: taller de disseny gràfic (composició, color, tipografia, pictograma al servici del missatge); cada equip prototipa el seu cartell i infografia i el rol de comunicació esbossa una falca sonora. Agrupament: equips base amb racó de prototipatge | Recursos: cartolines, retoladors, plantilles, tauletes | Duració: 60 min.

Sessió 8. Pitch i posada en marxa del servici (avaluar + servici)

Objectiu: comunicar l'auditoria i activar la campanya en la comunitat. Desenvolupament: ritual de pitch davant la comissió i un altre grup amb dades, gràfics i compromís; es col·loquen els cartells i es difon la infografia a les famílies; tancament metacognitiu i planificació de la mesura de control. Agrupament: gran grup i equips | Recursos: cartells, infografies, projector, espais comuns | Duració: 60 min.

Materials: Quadern de Bitàcola; fulls de registre; bàscula i guants; cartolines, retoladors i papereria; plantilles de taula de freqüències, gràfics i infografia; rúbriques i dianes. Digitals: tauletes i ordinadors; full de càlcul; aplicació de disseny de cartells; càmera. Humans: comissió de sostenibilitat, AMPA, consergeria i famílies. Documentals: materials divulgatius sobre les tres erres i els ODS 12 i 13.

L'aula ordinària en equips base amb racó de prototipatge per a la ideació i el disseny; l'aula d'informàtica per a l'abocament de dades i l'edició de la infografia; els espais comuns (patis, corredors, contenidors) com a camp d'auditoria i suport de la campanya; la biblioteca per a consultar materials sobre residus i ODS. La infografia es difon digitalment a l'entorn familiar.

El disseny parteix del DUA-A (CAST) amb múltiples formes de representació (dada en taula, gràfic, percentatge, pictograma i missatge oral), d'acció i expressió (auditar, calcular, dissenyar, comunicar) i d'implicació (servici real amb impacte visible), conforme a l'Ordre 20/2019 i al Decret 104/2018. Dislèxia/DEA: fulls de registre amb icones; plantilles semipreparades; lectura en veu alta; es valora la dada i la idea per damunt de l'ortografia. TDAH: tasques segmentades en passos breus amb suport visual; rol d'auditoria amb desplaçament; torns curts; anticipació de rituals. Altes capacitats: rol d'analista en cap per a aprofundir en percentatges comparats o una segona variable i dissenyar la mesura de control. Incorporació tardana: vocabulari il·lustrat de residus i ODS, emparellament cooperatiu i protagonisme en tasques gràfiques i d'arreplega.

L'avaluació és contínua, formativa i competencial, i combina autoavaluació, coavaluació entre equips i heteroavaluació docent. Instruments: llista de cotejament de rols cooperatius; Quadern de Bitàcola (procés, dades, reflexió metacognitiva); revisió de fulls d'auditoria i gràfics; diana d'autoavaluació; rúbrica del pitch i de la campanya; i mesura de control diferida com a evidència de l'impacte del servici.

La situació encarna l'educació per al desenvolupament sostenible articulant els ODS 12 i 13 amb dades pròpies del centre, conforme al Reial Decret 157/2022 i al Decret 106/2022. L'Aprenentatge-Servici cultiva valors cívics (responsabilitat, cura d'allò comú, ciutadania activa). La competència digital s'exercix amb fulls de càlcul, gràfics, infografia i difusió responsable, i la competència personal, social i d'aprendre a aprendre es reforça mitjançant rols cooperatius i la Bitàcola. L'encàrrec obri l'escola a la comunitat: implica la comissió de sostenibilitat, l'AMPA i les famílies com a destinatàries de la campanya i aliades de la millora.

Cinqué encàrrec del Studio STEAM. L'imaginari "Observatori de l'Aigua i el Clima" demana a l'alumnat de 5é una investigació científica rigorosa sobre l'aigua, el clima i el paisatge valencià. L'agència es transforma en equip de camp que aplica el mètode científic complet (pregunta, hipòtesi, recollida de dades, anàlisi i conclusió) per a comprendre el cicle de l'aigua, el clima mediterrani i els seus paisatges. Coneixement del Medi aporta l'objecte d'estudi (cicle de l'aigua, clima i paisatges i la seua problemàtica hídrica); Matemàtiques, el rigor de la dada (taules de freqüències, gràfics de barres i lineals, mitjanes, mesura); i Educació Artística, la comunicació mitjançant infografia, fotografia del paisatge i land-art efímer. El producte és un informe-exposició científica presentat en format de congrés davant de públic real. La bastida s'alleugereix respecte a encàrrecs anteriors, i potencia l'autonomia investigadora dels equips de cara al Museu STEAM.

La situació es fonamenta en l'art. 19 de la LOE 2/2006 modificada per la LOMLOE (L.O. 3/2020), en el Reial Decret 157/2022 i en el Decret 106/2022, del Consell. Partir del territori valencià com a context significatiu respon a un principi de primer ordre: el coneixement naix de l'experiència directa (Dewey) i es torna significatiu en connectar-se amb la realitat quotidiana (Ausubel). El mètode científic desenvolupa la competència d'indagació: formular preguntes, anticipar hipòtesis i contrastar-les, en coherència amb l'estadi d'operacions concretes de Piaget (10-11 anys), perquè l'alumnat raona sobre fenòmens observables abans d'abstraure'ls. La mediació docent (Vigotsky) amb bastida retirada (Bruner) situa cada equip en la seua zona de desenvolupament pròxim. La dimensió matemàtica connecta el sentit estocàstic i el de la mesura amb un propòsit real (Bishop, NCTM), mentre que la A d'Arts afig infografia i fotografia científica (Eisner). La temàtica hídrica arrela la situació en el compromís ecosocial i en els ODS 6 i 13, pertinents en un territori mediterrani marcat per l'escassetat hídrica i els episodis extrems.

La situació es desenvolupa en 9 sessions al llarg d'abril i maig (tercer trimestre), a raó de dues sessions setmanals STEAM. La seqüència respecta el cicle complet del mètode científic: plantejament (pregunta i hipòtesi), recollida de dades (amb l'eixida de camp com a fita central), anàlisi i representació matemàtica i artística, i comunicació (informe-exposició en format de congrés). La novena sessió, reservada a l'avaluació i la metacognició, estén el pont cap al Museu STEAM. La temporalització és flexible i s'ajustarà a la meteorologia real i al calendari del centre.

La situació adopta la investigació guiada i el mètode científic com a eix: cada equip recorre el cicle de pregunta investigable, hipòtesi, recollida sistemàtica de dades, anàlisi i representació, i conclusió comunicable, de manera que el rigor del procés —i no només el resultat— és objecte d'aprenentatge i avaluació. El docent media (Vigotsky) retirant la bastida perquè els equips assumisquen un marge real de decisió, propi d'un dels últims encàrrecs del curs. Aquest eix s'entrellaça amb el Design Thinking anual: empatitzar amb els reptes hídrics, definir la pregunta, idear instruments i prototipar la infografia, i avaluar contrastant la hipòtesi. L'aprenentatge és experiencial (Dewey) per l'eixida, significatiu (Ausubel) pel medi pròxim i cooperatiu (Johnson & Johnson, Pujolàs) mitjançant rols rotatius documentats en el Quadern de Bitàcola, travessat pel DUA (CAST) per a garantir accés, implicació i expressió de tot l'alumnat conforme a l'Ordre 20/2019 i el Decret 104/2018.

Sessió 1. L'Observatori ens crida: què li passa a l'aigua valenciana?

Objectiu: activar coneixements previs i formular preguntes investigables. Desenvolupament: ritual d'obertura amb l'"encàrrec" de l'Observatori; després de visionar imatges de paisatges valencians, una pluja d'idees genera preguntes que es filtren amb la rúbrica "és investigable?" i cada equip registra la seua. Agrupament: gran grup i equips base | Recursos: projector, banc d'imatges, Bitàcola | Durada: 55 min.

Sessió 2. El cicle de l'aigua i el clima que ens toca

Objectiu: comprendre el cicle de l'aigua i els elements del clima mediterrani. Desenvolupament: rutina "veig-pense-em pregunte" sobre un esquema mut del cicle que els equips completen; mini-experiment d'evaporació-condensació; tancament relacionant el cicle amb el clima mediterrani i els seus contrastos. Agrupament: equips base | Recursos: esquemes, recipients, aigua, plàstic, làmpada | Durada: 55 min.

Sessió 3. Dissenyem l'expedició: hipòtesis i instruments

Objectiu: formular hipòtesis i preparar els instruments de recollida. Desenvolupament: cada equip converteix la seua pregunta en hipòtesi contrastable i dissenya el seu "kit de camp" (fitxa d'observació, plantilla de temperatura, pluviòmetre casolà); repartiment de rols per a l'eixida. Agrupament: equips base | Recursos: botelles, regles, termòmetres, plantilles | Durada: 55 min.

Sessió 4. Eixida de camp: expedició al territori

Objectiu: recollir dades reals del medi natural aplicant el mètode científic. Desenvolupament: ritual de "diari d'expedició"; per estacions rotatives els equips mesuren temperatura, classifiquen el paisatge, registren dades i fotografien, i recullen elements per al land-art respectant l'entorn. Agrupament: equips base amb suport familiar | Recursos: kits de camp, termòmetres, càmeres, autoritzacions | Durada: 90 min (doble + desplaçament).

Sessió 5. De les dades a les taules: ordenar la collita

Objectiu: organitzar les dades en taules de freqüències i calcular la mitjana. Desenvolupament: posada en comú abocant els registres del camp; els equips depuren dades, les organitzen en taules de freqüències i calculen la mitjana, reflexionant sobre l'error de mesura i la precisió. Agrupament: equips base | Recursos: taules en paper, calculadores | Durada: 55 min.

Sessió 6. Gràfics que parlen: representar el clima

Objectiu: representar dades en gràfics de barres i lineals i interpretar-les. Desenvolupament: després d'un breu modelatge, cada equip decideix i construeix el gràfic adequat (barres per a freqüències, lineal per a temperatura); intercanvi entre equips per a interpretar gràfics aliens i contrastar la hipòtesi. Agrupament: parelles dins de l'equip | Recursos: paper mil·limetrat, regles, rúbrica de gràfics | Durada: 55 min.

Sessió 7. Infografia i land-art: comunicar la ciència amb art

Objectiu: dissenyar la infografia i crear un land-art del paisatge. Desenvolupament: ritual d'"estudi de disseny"; els equips componen la seua infografia integrant text breu, dades, gràfics i fotografies amb jerarquia visual, i munten un land-art efímer amb els elements recollits. Agrupament: equips base | Recursos: cartolines, material de dibuix, fotografies, elements naturals | Durada: 55 min.

Sessió 8. Congrés científic: informe-exposició

Objectiu: comunicar la investigació en un congrés davant de públic real. Desenvolupament: ritual de "pitch"; cada equip exposa pregunta, hipòtesi, dades, gràfics i conclusió amb la seua infografia davant de famílies i un altre grup; torn de preguntes del "comité científic"; coavaluació amb diana i registre en la Bitàcola. Agrupament: gran grup | Recursos: infografies, projector, dianes de coavaluació | Durada: 60 min.

Materials: Quadern de Bitàcola; kits de camp (pluviòmetre casolà, termòmetres, regles, plantilles); paper mil·limetrat, calculadores i material de dibuix; cartolines; càmeres o tauletes; elements naturals per a land-art. Digitals: projector, aula d'informàtica per a edició de fotografies i full de càlcul; banc d'imatges del territori. Humans: tutor/tutora, professorat de suport i famílies voluntàries per a l'eixida i el congrés.

L'aula ordinària en equips base acull el plantejament, l'anàlisi de dades i el disseny de la infografia. L'eixida de camp (parc, ribera, barranc o espai d'horta accessible) és l'espai nuclear de l'expedició: allí es recullen dades, s'observa el paisatge i es fotografia, convertint el territori en aula viva (Dewey). La sala d'exposició del centre (biblioteca o saló d'actes) acull el congrés final, i l'aula d'informàtica s'utilitza puntualment per a l'edició de dades i imatges.

El disseny aplica els principis del DUA-A (CAST) recollits en l'Ordre 20/2019 i el Decret 104/2018, amb informació en format oral, visual i manipulatiu (representació), demostració de l'aprenentatge mitjançant mesura, dibuix, fotografia o exposició (acció i expressió) i el territori propi com a motor de motivació (implicació). Dislèxia/DEA: plantilles amb pictogrames i camps breus; valoració oral i per imatge, sense penalitzar l'ortografia; temps extra. TDAH: rol actiu en l'eixida i la manipulació; tasques segmentades amb check-list; rutines estables i ubicació sense distractors. Altes capacitats: rol de coordinació científica; enriquiment amb una segona variable climàtica o comparació entre paisatges; aprofundiment en la fiabilitat de la dada. Incorporació tardana: vocabulari clau bilingüe en targetes; companyia mediadora; tasques manipulatives i fotogràfiques no dependents de la llengua.

L'avaluació és contínua, formativa i competencial, referida als criteris del Decret 106/2022. Instruments: observació sistemàtica (llista de control), Quadern de Bitàcola, revisió de taules i gràfics, valoració de l'informe-exposició i infografia, coavaluació amb diana i autoavaluació metacognitiva. L'avaluació inicial es realitza en la sessió 1 i la sumativa integra procés i producte mitjançant la rúbrica següent.

La situació encarna els ODS 6 (aigua neta i sanejament) i ODS 13 (acció pel clima) en investigar el cicle, els usos i l'escassetat de l'aigua i estudiar els episodis extrems del clima mediterrani (sequera i gota freda), promovent l'ús responsable en coherència amb l'encàrrec de consum responsable. L'estudi directe del paisatge enforteix l'apreci del patrimoni natural i l'arrelament a la comunitat. En valors (CC) es cultiven el respecte al medi, la coresponsabilitat cooperativa i la ciutadania ecosocial; la competència digital (CD) s'exerceix en fotografia, tractament de dades i infografia. L'eixida i el congrés impliquen famílies i comunitat com a acompanyament i públic real, reforçant l'obertura del Studio STEAM cap a la seua culminació en el Museu STEAM.

Sisé i últim encàrrec del Studio STEAM. Després d'un any dissenyant solucions per al pati, els enginys, els patrons, el consum responsable i el territori valencià, l'agència converteix el centre en un Museu STEAM interactiu obert a famílies i comunitat. L'alumnat recupera, reelabora i exhibeix els aprenentatges dels sis encàrrecs en estacions-taller que els visitants poden recórrer, manipular i comprendre. Els equips assumeixen el comissariat i la mediació museogràfica amb màxima autonomia. Matemàtiques aporta mesura, escala i dades d'afluència; Coneixement del Medi, els continguts científics i ecosocials; Educació Artística, la museografia, la plàstica i l'ambientació sonora. Com recorda Eisner, ciència i art són vies complementàries per a comprendre el món i posar-lo al servei de la comunitat.

Aquesta situació materialitza la concepció de situació d'aprenentatge del Reial Decret 157/2022 i del Decret 106/2022, del Consell: un repte contextualitzat que mobilitza, de manera transferida, els sabers de diverses àrees en una tasca autèntica amb producte real, en compliment del caràcter global i integrador que l'art. 16 de la LOE 2/2006 modificada per la LOMLOE (L.O. 3/2020) atribueix a l'etapa. Com a tancament del curs, el seu valor és doble: exigeix transferir i consolidar allò aprés en els cinc encàrrecs previs i situa l'alumnat davant d'una tasca divulgativa real, que exigeix un nivell superior de comprensió, perquè només s'ensenya bé allò aprés en profunditat. L'organització per tallers i racons encarna l'aprenentatge experiencial de Dewey ("aprendre mostrant") i la mediació vigotskiana invertida: l'alumnat media l'aprenentatge de les famílies, activant la potent funció metacognitiva d'ensenyar a altres. El museu connecta amb la perspectiva inclusiva de Booth i Ainscow i acredita que el model STEAM i el Design Thinking generen aprenentatges significatius i transferibles (Ausubel, Piaget).

La situació es desenvolupa en 9 sessions de 55 minuts durant les últimes setmanes de maig i primeres de juny, en sessions combinades de les tres àrees STEAM. La seqüència segueix el cicle de Design Thinking: una sessió d'empatia i definició del museu, una d'ideació i repartiment d'estacions, quatre de prototipatge (disseny, producció i muntatge), una d'assaig de guies, i la inauguració oberta a famílies com a fita de tancament. La novena sessió es reserva a l'avaluació de síntesi del curs i a la cloenda del Quadern de Bitàcola. La inauguració s'ubica preferentment en jornada de portes obertes per a maximitzar l'assistència de la comunitat.

La metodologia s'articula al voltant dels tallers i racons (estacions STEAM) dins del cicle de Design Thinking que ha vertebrat el curs, aplicat ara al disseny museogràfic: l'aula i els espais comuns es fragmenten en mòduls que cada equip base concep, produeix, munta i guia amb màxima autonomia, assumint rols de comissariat, producció i mediació. El docent actua com a facilitador, graduant la bastida (Bruner) en la zona de desenvolupament pròxim (Vigotsky) i retirant-la perquè l'alumnat lidere. El museu obliga a reorganitzar i connectar els sabers dels sis encàrrecs (aprenentatge significatiu, Ausubel; experiencial, Dewey). El treball cooperatiu (Johnson & Johnson, Pujolàs) amb rols rotatius i interdependència positiva i la diversitat d'intel·ligències (Gardner) troben via en la pluralitat de tasques museogràfiques. El Quadern de Bitàcola documenta el procés i la metacognició, que culmina en el pitch davant d'un públic real —famílies i comunitat—, garantint la transferència i el sentit de servei que tanca el projecte anual.

Sessió 1. L'agència rep l'encàrrec final: imaginem el nostre museu

Objectiu: empatitzar amb les persones visitants i definir el propòsit del Museu STEAM. Desenvolupament: ritual d'obertura; carta de la direcció i l'AMPA presenta l'encàrrec; en assemblea s'elabora un mapa d'empatia ("què volem que les famílies aprenguen i senten?") i s'acorden nom, lema i principis del museu. Agrupament: gran grup i equips base | Recursos: carta-encàrrec, plantilla de mapa d'empatia, Bitàcola | Durada: 55 min.

Sessió 2. Comissariat: idearem i repartirem les estacions

Objectiu: idear el conjunt d'estacions i distribuir-les entre els equips. Desenvolupament: pluja d'idees recuperant els sis encàrrecs i traduint-los en estacions temàtiques; cada equip rep una estació, defineix la seua pregunta-guia i elabora una fitxa de comissariat. Agrupament: gran grup i equips base | Recursos: Bitàcoles d'encàrrecs previs, panell d'estacions, fitxes de comissariat | Durada: 55 min.

Sessió 3. Prototipem l'experiència interactiva

Objectiu: dissenyar el prototip manipulatiu que articularà cada estació. Desenvolupament: cada equip idea el "repte manipulable" (experiment, joc de patrons, maqueta, infografia interactiva), construeix un prototip de baixa resolució i el prova amb un altre equip, que aporta retroalimentació. Agrupament: equips base amb prova creuada | Recursos: zona de prototipatge, materials reciclats, regles, cartolines, dispositius | Durada: 55 min.

Sessió 4. Matemàtiques del muntatge: mesura, escala i plànol del museu

Objectiu: calcular mesures, escala i distribució espacial de les estacions. Desenvolupament: cada equip mesura el seu espai i elabora un plànol a escala; en gran grup s'acobla el plànol general assegurant accessibilitat i flux de circulació de les visites. Agrupament: equips base i posada en comú | Recursos: cintes mètriques, paper mil·limetrat, calculadora, plànol del centre | Durada: 55 min.

Sessió 5. Producció museogràfica: cartelleria, ambientació i mediació

Objectiu: crear materials gràfics i sonors i redactar el guió de mediació. Desenvolupament: cada equip dissenya la cartelleria divulgativa (títols, textos breus i rigorosos, il·lustracions), defineix l'ambientació visual i sonora i redacta el guió de les guies cuidant el llenguatge accessible i la coherència estètica. Agrupament: equips base amb rols diferenciats | Recursos: programa d'edició, materials plàstics, biblioteca, recursos musicals | Durada: 55 min.

Sessió 6. Muntatge del museu en els espais comuns

Objectiu: instal·lar físicament cada estació en l'espai assignat del centre. Desenvolupament: els equips munten les seues estacions en passadissos, biblioteca i sala polivalent seguint el plànol general, instal·len panells i prototips i verifiquen la senyalística; revisió tècnica col·lectiva del conjunt. Agrupament: equips base coordinats pel rol de coordinació | Recursos: mobiliari, panells, senyalística, materials de les estacions | Durada: 55 min.

Sessió 7. Assaig general: guies, pitch i atenció al públic

Objectiu: assajar la mediació i el pitch davant d'un públic simulat. Desenvolupament: cada equip assaja la seua guia amb el ritual del pitch davant d'alumnat d'un altre curs com a visitant, que avalua amb rúbrica senzilla; s'ajusten temps, claredat i respostes a preguntes i es documenten les millores en la Bitàcola. Agrupament: equips base amb públic rotatiu | Recursos: estacions muntades, rúbrica de visitant, cronòmetre | Durada: 55 min.

Sessió 8. Inauguració del Museu STEAM: portes obertes a la comunitat

Objectiu: inaugurar i guiar el Museu STEAM interactiu obert a famílies i comunitat. Desenvolupament: amb el ritual solemne de l'agència, l'alumnat obri el museu a famílies, AMPA i resta del centre; cada equip guia la seua estació i registra afluència i satisfacció; cloenda del projecte anual amb agraïment a la comunitat. Agrupament: equips base com a amfitrions; famílies i comunitat com a públic | Recursos: museu muntat, full de registre de visites, enquesta de satisfacció | Durada: 55 min (ampliable en jornada de portes obertes).

Materials: materials reciclats i de prototipatge, cartolines, panells, paper mil·limetrat, cintes mètriques, regles, calculadores, mobiliari, senyalística i suports de cartelleria. Artístics: materials plàstic-visuals i recursos musicals per a l'ambientació. Digitals: dispositius de l'aula d'informàtica, programa d'edició gràfica, projector. Documentals: Quaderns de Bitàcola dels sis encàrrecs, fitxes de comissariat i guions de mediació. Humans: equip docent, AMPA, famílies i alumnat d'altres cursos com a públic.

L'aula ordinària amb zona de prototipatge funciona com a taller de disseny i producció. Per al muntatge i l'exposició el projecte s'expandeix als espais comuns: passadissos, biblioteca, sala polivalent o saló d'actes i aula d'informàtica, que alberguen les estacions en un recorregut accessible. La inauguració ocupa aquests espais en règim de portes obertes amb un punt d'acollida i itinerari senyalitzat.

El disseny aplica el DUA-A (CAST) i l'Ordre 20/2019 i el Decret 104/2018, oferint múltiples formes de representació (text, imatge, manipulatiu i so), d'acció i expressió (elecció del rol i del format museogràfic) i d'implicació (l'obertura a la comunitat com a motivació autèntica). Dislèxia/DEA: cartelleria amb tipografia accessible, textos breus i pictogrames; guió de mediació oral sense lectura pública prolongada; revisió entre iguals. TDAH: tasques de moviment i responsabilitat concreta (muntatge, acollida); metes curtes amb suports visuals i anticipació de la inauguració. Altes capacitats: rol de comissariat general amb enriquiment en el plànol general, la coherència global del museu i un panell de dades comparatives d'afluència. Incorporació tardana: tasques d'alta càrrega visual i manipulativa, vocabulari clau bilingüe (valencià/castellà) del PEPLI i tutorització per parella de suport. Els equips base heterogenis amb interdependència positiva (Pujolàs) i l'Index for Inclusion (Booth i Ainscow) garanteixen que cada estudiant aporte des de les seues fortaleses.

L'avaluació és contínua, formativa i competencial, conforme al Reial Decret 157/2022 i al Decret 106/2022, i integra una dimensió de síntesi del curs: el museu permet valorar la transferència dels aprenentatges dels sis encàrrecs. Instruments: observació sistemàtica durant el muntatge, Quadern de Bitàcola, rúbrica del producte i del pitch, registre d'afluència i satisfacció, coavaluació entre equips i autoavaluació final que tanca el portfolio anual combinant evidències d'aquest encàrrec amb la trajectòria documentada del curs.

El Museu STEAM condensa els eixos transversals del curs i tanca el projecte anual. Com a servei a la comunitat connecta amb els ODS 4 (educació de qualitat compartida), ODS 11 (comunitats inclusives i patrimoni) i ODS 17 (aliances escola-famílies), i recupera el compromís ecosocial dels encàrrecs anteriors. Promou valors de cooperació, responsabilitat i participació democràtica en coherència amb la LOPIVI (L.O. 8/2021). La competència digital s'exerceix en l'edició de materials i en el tractament de dades d'afluència. La interdisciplinarietat és plena: el museu només existeix per la integració genuïna de les tres àrees STEAM, enriquida amb la dimensió plurilingüe del model PEPLI. L'obertura a famílies i comunitat converteix l'aprenentatge en patrimoni compartit: el tancament coherent d'un curs en què Studio STEAM ha posat el coneixement al servei de les persones.