Pla de Suport d'Audició i Llenguatge (BASE) — Comunitat Valenciana

Aquest programa d'intervenció logopèdica s'adreça al perfil de dislàlies funcionals (trastorn articulatori sense causa orgànica), que en l'aula d'AL afecta tres alumnes del roster: A. (Infantil 5 anys, rotacisme del fonema /r/), L. (Infantil 5 anys, sigmatisme del fonema /s/) i D. (5é de Primària, dislàlia residual de la vibrant múltiple persistent més enllà de l'edat esperada). L'objectiu general és aconseguir l'articulació correcta del fonema diana i la seua generalització a la parla espontània, des de les bases funcionals (pràxies i discriminació auditiva) fins a l'automatització. Són objectius específics: tonificar la musculatura bucofonatòria, afinar la discriminació del tret distintiu, instaurar el punt i mode d'articulació, consolidar la correspondència fonema-grafema i transferir l'assoliment a la conversa natural. L'agrupament recomanat és mixt: sessions individuals per a D. (automatització resistent que exigix modelatge precís) i grup xicotet homogeni per a A. i L. en Infantil, aprofitant l'aprenentatge vicari i la motivació lúdica entre iguals sense perdre l'atenció individualitzada en la instauració.

La dislàlia funcional és una de les demandes més freqüents i de millor pronòstic de l'aula d'AL, la qual cosa justifica programar-la en el 1r trimestre per a alliberar primerencament recursos articulatoris que sostindran el desenvolupament lingüístic i l'accés a la lectoescriptura. Com recorden Gallego Ortega i Monfort y Juárez, respon a un aprenentatge motor defectuós que, intervingut a temps, remet favorablement; la seua persistència (cas de D.) interferix en la lectura, l'escriptura i l'autoestima comunicativa. S'ancora en el PAP de cada alumne (nivell de resposta II–III del Decret 104/2018 i l'Ordre 20/2019 CV) i desplega els arts. 71–79 bis de la LOMLOE des del principi d'equitat. Metodològicament es regix pel DUA-A (CAST) amb múltiples formes de representació, acció-expressió i implicació, de manera que la correcció no es visca com un dèficit, sinó com un procés compartit entre AL, tutoria i família.

El programa es desplega en 12 sessions durant el primer trimestre, amb 25-30 min en Infantil (A. i L.) i 30-45 min en Primària (D.), a raó de dues sessions setmanals durant sis setmanes. S'integren en l'horari de l'aula d'AL sota el criteri de mínima interferència curricular: el grup xicotet (A. i L.) s'ubica fora de les àrees instrumentals de l'aula ordinària i les sessions individuals de D. respecten els seus aprenentatges nuclears.

La intervenció seguix una seqüència logopèdica clàssica i validada (Gallego Ortega; Monfort y Juárez) que progressa del funcional a l'automàtic. Es parteix d'un treball indirecte de bases funcionals —pràxies bucofonatòries davant de l'espill logopèdic, bufit i control respiratori, i entrenament de la discriminació auditiva del tret distintiu mitjançant parells mínims—, perquè sense un patró perceptiu nítid no hi ha correcció estable. Es continua amb el mètode fonètic i el modelatge articulatori: l'especialista oferix el model exagerant el punt i mode d'articulació amb claus visuals, tàctils i propioceptives (la vibració en el rotacisme, l'eixida central de l'aire en el sigmatisme) fins a instaurar el fonema aïllat, en síl·laba, paraula, frase i, finalment, en parla espontània. La correspondència fonema-grafema s'ancora amb cartilles fonètiques, especialment en D. pel seu impacte lectoescriptor. La generalització es programa amb parla dirigida, joc simbòlic i registre en contextos naturals, implicant família i tutoria, sota el marc DUA-A de representació multisensorial, múltiples vies de resposta i reforç positiu.

Sessió 1. Despertem la boca: pràxies i bufit

Objectiu: Tonificar la musculatura bucofonatòria i el control respiratori. Desenvolupament: Davant de l'espill realitzem pràxies linguals, labials i velars amb suport d'imatges ARASAAC ("la llengua que pinta el sostre", "el cavallet") i exercitem el bufit amb matasogres, espelmes i cotó. Tanquem amb respiració costodiafragmàtica lúdica. Agrupament: Grup xicotet (A., L.) / individual (D.). Materials: Espill, material de pràxies, espelmes, palletes, làmines. Durada: 25-30 min.

Sessió 2. L'oïda fina: discriminació auditiva

Objectiu: Discriminar el fonema diana enfront del seu error habitual. Desenvolupament: Jocs d'identificació de sons de l'entorn i de parells mínims amb el fonema objectiu (carro/caro per a A. i D.; casa/taza per a L.); l'alumnat alça una targeta en sentir el so correcte. S'introduïx la memòria auditiva amb cadenes de síl·labes. Agrupament: Grup xicotet / individual. Materials: Targetes de parells mínims, àudios, cartilles. Durada: 25-30 min.

Sessió 3. Sent el meu fonema: propiocepció del punt articulatori

Objectiu: Localitzar el punt i mode d'articulació del fonema diana. Desenvolupament: Amb espill i suport tàctil explorem la posició lingual i l'eixida de l'aire; en el rotacisme (A., D.) induïm la vibració apical des de /d/-/t/ ("tttd-tttd") i en el sigmatisme (L.) controlem l'eixida central de l'aire, amb modelatge exagerat. Agrupament: Individual preferent. Materials: Espill, depressors, imatges del punt articulatori. Durada: 25-35 min.

Sessió 4. Naix el so: el fonema aïllat

Objectiu: Instaurar el fonema diana de manera aïllada. Desenvolupament: A partir del modelatge i de sons facilitadors, l'alumnat produïx el fonema aïllat de manera repetida i lúdica ("la moto que arranca" per a /r/; "la serp" per a /s/); es reforça cada emissió correcta i es grava per a l'autoescolta. Agrupament: Individual. Materials: Espill, gravadora, pictogrames d'onomatopeies. Durada: 25-35 min.

Sessió 5. El fonema en síl·laba

Objectiu: Produir el fonema diana en síl·laba directa i inversa. Desenvolupament: Encadenem el fonema amb vocals en estructures CV i VC mitjançant un dau sil·làbic i un tauler; l'alumnat avança caselles en articular cada síl·laba correctament. S'introduïxen síl·labes travades (CCV) en D. Agrupament: Grup xicotet / individual. Materials: Dau sil·làbic, tauler, fitxes, espill. Durada: 25-35 min.

Sessió 6. El fonema en paraula

Objectiu: Articular el fonema diana en paraules segons la seua posició. Desenvolupament: Amb un bingo fonètic i cartilles d'imatges anomenem paraules-diana en posició inicial, mitjana i final ("ratón", "perro", "collar"), amb reformulació immediata i autoescolta de la gravació. Agrupament: Grup xicotet / individual. Materials: Bingo fonètic, cartilles, gravadora. Durada: 25-35 min.

Sessió 7. Del so a la lletra: correspondència fonema-grafema

Objectiu: Associar el fonema corregit amb la seua grafia. Desenvolupament: Amb cartilles fonètiques i lletres manipulatives vinculem so i grafia; D. llig, escriu paraules-diana i realitza un breu dictat, i A. i L. tracen la grafia associant-la a pictogrames. Agrupament: Individual (D.) / grup xicotet (A., L.). Materials: Cartilles fonètiques, lletres de lija, pissarra, fitxes. Durada: 30-40 min.

Sessió 8. Parle en frases: el fonema en el discurs dirigit

Objectiu: Generalitzar el fonema diana a la frase i a la parla espontània. Desenvolupament: Amb seqüències d'imatges i joc simbòlic l'alumnat construïx frases carregades del fonema i narra una xicoteta història; es registra el percentatge d'encerts i es pacta amb família i tutoria una tasca de generalització al context natural. Agrupament: Grup xicotet / individual. Materials: Seqüències temporals, titelles, full de registre. Durada: 25-40 min.

El recurs nuclear és l'espill logopèdic per al feedback visual del punt articulatori, junt amb el material de pràxies (depressors, palletes, espelmes) i les cartilles fonètiques i lletres de lija per a la correspondència fonema-grafema. S'empren pictogrames d'ARASAAC, una gravadora o tauleta per a l'autoescolta, i materials lúdics (bingo i dau fonètics, taulers, seqüències temporals). Com a complement digital s'usen apps de consciència fonològica i discriminació auditiva amb fins de reforç, dins del marc DUA.

L'espai principal és l'aula d'AL, organitzada per racons; les sessions es desenvolupen en el racó d'articulació, dotat d'espill a l'altura de l'alumnat, taula de treball i un panell visual amb les pràxies i fonemes-diana, la qual cosa garantix un entorn tranquil i sense distractors. La fase de generalització es projecta a l'aula ordinària i a contextos naturals del centre (pati, assemblea), on s'observa i reforça la transferència del fonema corregit a la parla espontània, en coordinació amb la tutoria.

El programa gradua el repte segons el perfil dins d'un mateix itinerari. A. (rotacisme) requerix major treball de vibració induïda i propiocepció apicoalveolar, amb seqüències facilitadores des de /d/-/t/ i un ritme pausat en la instauració. L. (sigmatisme) prioritza el control de l'eixida central de l'aire i la posició lingual, amb suport de palletes per a canalitzar el bufit. D. (dislàlia residual en 5é) treballa en sessió individual, amb major pes de l'automatització en parla espontània, la correspondència fonema-grafema i l'autoescolta, atés el risc de fossilització. Com a adaptacions d'accés s'oferixen claus multisensorials, temps ampliats, reforç positiu i, en Infantil, suport pictogràfic ARASAAC; l'agrupament flexible ajusta l'ajuda a cada alumne.

L'avaluació és contínua, formativa i multimodal. La línia base i la valoració final s'establixen amb el Registre Fonològic Induït (RFI) de Monfort, que objectiva l'inventari fonètic i els processos de simplificació; la discriminació auditiva es valora amb parells mínims (subproves de l'ELCE); i la generalització es mesura amb mostra de llenguatge espontani i observació sistemàtica, complementades amb gravacions d'àudio i fulls de registre per sessió. L'avaluació inicial orienta el PAP, la processual ajusta la intervenció i la final determina l'alta o continuïtat.

El programa s'integra en el pla d'inclusió del centre (PADIE) com a resposta de nivells II–III, conforme al Decret 104/2018 i l'Ordre 20/2019. La coordinació és estructural: amb les famílies es pacten tasques senzilles de generalització a casa i pautes de reforç positiu, evitant la correcció punitiva; amb els tutors i l'equip docent s'acorden estratègies per a sostindre el fonema corregit en l'aula ordinària; i amb la PT i Orientació s'articula el seguiment del PAP, sobretot en D. pel seu component lectoescriptor. Aquest treball en xarxa, junt amb la cura de l'autoestima comunicativa, contribuïx a l'ODS 4, garantint que la dificultat articulatòria no siga una barrera per a la participació i l'aprenentatge.

Aquest segon programa del Pla de Suport d'Audició i Llenguatge és una actuació logopèdica dirigida al perfil de Trastorn del Desenvolupament del Llenguatge (TEL/TDL), alteració persistent i específica en l'adquisició i l'ús del llenguatge que no s'explica per dèficit sensorial, intel·lectual ni causes ambientals. A diferència del primer programa, centrat en les dislàlies i la dimensió articulatòria, aquest aborda el llenguatge com a sistema en les seues tres dimensions —forma, contingut i ús (Bloom & Lahey)—, amb focus prioritari en la morfosintaxi i la lèxico-semàntica.

La intervenció s'adreça a dos alumnes del roster: N., de 1r de Primària, amb un TEL/TDL que afecta de manera global l'estructuració de l'enunciat i l'accés al vocabulari, i R., de 3r de Primària, amb dificultats específiques en morfosintaxi (concordances, flexió verbal, oracions complexes) i lèxic. Es desplega en el primer trimestre, segons l'informe sociopsicopedagògic i el PAP, i combina el grup xicotet funcional en l'aula d'AL amb el suport en aula ordinària en docència compartida.

El TEL/TDL és un dels trastorns del llenguatge de major prevalença i, segons Aguado, dels més exigents pel seu caràcter persistent, heterogeni i resistent. Aguado el caracteritza com una limitació significativa de la competència lingüística que afecta sobretot el processament gramatical i l'aprenentatge de paraules noves, amb repercussió en la comprensió, l'expressió i el rendiment escolar. Acosta y Moreno subratllen que la intervenció no s'ha de limitar a corregir errors aïllats, sinó centrar-se en la reorganització del sistema lingüístic mitjançant estimulació intensiva en contextos significatius.

La justificació normativa s'ancora en els arts. 71–79 bis de la LOE 2/2006 modificada per la LOMLOE (LO 3/2020), que garantixen l'equitat i la resposta a l'alumnat amb NEAE. En la Comunitat Valenciana, el Decret 104/2018 i l'Ordre 20/2019 ordenen la resposta per a la inclusió mitjançant els nivells de resposta I–IV i el PAP: la intervenció per a N. i R. se situa en els nivells III-IV. El currículum s'usa com a referència ancorada a l'àrea de Llengua Castellana i Literatura / Valencià del RD 157/2022, amb focus en la competència clau CCL i suport en CPSAA i CD.

Actuar en el primer trimestre es justifica perquè N. (en plena adquisició de la lectoescriptura) i R. (amb dificultats morfosintàctiques que comprometen la producció textual) es troben en moments crítics. Com recorden Monfort y Juárez en El niño que habla, el llenguatge oral és el fonament de l'escrit: un sistema mal estructurat en la forma i empobrit en el contingut limita la comprensió lectora i l'expressió. Intervindre de manera primerenca és prevenció a més de compensació.

El programa es desplega en el primer trimestre amb 12 sessions (rang 10-14), en una organització setmanal estable que garantisca la intensitat que el TEL/TDL requerix.

• Freqüència: 3 sessions setmanals per alumne, en aula d'AL i aula ordinària.
• Durada: 20-45 min segons el context: grup xicotet en l'aula d'AL (40-45 min), suports breus (20-25 min) i docència compartida (30-35 min).
• Distribució: dilluns (grup xicotet), dimecres (aula ordinària) i divendres (morfosintaxi/lèxic).

La temporalització és flexible: s'ajusta al ritme de N. i R. i es coordina amb el calendari de l'aula ordinària.

Les competències específiques de l'àrea de Llengua Castellana i Literatura / Valencià s'adapten al perfil de TEL/TDL prioritzant l'oralitat com a base del sistema lingüístic.

Els sabers bàsics s'organitzen segons les tres dimensions del llenguatge (Bloom & Lahey), amb focus en la morfosintaxi i la lèxico-semàntica.

Els criteris d'avaluació es formulen de manera adaptada i es vinculen a un instrument de recollida d'informació.

La metodologia se sustenta en un enfocament naturalista i interactiu d'estimulació del llenguatge oral, coherent amb Aguado (TEL) i amb els programes d'Acosta y Moreno i Monfort y Juárez (El niño que habla). L'eix són les estratègies facilitadores: el modelatge (models ajustats al nivell), l'expansió (completar produccions incompletes), el recast (tornar de manera correcta i ampliada el que s'ha dit malament, sense corregir explícitament) i l'estimulació focalitzada de les estructures meta. El treball morfosintàctic s'aborda amb seqüències de complexitat creixent (concordances, flexió verbal, connectors) i el lèxico-semàntic amb xarxes de paraules, categorització i evocació, recolzats en suports visuals (pictogrames ARASAAC, seqüències, organitzadors) que reduïxen la càrrega de processament, conforme al DUA-A (CAST, Meyer & Rose). L'aprenentatge és funcional, lúdic i contextualitzat, i la generalització a l'aula ordinària en docència compartida és un principi estructural.

Sessió 1. Línia base i perfil lingüístic

Objectiu: Establir la línia base de N. i R. i crear vincle. Desenvolupament: Amb conversa guiada, reexplicació d'un conte i tasques de denominació es recull una mostra de llenguatge espontani, registrant errors morfosintàctics i dificultats d'evocació lèxica. Agrupament: Individual i grup xicotet. Materials: Conte il·lustrat, làmines de denominació, full de registre. Durada: 45 min.

Sessió 2. El tren de les paraules (camps semàntics)

Objectiu: Ampliar el lèxic per categories i activar l'evocació. Desenvolupament: Es classifiquen imatges en "vagons" per camps semàntics (animals, aliments, roba) i s'evoquen paraules de cada categoria amb relacions de pertinença. Agrupament: Grup xicotet. Materials: Targetes-imatge, panell del tren, pictogrames ARASAAC. Durada: 40 min.

Sessió 3. Un i molts (concordança gènere-nombre)

Objectiu: Consolidar la concordança de gènere i nombre. Desenvolupament: Amb parells de targetes singular/plural i masculí/femení, l'alumne produïx el sintagma correcte mitjançant modelatge i expansió, reformulant (recast) cada error sense corregir explícitament. Agrupament: Grup xicotet. Materials: Targetes de concordança, tauler. Durada: 35 min.

Sessió 4. Què està passant? (flexió verbal i temps)

Objectiu: Treballar la flexió verbal i les accions en present, passat i futur. Desenvolupament: Davant de seqüències d'imatges, l'alumne descriu què passa, què va passar i què passarà amb marcadors temporals visuals, mentre l'especialista modela i expandix. Agrupament: Grup xicotet funcional. Materials: Seqüències temporals, pictogrames de verbs, línia del temps. Durada: 40 min.

Sessió 5. Construïm la frase (estructura de l'oració)

Objectiu: Estructurar l'oració simple completa (subjecte-verb-complement). Desenvolupament: Amb targetes de colors per funció, l'alumne compon oracions manipulant peces que fan visible l'ordre de les paraules, de tres elements a oracions més extenses. Agrupament: Grup xicotet. Materials: Targetes de colors per funció. Durada: 40 min.

Sessió 6. Paraules que s'enganxen (nexes i connectors)

Objectiu: Iniciar l'ús de connectors per a construir oracions complexes. Desenvolupament: Amb parells d'imatges, l'alumne unix dos fets amb "i", "perquè", "però" o "quan" mitjançant targetes-nexe, i l'especialista reformula i expandix cap a estructures més complexes. Agrupament: Grup xicotet funcional. Materials: Targetes-nexe, imatges de causa-efecte. Durada: 35 min.

Sessió 7. Detectius de paraules (precisió i relacions lèxiques)

Objectiu: Millorar la precisió lèxica i les relacions de significat. Desenvolupament: Amb endevinalles descriptives, jocs de sinònims/antònims i categories "part-tot", l'alumne recupera i definix paraules substituint termes imprecisos ("açò", "cosa") pel correcte. Agrupament: Grup xicotet. Materials: Targetes de pistes, ruleta de categories. Durada: 35 min.

Sessió 8. Conta'm el conte (narració i generalització)

Objectiu: Produir una narració coherent integrant el treballat i generalitzar-lo a l'aula. Desenvolupament: A partir d'una seqüència de vinyetes, l'alumne narra la història amb ordre temporal, concordances, connectors i lèxic precís; es repetix en docència compartida per a afavorir la transferència. Agrupament: Grup xicotet i aula ordinària. Materials: Seqüències narratives, organitzador (inici-nus-desenllaç). Durada: 45 min.

Materials manipulatius i visuals: targetes de camps semàntics, de concordança i de funcions sintàctiques per colors, seqüències temporals i narratives, organitzadors gràfics, ruletes de categories i taulers de composició de frases. Recursos logopèdics: programa elaborat de Monfort y Juárez (El niño que habla), materials d'estimulació morfosintàctica d'Acosta y Moreno i propostes d'Aguado per al TEL. Pictogrames i SAAC: ARASAAC i AraWord. Recursos digitals: apps de vocabulari i estructuració de frases, contes digitals i seqüències en PDI. Contes adaptats i làmines de denominació. Instruments d'avaluació: protocols del BLOC, CELF-5, PLON-R i PPVT (Peabody), amb fulls de registre i observació.

L'espai principal és l'aula d'Audició i Llenguatge, entorn estructurat, sense distractors i amb materials ordenats per racons (lèxic, morfosintaxi, narració), que afavorix l'atenció sostinguda que el TEL/TDL requerix. L'aula ordinària és el segon espai de referència: en ella el suport en docència compartida garantix la generalització del llenguatge als contextos naturals i a les tasques de l'àrea de Llengua. S'aprofiten a més espais funcionals del centre (biblioteca, pati) com a escenaris d'ús real, i la sala de reunions per a la coordinació amb tutoria, equip docent, Orientació i famílies.

La intervenció és, per definició, una mesura d'atenció a la diversitat de nivell III-IV, personalitzada segons el PAP de cada alumne.

N. (1r Primària, TEL/TDL global): com afecta forma i contingut i coincidix amb l'inici de la lectoescriptura, es prioritza l'estructuració de l'oració simple, les concordances bàsiques i l'ampliació lèxica nuclear, graduant les tasques del manipulatiu i visual al verbal i reforçant el pont oral-escrit.

R. (3r Primària, morfosintaxi i lèxic): s'incidix en estructures complexes (flexió verbal, oracions amb nexes, connectors) i en la precisió lèxica per a millorar la seua producció textual. La gradació avança de la frase a la narració, coordinant amb el tutor la transferència a l'escrit.

Suports comuns: anticipació visual, fragmentació de consignes, temps ampliat, reforç positiu, bastida decreixent i ús sistemàtic de modelatge, expansió i recast, sota el DUA-A.

L'avaluació és contínua i formativa. L'avaluació inicial establix la línia base amb mostra de llenguatge espontani, reexplicació narrativa i denominació, recolzant-se en proves pertinents: el CELF-5 (fonaments del llenguatge), el BLOC (bateria objectiva i criterial, útil en morfosintaxi, semàntica i pragmàtica) i el PLON-R (forma, contingut i ús), amb el PPVT (Peabody) per al vocabulari receptiu. Durant el desenvolupament s'usen fulls de registre i observació sistemàtica, i al final es reavaluen els objectius amb els mateixos instruments.

La transversalitat s'articula al voltant del pla d'inclusió del centre (PADIE) i de la coordinació estructural del Pla de Suport d'AL. Amb les famílies de N. i R. s'establixen pautes d'estimulació a la llar (lectura compartida, conversa dirigida, modelatge i expansió). Amb els tutors i l'equip docent es coordina la transferència de les estructures i el lèxic a les àrees i la bastida compartida. Amb Orientació es revisen els PAP conforme al Decret 104/2018 i l'Ordre 20/2019. El programa contribuïx a l'ODS 4 (Educació de qualitat), garantint que l'alumnat amb TEL/TDL accedisca al currículum en igualtat i desenvolupe la seua competència comunicativa.

Tercer programa d'intervenció del Pla de Suport d'AL, dirigit al perfil d'alumnat amb Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) i alteracions de la comunicació i la interacció social. Es desenvolupa en el 2n trimestre i atén dos alumnes del roster: P. (Infantil 5 anys), amb llenguatge oral emergent i usuari de pictogrames i SAAC, que requereix implantar sistemes augmentatius per a accedir a les funcions comunicatives bàsiques; i S. (2n de Primària), amb TEA verbal i dificultats pragmàtiques, amb llenguatge formal preservat però limitacions marcades en l'ús social. A diferència dels programes 1 (dislàlies, articulació) i 2 (TEL/TDL, forma i contingut), aquest pren com a eix la dimensió de l'ús (pragmàtica) segons Bloom & Lahey: intenció i funcions comunicatives, reciprocitat, anticipació amb suports visuals i bastida sociocomunicativa. L'agrupament combina intervenció individual en l'aula d'AL amb suport en l'aula ordinària (docència compartida) per a garantir la generalització.

La comunicació i la interacció social són la dimensió nuclearment afectada en el TEA: no és un dèficit de forma lingüística, sinó una alteració de l'ús comunicatiu, de la intenció, la reciprocitat i la flexibilitat pragmàtica. Per això la intervenció d'AL no pot reduir-se a estimular el llenguatge oral, sinó situar la funció comunicativa en el centre, seguint Rivière —que va descriure l'espectre com un continu d'alteracions en comunicació, flexibilitat i imaginació— i Bloom & Lahey, que situen l'ús com la dimensió que organitza forma i contingut. El Programa de Comunicació Total de Schaeffer i el treball de Monfort ("En la ment") oferixen el marc per a ensenyar explícitament les funcions comunicatives, les inferències mentalistes i la conversa. Normativament, la resposta s'ancora en els arts. 71–79 bis de la LOE/LOMLOE i, en la Comunitat Valenciana, en el Decret 104/2018 i l'Ordre 20/2019, que organitzen la resposta inclusiva per nivells I–IV i mitjançant el PAP, del qual ambdós alumnes disposen. El currículum s'usa com a referència: Comunicació i representació de la realitat (RD 95/2022) per a P., i Llengua Castellana i Literatura / Valencià (RD 157/2022) per a S. Per a P. l'accés exigix implantar un SAAC amb pictogrames ARASAAC com la seua modalitat funcional; per a S. el focus és la bastida pragmàtica (torns, inferències, ajust a l'interlocutor). Les agendes visuals i les històries socials (Gray) reduïxen la desregulació. La justificació última és la inclusió (Echeita, Ainscow): comunicar és participar, i dotar de veu —oral o augmentada— és el primer dret de l'alumnat amb TEA.

El programa es desenvolupa durant el 2n trimestre mitjançant 12 sessions (rang 10–14), a raó de dues setmanals per alumne durant sis setmanes. La duració oscil·la entre 20 i 45 minuts segons l'alumne i l'agrupament: les sessions individuals amb P. s'ajusten a 20–30 minuts per a respectar el seu nivell atencional i perfil sensorial; les de S. i les de l'aula ordinària s'estenen a 35–45 minuts. Es combina intervenció individual en l'aula d'AL (SAAC i funcions bàsiques per a P.; entrenament pragmàtic per a S.) amb suport en l'aula ordinària en docència compartida, on es generalitzen les funcions a contextos naturals (assemblea, joc, esplai). L'avaluació inicial se situa en la primera sessió i la final en l'última, amb seguiment continu.

La metodologia parteix del treball pragmàtic en escenaris reals: la comunicació s'ensenya en contextos significatius (rutines, joc, assemblea), no en tasques descontextualitzades, perquè el repte del TEA no és la forma sinó l'ús (Bloom & Lahey). Es prioritza provocar la intenció comunicativa mitjançant ensenyament incidental i "comunicació temptadora" (interrompre rutines desitjades, deixar objectes fora de l'abast); cada emissió es modela i reforça. Per a P. s'implanta un SAAC amb pictogrames ARASAAC (tauler, agenda i comunicador), ensenyant la petició com a primera funció amb modelatge i esvaïment d'ajudes (Schaeffer i Monfort). L'anticipació mitjançant agendes visuals preví la desregulació. Les històries socials (Gray) i els guions ensenyen explícitament allò no intuïtiu: saludar, demanar ajuda, esperar, perdre. S'aplica el DUA-A amb múltiples formes de representació, acció/expressió (oral, signada, augmentada) i implicació, usant els interessos com a motor motivacional.

Sessió 1. Avaluació inicial i mapa comunicatiu

Objectiu: Establir el repertori comunicatiu de partida i configurar els suports. Desenvolupament: Amb P. s'avaluen les funcions presents (petició, contacte) i es configura el tauler ARASAAC; amb S. s'apliquen tasques de conversa i reconeixement emocional. Es registra la línia base. Agrupament: Individual. Materials: Registre de funcions, escala de pragmàtica, tauler ARASAAC. Duració: 30 min.

Sessió 2. La petició com a primera veu (SAAC per a P.)

Objectiu: Implantar la petició funcional mitjançant intercanvi de pictograma. Desenvolupament: P. sol·licita un objecte desitjat entregant el pictograma ARASAAC a l'adult, amb modelatge físic i esvaïment progressiu (Schaeffer/Monfort). S. entrena en paral·lel la petició d'aclariment ("no ho entenc") com a reparació conversacional. Agrupament: Individual. Materials: Pictogrames d'objectes motivadors, comunicador, objectes reals. Duració: 25 min.

Sessió 3. Anticipar per a comunicar: l'agenda visual

Objectiu: Comprendre i manejar la seqüència de la sessió mitjançant suport visual. Desenvolupament: P. construïx i seguix la seua agenda visual retirant cada pictograma en completar la tasca. S. elabora un guió visual de "què faig si no sé què dir". Agrupament: Individual. Materials: Agenda de velcro, pictogrames ARASAAC, guió social. Duració: 25 min (P.) / 35 min (S.).

Sessió 4. Funcions comunicatives bàsiques: demanar, rebutjar, comentar

Objectiu: Ampliar el repertori funcional més enllà de la petició. Desenvolupament: P. introduïx el rebuig ("no vull") i el comentari ("mira") amb situacions temptadores i modelatge. S. entrena funcions d'orde superior —opinar i comentar— en un joc de taula cooperatiu. Agrupament: Individual. Materials: Tauler ARASAAC ampliat, joc de taula, targetes de funcions. Duració: 30 min.

Sessió 5. Emocions i ment: comprensió social

Objectiu: Reconéixer emocions bàsiques i iniciar inferències mentalistes. Desenvolupament: P. associa pictogrames d'emocions (alegria, enuig, tristesa, por) a fotografies i situacions. S. treballa inferències de teoria de la ment amb "En la ment" de Monfort: què pensa, què vol el personatge? Agrupament: Individual. Materials: Pictogrames d'emocions, vinyetes mentalistes, espill. Duració: 25 min (P.) / 35 min (S.).

Sessió 6. La conversa: torns i manteniment del tòpic

Objectiu: Regular la presa de torns i sostindre un tema. Desenvolupament: P. practica l'intercanvi diàdic amb espera estructurada (objecte-torn que passa de mà en mà) per a respondre a "què vols?". S. sosté una conversa de 4–6 torns sobre un tema d'interés, amb suport visual "iniciar–preguntar–respondre–tancar". Agrupament: Individual. Materials: Objecte-torn, tauler de conversa, temporitzador. Duració: 30 min.

Sessió 7. Històries socials i guions per a situacions difícils

Objectiu: Anticipar i resoldre situacions socials conflictives. Desenvolupament: S. llig i dramatitza una història social (Gray) sobre "perdre en un joc" i "demanar ajuda al professor". P. treballa un guió visual de l'esplai (a qui demane, on vaig) amb pictogrames. Agrupament: Individual. Materials: Històries socials, pictogrames de rutines, role-play. Duració: 30 min.

Sessió 8. Generalització a l'aula ordinària (docència compartida)

Objectiu: Transferir les funcions comunicatives al context natural amb iguals. Desenvolupament: En l'aula ordinària, P. usa el seu comunicador en l'assemblea (triar, demanar torn, comentar) amb suport de l'AL i la tutora. S. participa en una activitat cooperativa amb un company-mediador, aplicant torns i reparacions. Agrupament: Dins de l'aula ordinària. Materials: Comunicador, agenda d'aula, material cooperatiu. Duració: 45 min.

El programa se sustenta en recursos visuals i augmentatius segons el perfil. Per a P. són nuclears els pictogrames d'ARASAAC, en un tauler de comunicació temàtic i de nucli, una agenda visual de sessió i jornada i un comunicador (tauler de velcro i app en tauleta) com a modalitat expressiva funcional; s'empren AraWord i Plaphoons per a elaborar suports i seqüències. Per a S. s'usen històries socials (Gray), guions conversacionals, taulers de torns, vinyetes d'inferència mentalista ("En la ment", Monfort) i targetes de funcions i emocions. Comuns a ambdós són els suports d'anticipació, els temporitzadors visuals (time-timer), les claus d'espera i els reforçadors basats en els seus interessos. Tot el material s'elabora amb accessibilitat cognitiva i es compartix amb tutoria i família.

La intervenció es desenvolupa en dos espais complementaris. L'aula d'Audició i Llenguatge acull les sessions individuals: un entorn estructurat, predictible i de baixa càrrega sensorial (il·luminació regulada, materials retolats amb pictogrames, "racó de calma"), idoni per a implantar el SAAC amb P. i l'entrenament pragmàtic amb S. L'aula ordinària és l'escenari de la docència compartida i la generalització, on les funcions es transferixen a contextos naturals (assemblea, racons, treball cooperatiu). Puntualment s'aprofiten el pati (esplai guiat) i els corredors retolats amb suports visuals.

La resposta s'individualitza conforme al PAP de cada alumne (Decret 104/2018, Ordre 20/2019), en els nivells III–IV. P. (Infantil 5 anys, llenguatge oral emergent): requereix adaptacions d'accés centrals —SAAC amb pictogrames ARASAAC com a modalitat comunicativa funcional, comunicador, agenda visual i estructuració espaciotemporal—; els objectius es prioritzen en les funcions bàsiques (petició, rebuig, comentari) i la intenció, amb suport intens i esvaïment progressiu. S. (2n Primària, TEA verbal): amb llenguatge formal preservat, l'adaptació es dirigix a l'ús pragmàtic: guions i històries socials, suport visual a la conversa, entrenament d'inferències i reparacions, i mediació d'iguals; no precisa SAAC però sí anticipació i bastida social. Per a ambdós s'aplica el DUA-A i mesures de regulació sensorial i emocional com a condició prèvia de la comunicació. Orientació garantix la coherència de les adaptacions.

L'avaluació és contínua, formativa i adaptada al perfil. Instruments: registre de funcions comunicatives per sessió (freqüència, modalitat i nivell d'ajuda), escales de comunicació i pragmàtica (inici, torns, manteniment del tòpic i reparacions), rúbrica d'ús del SAAC per a P. i registre d'inferències mentalistes per a S., amb observació en l'aula ordinària i valoració compartida amb tutoria i família. Els resultats s'aboquen en el PAP.

Aquest programa és nuclearment transversal perquè la comunicació només es consolida si s'exercix en tots els entorns. S'integra en el pla d'inclusió del centre (PADIE) i connecta amb el Programa 4 (pragmàtica i conversa funcional) i el Programa 6 (SAAC), del qual P. és destinatari principal. La coordinació amb la família és estructural: s'ensenya l'ús del SAAC i els suports visuals a casa, garantint coherència i corresponsabilitat. Amb tutoria i equip docent s'acorden la docència compartida, les adaptacions d'accés i l'ús d'agendes i pictogrames en l'aula. El PT i el Departament d'Orientació coordinen la valoració psicopedagògica i el seguiment del PAP. El programa contribuïx a l'ODS 4 (educació inclusiva i de qualitat), fent efectiu el dret a la comunicació —oral o augmentada— com a via de participació plena de l'alumnat amb TEA.

Aquesta és la quarta de les sis actuacions del Pla de Suport anual d'Audició i Llenguatge i, junt amb els programes de forma i de comunicació augmentativa, vertebra el bloc organitzat per dimensió del llenguatge segons el model de Bloom i Lahey (forma, contingut i ús). El focus recau sobre la dimensió de l'ús (pragmàtica): emprar el llenguatge amb intenció, ajustar-lo a l'interlocutor i al context, regular l'intercanvi i desplegar les habilitats socials que fan funcional la comunicació; no un fonema ni una estructura, sinó el per a què i el amb qui.

Es desenvolupa en el 2n trimestre, en xicotet grup funcional que reunix alumnat amb necessitats pragmàtiques convergents però perfils distints. Se'n beneficien especialment S. (2n Primària, TEA verbal amb dificultats pragmàtiques), P. (Infantil 5 anys, TEA amb llenguatge oral emergent, usuari de SAAC) i T. (3r Primària, incorporació tardana). L'agrupació és intencional: l'ús només s'entrena en interacció real, de manera que el grup és en si mateix l'escenari. Per ser un programa per dimensió, no substituïx les actuacions per perfil (el Programa 3 atén P. i S.), sinó que les complementa amb una mateixa lent.

La pragmàtica és, segons Bloom i Lahey, la dimensió que dóna sentit funcional a les altres dues: un alumne pot dominar la forma i el contingut i, tot i això, fracassar comunicativament si no sap iniciar un intercanvi, respectar torns o adequar el seu missatge a l'oient. Acosta i Moreno la senyalen com la més invalidant socialment. Tres situacions del roster convergixen en l'ús: en S., el TEA verbal cursa amb un perfil pragmàtic característic (reciprocitat, torns, intenció, llenguatge no literal); en P., amb llenguatge emergent i SAAC, la prioritat és consolidar funcions elementals i la intenció de dirigir-se a l'altre amb pictogrames d'ARASAAC; en T., la incorporació tardana descompensa la competència, perquè domina les regles conversacionals de la seua llengua materna però manca de les rutines del valencià i el castellà.

La resposta s'empara en els arts. 71-79 bis de la LOE/LOMLOE i, en la Comunitat Valenciana, en el Decret 104/2018 i l'Ordre 20/2019, que ordenen la resposta inclusiva per nivells i articulen el PAP. Monfort i Juárez aporten el marc metodològic; el DUA-A, l'accessibilitat. El currículum s'ancora a l'àrea de Comunicació (Infantil, RD 95/2022) i a Llengua / Valencià (Primària, RD 157/2022).

El programa es desplega en el 2n trimestre amb 12 sessions (rang 10-14 segons evolució), a raó de dues sessions setmanals durant sis setmanes. Cada sessió dura de 20 a 45 minuts: 20-25 per a P. en format individual o de díada, i 35-45 per a les dinàmiques conversacionals amb S. i T. La seqüència avança de les funcions comunicatives bàsiques i la consciència de la intenció a la presa de torns i les habilitats socials, i culmina en la conversa funcional en escenaris reals i la seua generalització. L'avaluació és contínua, amb registre inicial en la sessió 1 i valoració de transferència al tancament, coordinada amb tutoria i amb el Programa 3 per a no solapar objectius.

La metodologia parteix que la pragmàtica només s'aprén usant-la, de manera que prioritza la interacció real i significativa sobre l'exercici descontextualitzat, en línia amb Monfort i Juárez i Acosta i Moreno. Les estratègies nuclears són el joc simbòlic i de rols (botiga, restaurant, entrevista), on les funcions emergixen amb naturalitat; els guions conversacionals i les històries socials, útils per a S.; el treball de torns i intenció amb suports visuals; i els escenaris funcionals reals —aula, pati, menjador— per a la generalització. L'especialista media mitjançant modelatge, expansió i recast, sense substituir. Davall el DUA-A, cada proposta oferix múltiples formes de representació, acció-expressió i implicació, de manera que P., S. i T. accedisquen a un mateix objectiu per vies ajustades.

Sessió 1. La meua maleta de funcions

Objectiu: Activar les funcions bàsiques (demanar, rebutjar, comentar) i fixar la línia base. Desenvolupament: Una maleta amb objectes atractius que els alumnes demanen, rebutgen o comenten amb l'AL, registrant quines funcions sorgixen soles. Agrupament: Xicotet grup. Materials: Maleta, objectes, tauler ARASAAC, registre. Duració: 30 min. Adaptació: P. amb pictogrames; S. i T. en oral.

Sessió 2. La botiga

Objectiu: Entrenar petició, denominació i fórmules de cortesia. Desenvolupament: Joc de botiga amb venedor i client; es compren productes demanant-los, saludant i agraint, mentre l'AL modela. Agrupament: Parelles. Materials: Mostrador, productes, monedes, guió. Duració: 35 min. Adaptació: P. assenyala amb pictograma; S. la cortesia; T. fixa fórmules bilingües.

Sessió 3. El semàfor dels torns

Objectiu: Introduir la presa de torns amb un suport visual concret. Desenvolupament: Amb un objecte-torn que es passa de mà en mà, conversen sobre un tema pròxim; només parla qui el té, fent conscient la regla d'esperar i cedir. Agrupament: Xicotet grup en cercle. Materials: Semàfor de torns, micròfon, targetes. Duració: 30 min. Adaptació: S. amb clau del canvi de torn; P. amb torns breus; T. amb tòpics propis.

Sessió 4. Què vol dir? Intenció i històries socials

Objectiu: Discriminar la intenció del parlant i el llenguatge no literal. Desenvolupament: Es lligen històries socials on un personatge parla amb una intenció (demanar ajuda, fer broma, avisar); els alumnes inferixen el propòsit i proposen respostes. Agrupament: Xicotet grup. Materials: Històries socials, vinyetes d'intenció. Duració: 35 min. Adaptació: S. com a focus (inferència i no literalitat); P. amb intencions bàsiques; T. amb lèxic emocional.

Sessió 5. El restaurant: demanar, negociar i reparar

Objectiu: Desplegar negociació, demanda d'ajuda i reparació de malentesos. Desenvolupament: Rols de cambrers i clients amb incidències (un plat esgotat, un error) que obliguen a negociar i reparar amb cortesia. Agrupament: Xicotet grup per rols. Materials: Cartes-menú amb pictogrames, davantals, guió. Duració: 40 min. Adaptació: S. en la reparació verbal; P. demana amb SAAC; T. en fórmules bilingües.

Sessió 6. L'entrevista: preguntar i escoltar

Objectiu: Formular preguntes pertinents i practicar l'escolta activa. Desenvolupament: Per parelles, un alumne entrevista un altre sobre els seus gustos amb un guió i després relata al grup el que ha aprés. Agrupament: Parelles i posada en comú. Materials: Guió, targetes de pregunta, micròfon. Duració: 35 min. Adaptació: T. amb preguntes modelades; S. en escolta i reciprocitat; P. amb preguntes tancades i imatge.

Sessió 7. Escenaris reals: el pati i l'esplai

Objectiu: Generalitzar l'inici d'interacció i la petició de joc a un context natural. Desenvolupament: S'assaja amb guió com unir-se a un joc i proposar una activitat, i s'aplica al pati amb l'AL en docència compartida. Agrupament: Xicotet grup i context natural. Materials: Guió d'iniciació social, targetes de joc, registre. Duració: 40 min. Adaptació: S. en iniciació amb iguals; P. amb comunicador; T. amb el grup-classe.

Sessió 8. Assemblea final: narrar i conversar

Objectiu: Consolidar la narració d'experiències i les habilitats conversacionals i valorar la transferència. Desenvolupament: Cada alumne relata alguna cosa viscuda amb una seqüència d'imatges, demana la paraula, escolta i comenta; l'AL registra la transferència respecte a la línia base. Agrupament: Gran grup. Materials: Seqüències temporals, objecte-torn, panell de fites, escala pragmàtica. Duració: 40 min. Adaptació: T. amb bastida lèxica; S. en coherència; P. amb relat mínim en pictogrames.

Materials i manipulatius: maleta i objectes de petició, atrezzo per a joc simbòlic (botiga, restaurant, entrevista), monedes i cartes-menú, semàfor i objecte-torn, espill logopèdic, seqüències temporals d'imatges, panells de connectors i de cortesia. Visuals i SAAC: pictogrames d'ARASAAC, taulers, comunicador i AraWord/Plaphoons per a P., guions conversacionals i històries socials, targetes d'emocions i intenció. D'avaluació: registre de funcions comunicatives, escales pragmàtiques, fulls d'observació i rúbrica. Personals: especialista d'AL, tutores, equip docent, Orientació (SPE) i famílies. Referència: materials de Monfort i Juárez i Acosta i Moreno.

El programa es desenvolupa principalment en l'aula d'Audició i Llenguatge, amb zona de mesa de treball i zona despejada per al joc de rols i panells visuals accessibles. Les sessions de generalització transcendixen aquest espai: la sessió 7 es realitza al pati durant l'esplai i altres dinàmiques poden traslladar-se a l'aula ordinària en docència compartida o al menjador, perquè la pragmàtica exigix contextos autèntics. La disposició prioritza la interacció cara a cara —en cercle o en parelles— per a afavorir el contacte, l'atenció conjunta i la lectura de torns.

La diversitat és el punt de partida: el programa ajusta la resposta a cada perfil segons el seu PAP i els nivells del Decret 104/2018 i l'Ordre 20/2019.

S. (TEA verbal, dificultats pragmàtiques): perfil pragmàtic per excel·lència. Es prioritzen la reciprocitat, la gestió de torns, la interpretació de la intenció i del llenguatge no literal i la reparació de malentesos, amb guions, històries socials i claus visuals del canvi de torn, en coordinació amb el Programa 3 i tutoria.

P. (TEA, llenguatge emergent, usuari de SAAC): adaptació bàsica i molt bastida. El focus són les funcions elementals —petició, rebuig, comentari— i la intenció de dirigir-se a l'altre, amb pictogrames d'ARASAAC, tauler i comunicador (AraWord/Plaphoons), torns breus i acceptació de qualsevol modalitat de resposta. Les sessions duren 20-25 minuts i es treballen en díada.

T. (incorporació tardana, llengües en desenvolupament): competent pragmàticament en la seua llengua materna, necessita els recursos lèxics i les rutines sociolingüístiques del valencià i el castellà. Se li dóna suport lèxic bilingüe, fórmules de cortesia modelades i tòpics del seu interés.

L'avaluació és contínua, formativa i contextual, perquè la competència pragmàtica només s'aprecia en interacció. Els instruments són: un registre de funcions comunicatives (quines funcions emergixen, amb quina freqüència i suport, comparant línia base i transferència); escales pragmàtiques sobre torns, manteniment de tòpic, reciprocitat i adequació; i l'observació en context en l'aula d'AL i en escenaris reals. Les dades s'aboquen al PAP i es compartixen amb tutoria, Orientació i famílies.

Aquest programa és una palanca d'inclusió: treballar l'ús del llenguatge equival a treballar la participació social, per la qual cosa s'integra en el Pla d'Atenció a la Diversitat i Inclusió (PADIE) del centre. La coordinació amb els tutors i l'equip docent és estructural: les funcions, els torns i les fórmules socials es generalitzen en l'aula ordinària i en el pati mitjançant docència compartida, perquè S., P. i T. transferisquen el que han aprés. Les famílies reben pautes per a afavorir la conversa a casa —respectar torns, oferir models, usar els pictogrames de P. en rutines—, assegurant la coherència entre entorns.

El programa desenvolupa de manera explícita les habilitats socials del llenguatge (saludar, demanar ajuda, negociar, disculpar-se, resoldre conflictes parlant), nucli de la convivència i de l'educació emocional, en connexió amb la CPSAA, i alinea l'actuació amb l'ODS 4, garantint que l'alumnat amb majors necessitats pragmàtiques accedisca a una comunicació funcional, clau de la seua pertinença al grup i del seu aprenentatge.

Aquest cinqué programa, del tercer trimestre, aborda la dimensió de la forma del llenguatge segons el model tridimensional de Bloom & Lahey: el component que articula els sons (fonologia) i les regles de combinació de paraules i morfemes (morfosintaxi). A diferència del Programa 1 (dislàlies funcionals), el focus del qual és articulatori i motor de la parla, ací el treball és essencialment metalingüístic: s'hi intervé sobre la consciència fonològica —la capacitat de reflexionar i manipular conscientment les unitats sonores de la parla— i sobre l'estructuració morfosintàctica dels enunciats. La consciència fonològica és el principal predictor de l'aprenentatge lectoescriptor i un eix preventiu de la dislèxia.

Es desenvolupa en xicotet grup amb l'alumnat que més se'n beneficia: H. (1r, consciència fonològica i risc de dislèxia), N. (1r, TEL/TDL), D. (5é, suport morfosintàctic) i R. (3r, TEL/TDL amb afectació de morfosintaxi i lèxic). Comparteixen necessitats en el component formal, però són heterogenis en edat i gravetat, la qual cosa exigeix agrupació flexible i gradació acurada, seguint la progressió de la consciència fonològica de Defior —lèxica, sil·làbica, intrasil·làbica i fonèmica— i el treball morfosintàctic amb suports visuals, modelatge i recast (Aguado; Gallego Ortega).

La dimensió de la forma integra, en la proposta de Bloom & Lahey, la fonologia i la morfosintaxi: el sistema de sons significatius i les regles que governen la combinació de morfemes i paraules. El seu abordatge en l'aula d'AL es justifica per una doble raó, preventiva i reparadora. La consciència fonològica —entesa amb Defior com l'habilitat metalingüística per a identificar, segmentar i manipular les unitats de la parla— és el predictor més robust de l'èxit lectoescriptor en sistemes alfabètics transparents com el castellà i el valencià; intervindre-hi en 1r, on es troben H. (risc de dislèxia) i N. (TEL), té un valor preventiu de primer orde. La morfosintaxi deficitària —marcada en el TEL/TDL de R. i en el suport que precisa D.— compromet la longitud de l'enunciat, els nexes, la concordança i la flexió verbal, amb repercussió directa en la comprensió i l'expressió.

Des del marc normatiu, s'ancora en els arts. 71–79 bis de la LOE 2/2006 mod. LOMLOE (LO 3/2020), que garantixen l'equitat i la resposta a l'alumnat amb NEAE, i en el Decret 104/2018 i l'Ordre 20/2019 de la Comunitat Valenciana, que ordenen la resposta educativa per a la inclusió per nivells I–IV i a través del PAP. El currículum del RD 157/2022 s'empra com a referència ancorada a l'àrea de Llengua Castellana i Literatura / Valencià, amb focus en CCL. Se sustenta en Aguado i Mendoza (TEL), Gallego Ortega (consciència fonològica), Monfort i Juárez (estimulació) i Defior (progressió metafonològica), en coherència amb el DUA-A (CAST; Meyer & Rose).

El programa es desenvolupa al llarg del tercer trimestre mitjançant 12 sessions, huit centrades en consciència fonològica i la resta en morfosintaxi integrada en la dinàmica del grup, amb dues sessions setmanals durant sis setmanes. La duració oscil·la entre 20 i 45 minuts segons l'edat: trams més breus (20-30 min) per a H. i N. (1r) i més extensos (35-45 min) per a R. (3r) i D. (5é). Cada sessió manté una rutina estable —activació, tasca metalingüística central, joc d'afermament i tancament amb autoavaluació— que afavorix l'anticipació. La progressió respecta la complexitat creixent de la consciència fonològica (lèxica → sil·làbica → intrasil·làbica → fonèmica) i entrellaça en espiral el treball morfosintàctic. Les dues últimes sessions es reserven a l'avaluació final i a la transferència a l'aula ordinària en coordinació amb tutoria i PT.

La metodologia és explícita, sistemàtica i lúdica, fonamentada en la progressió de la consciència fonològica de Defior: s'avança des de les unitats majors i més accessibles —la consciència lèxica (la frase com a cadena de paraules)— cap a la sil·làbica, la intrasil·làbica (rimes i onset-rima) i, finalment, la més exigent consciència fonèmica, avantsala directa del principi alfabètic. Cada habilitat es treballa amb tasques graduades d'identificació, segmentació, recompte, omissió, addició i inversió, primer sobre material oral i, progressivament, amb suport de grafies per a estendre el pont a la lectoescriptura. El treball morfosintàctic empra les estratègies de Monfort i Juárez i Aguado —modelatge, expansió i recast— i suports visuals (pictogrames d'ARASAAC, targetes de color per a gènere/nombre, esquemes oracionals). Tot es regix pel DUA-A, amb múltiples formes de representació, acció i implicació per a un grup heterogeni en edat i perfil.

Sessió 1. Quantes paraules té la frase?

Objectiu: desenvolupar la consciència lèxica segmentant enunciats en paraules. Desenvolupament: l'AL diu frases de longitud creixent i l'alumnat col·loca una fitxa per cada paraula; es compten i es reflexiona sobre les paraules-nexe. Agrupament: xicotet grup. Materials: fitxes de colors, targetes-frase, pictogrames. Duració: 25 min.

Sessió 2. El tren de les síl·labes

Objectiu: segmentar i comptar síl·labes. Desenvolupament: cada paraula és un «tren» els vagons del qual són síl·labes; l'alumnat segmenta donant palmades i el construïx amb blocs, identificant síl·laba inicial i final, de bisíl·labes a polisíl·labes. Agrupament: xicotet grup. Materials: blocs encaixables, targetes amb dibuixos, espill. Duració: 30 min.

Sessió 3. Juguem amb les síl·labes: lleve, pose i canvie

Objectiu: manipular síl·labes mitjançant omissió, addició i inversió. Desenvolupament: es juga a «dir la paraula sense la primera síl·laba» (sa-bata → bata), a afegir una síl·laba i a invertir bisíl·labes (ma-sa → sa-ma), retirant progressivament el suport de blocs. Agrupament: xicotet grup. Materials: blocs, targetes-imatge, tauler de síl·labes. Duració: 35 min.

Sessió 4. El país de les rimes

Objectiu: treballar la consciència intrasil·làbica a través de la rima. Desenvolupament: a partir de contes i corrandes, l'alumnat identifica paraules que rimen i genera rimes pròpies (gat-pat), introduint onset i rima amb imatges. Agrupament: xicotet grup. Materials: contes amb rima, baralla d'imatges, ruleta de paraules. Duració: 25 min.

Sessió 5. Detectius de sons

Objectiu: iniciar la consciència fonèmica identificant fonemes. Desenvolupament: es busquen paraules que comencen o acaben per un fonema diana (/s/, /m/, /r/); l'alumnat «caça» objectes de l'aula amb eixe so i el localitza a l'inici, mig o final, associant-lo a la seua grafia. Agrupament: xicotet grup. Materials: targetes fonema-grafema, objectes reals, lupa de joguet. Duració: 30 min.

Sessió 6. Construïm i separem sons

Objectiu: segmentar i sintetitzar fonemes (pont al principi alfabètic). Desenvolupament: amb fitxes-so, l'alumnat separa paraules curtes en fonemes (s-o-l) i, a la inversa, sintetitza fonemes aïllats en paraula, escrivint la grafia corresponent. Agrupament: xicotet grup. Materials: fitxes-so de colors, pissarra, abecedari mòbil. Duració: 35 min.

Sessió 7. La fàbrica de frases

Objectiu: estructurar enunciats respectant concordança i orde. Desenvolupament: amb targetes-pictograma de subjecte, verb i complement, el grup «fabrica» oracions i comprova la concordança de gènere, nombre i temps verbal, mentre l'AL modela i expandix amb recast els enunciats incomplets. Agrupament: xicotet grup. Materials: targetes ARASAAC, esquema oracional de colors. Duració: 40 min.

Sessió 8. Unim idees: nexes i connectors

Objectiu: ampliar la longitud de l'enunciat mitjançant nexes i subordinació senzilla. Desenvolupament: a partir de seqüències d'imatges, l'alumnat enllaça dues frases amb connectors (i, perquè, quan, però) i descriu accions amb marcadors temporals i flexió verbal en passat/futur. Agrupament: xicotet grup. Materials: seqüències temporals, targetes de connectors, conte il·lustrat. Duració: 40 min.

Els recursos combinen material manipulatiu, visual i digital adaptat al DUA. Manipulatius: blocs i fitxes encaixables per a segmentació sil·làbica i fonèmica, fitxes-so de colors, abecedari mòbil, baralla d'imatges i targetes fonema-grafema. Suports visuals: pictogrames d'ARASAAC, targetes de colors per a gènere/nombre, esquemes oracionals i seqüències temporals il·lustrades. Logopèdics: espill, contes amb rima i corrandes. Digitals: apps de consciència fonològica, generadors de paraules i AraWord. Documentals: programes elaborats de Monfort i Juárez i bateries metafonològiques inspirades en Defior i Gallego Ortega. Tot el material s'organitza en nivells de dificultat per a facilitar la gradació.

El programa es desenvolupa preferentment en l'aula d'Audició i Llenguatge, espai estructurat i amb baix nivell de distracció que afavorix l'atenció sostinguda que requerixen les tasques metalingüístiques, especialment per a H. i N. Compta amb espill logopèdic, taula de treball en grup reduït, panell visual amb la rutina i materials classificats per nivell. De manera puntual, i en coordinació amb la tutora, algunes activitats de transferència (rimes, dictats fonèmics, construcció de frases) es porten a l'aula ordinària en docència compartida, connectant la forma treballada amb la lectoescriptura del grup-classe. L'aula PT servix d'espai de coordinació i, ocasionalment, de reforç conjunt per a R. i D.

L'heterogeneïtat del grup —dos alumnes de 1r (H. i N.), un de 3r (R.) i un de 5é (D.)— exigix una gradació de la dificultat fonològica i morfosintàctica individualitzada conforme a cada PAP. Per a H. (risc de dislèxia), l'èmfasi recau en la consciència fonèmica i la correspondència fonema-grafema, amb sobreaprenentatge multisensorial, suport visual permanent i ritme pausat. N. (TEL/TDL) requerix més repeticions, modelatge explícit, tasques més breus i suport en pictogrames; es treballa primer en unitats sil·làbiques abans de les fonèmiques. R. (TEL morfosintàctic) es beneficia especialment de les sessions 7 i 8, amb expansió, recast i esquemes oracionals de colors per a concordança i nexes. D. (5é) aborda estructures de major complexitat —subordinació, flexió verbal completa— i actua com a model lingüístic per als més menuts. La gradació general avança de la paraula a la síl·laba i de la síl·laba al fonema, retirant progressivament els suports (bastida decreixent, DUA-A).

L'avaluació és contínua, formativa i criterial. Com a avaluació inicial s'apliquen proves de consciència fonològica (segmentació lèxica, sil·làbica i fonèmica) i, per a la morfosintaxi, el BLOC (Batería de Lenguaje Objetiva y Criterial), complementat amb PLON-R en els més xicotets. Durant el procés s'empra l'observació sistemàtica mitjançant registre anecdòtic, llistes de control per sessió i anàlisi de produccions. L'avaluació final contrasta els avanços amb la línia base i es trasllada a l'informe de seguiment del PAP; la coordinació amb tutoria i PT valora la transferència dels assoliments a la lectoescriptura de l'aula ordinària.

El programa posseïx un marcat caràcter preventiu de les dificultats lectoescriptores: en enfortir la consciència fonològica com a pont al principi alfabètic, reduïx el risc de dislèxia en alumnes com H., vinculant la intervenció d'AL amb l'èxit escolar del grup-classe. Això exigix una coordinació estructural amb la tutoria, que rep orientacions per a integrar rimes, dictats fonèmics i construcció de frases en l'aula, i amb el mestre/a de PT, amb qui es compartixen objectius morfosintàctics per a R. i D. dins dels seus PAP. Les famílies participen mitjançant pautes senzilles per a la llar —jocs de paraules, lectura compartida, rimes— que generalitzen els aprenentatges. Tot això connecta amb l'ODS 4 (Educació de qualitat), que aspira a una educació inclusiva i equitativa que assegure l'accés de tot l'alumnat, també el més vulnerable, al llenguatge escrit.

Aquest sisé i últim programa del Pla tanca el curs des de la dimensió de l'ús i l'accés a la comunicació, abordant la implantació, el domini i la generalització de Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació (SAAC). El seu destinatari principal és P. (Infantil 5 anys, TEA amb llenguatge oral emergent), per a qui el SAAC no substituïx la parla sinó que la bastix i la potencia, donant-li una via estable per a comunicar desitjos i rebutjos mentres el llenguatge madura. S'oferix, a més, suport a J. (2n, hipoacúsia amb implant coclear) en clau d'accés i comprensió, perquè el suport visual estructura la informació i reforça l'escolta en entorns acústics adversos. El programa implanta pictogrames ARASAAC en taulers i comunicador, ensenya explícitament la petició i desplega la resta de funcions comunicatives (rebuig, comentari, pregunta, salutació). El seu eix és la generalització a l'aula, al pati, al menjador i a la llar; el treball amb la família i l'entorn és, per això, estructural. Materialitza el principi que comunicar és un dret i que l'absència de parla mai equival a absència de veu.

La justificació s'assenta en un principi ètic irrenunciable: tota persona té dret a comunicar-se, amb independència del seu nivell de llenguatge oral. La LOE 2/2006 modificada per la LOMLOE (LO 3/2020), en els seus articles 71 a 79 bis, consagra la resposta a l'alumnat amb NEAE; per a P., l'accés a un SAAC és la mesura d'inclusió nuclear que li permet participar en l'aula. El Decret 104/2018 i l'Ordre 20/2019 (CV) situen la intervenció en els nivells de resposta III i IV i l'articulen en el seu PAP; l'àrea de Comunicació i representació del RD 95/2022 aporta el referent curricular d'Infantil. Basil, Soro-Camats i Rosell han demostrat que la implantació primerenca de SAAC no inhibix la parla —mite persistent entre les famílies— sinó que reduïx la frustració i les conductes disruptives associades a la incomunicació i estimula l'aparició del llenguatge oral; la seua estimulació del llenguatge assistit (aided language stimulation) és la columna vertebral metodològica, complementada pels suports visuals de Monfort i Juárez. Per a P. el SAAC és ple i multimodal; per a J. els pictogrames són suport de l'accés. Com a programa de tancament, sintetitza forma, contingut i ús del model de Bloom i Lahey i projecta la intervenció cap als contextos naturals i la família.

El programa es desenvolupa en el 3r trimestre, en paral·lel al cinqué, amb una duració estimada de 12 sessions en unes sis setmanes. Amb P. es treballa en format individual (sessions de 30-45 minuts) per la intensitat que exigix la implantació d'un SAAC ple; amb J. les actuacions d'accés s'integren en sessions més breus (20-30 minuts) i en docència compartida puntual en l'aula. Es reserven, a més, dues sessions de coordinació amb la família (entrega del tauler de la llar i seguiment). La seqüència és progressiva: avaluació funcional i selecció del vocabulari (1-2), implantació de la petició (3-5), ampliació de funcions (6-9) i generalització a aula, família i entorn (10-12), a raó de dues o tres sessions setmanals per a garantir la pràctica distribuïda.

La metodologia parteix d'una avaluació funcional per a la implantació del SAAC —observació, entrevista a família i tutoria i inventari de necessitats— que determina el vocabulari d'inici i el format (tauler, agenda, comunicador), seguint Basil, Soro-Camats i Rosell. Amb P. es prioritza l'ensenyament explícit de la petició amb un enfocament inspirat en el PECS (intercanvi físic del pictograma, esvaïment de l'ajuda i demora temporal) i l'estimulació del llenguatge assistit (aided language stimulation), per la qual l'adult assenyala els pictogrames mentres parla. Es treballa en multimodalitat (gest + pictograma + aproximació oral) respectant la iniciativa comunicativa del xiquet, amb els recursos d'ARASAAC (pictogrames, AraWord, Plaphoons). Per a J. l'èmfasi es desplaça al suport visual de l'accés. El treball amb la família és estructural: se l'entrena com a interlocutor mediador i se li entrega un tauler de la llar. Tot s'emmarca en el DUA-A (Meyer i Rose, CAST).

Sessió 1. Què necessita dir? Avaluació funcional

Objectiu: Identificar les necessitats comunicatives de P. i seleccionar el vocabulari d'inici. Desenvolupament: Amb l'observació de rutines i l'entrevista a família i tutora s'inventarien els objectes, accions i persones més motivadors. S'elaboren els primers pictogrames ARASAAC i es prova la resposta del xiquet. Agrupament: Individual. Materials: Full d'inventari comunicatiu, pictogrames ARASAAC, objectes motivadors. Duració: 40 min.

Sessió 2. El meu tauler comença a parlar

Objectiu: Associar pictograma amb el seu referent real (objecte/acció) mitjançant emparellament. Desenvolupament: Es presenta cada pictograma al costat del seu objecte real i es practica l'emparellament de manera lúdica. S'introduïx l'agenda visual perquè P. anticipe la seqüència; amb J. s'assaja l'anticipació del vocabulari. Agrupament: Individual. Materials: Tauler base, pictogrames amb velcro, objectes reals, agenda visual. Duració: 35 min.

Sessió 3. T'ho demane: la petició (I)

Objectiu: Ensenyar la petició mitjançant l'intercanvi físic del pictograma. Desenvolupament: Amb un objecte desitjat a la vista però inabastable, es modela físicament que P. entregue el pictograma a l'adult, qui respon immediatament donant-lo i nomenant-lo, esvaint després l'ajuda (enfocament PECS de Basil i col·laboradors). Agrupament: Individual (amb un segon adult de suport). Materials: Pictograma diana, objecte motivador, reforç natural. Duració: 35 min.

Sessió 4. T'ho demane: la petició (II) — autonomia

Objectiu: Aconseguir la petició espontània retirant l'ajuda i augmentant la distància. Desenvolupament: S'aplica la demora temporal: l'adult espera sense pistes que P. inicie l'entrega. S'incrementa la distància al tauler i es varien els objectes per a generalitzar la petició, mentres es modela assenyalant els pictogrames en parlar. Agrupament: Individual. Materials: Tauler de petició, diversos objectes diana, temporitzador visual. Duració: 40 min.

Sessió 5. No vull / Ajuda: ampliar la petició

Objectiu: Incorporar el rebuig funcional i la petició d'ajuda al repertori. Desenvolupament: En situacions provocades (tasca difícil, objecte no desitjat) s'ensenya a P. a usar els pictogrames "no vull" i "ajuda" com a alternativa a la conducta disruptiva. Agrupament: Individual. Materials: Pictogrames "ajuda", "no vull", "més", materials de tasca. Duració: 35 min.

Sessió 6. Jo comente el que veig

Objectiu: Introduir la funció de comentari/descripció amb el SAAC. Desenvolupament: Davant d'imatges i escenes de joc, l'adult modela comentaris assenyalant pictogrames ("xiquet menja", "gos gran") i P. participa combinant pictograma i aproximació oral. Agrupament: Individual. Materials: Tauler temàtic, làmines, pictogrames d'accions i atributs. Duració: 40 min.

Sessió 7. El comunicador digital

Objectiu: Familiaritzar P. amb el comunicador digital com a suport portàtil del SAAC. Desenvolupament: Es presenta el comunicador (app amb pictogrames ARASAAC) amb el vocabulari ja dominat en el tauler. Es practiquen peticions i comentaris localitzant els pictogrames en pantalla. Agrupament: Individual. Materials: Tauleta amb app comunicadora, pictogrames digitals, objectes diana. Duració: 35 min.

Sessió 8. Hola, gràcies, adéu: comunicació social

Objectiu: Incorporar funcions socials (salutació, comiat, agraïment) i generalitzar-les a l'aula. Desenvolupament: Mitjançant rutines d'entrada/eixida i joc de rols, P. usa pictogrames socials amb distints interlocutors. Es transferix a l'aula amb un tauler social per a la tutora i s'acorda amb la família el tauler de la llar per a consolidar la generalització. Agrupament: Individual + docència compartida en aula ordinària. Materials: Tauler social, tauler de la llar, agenda visual, comunicador. Duració: 45 min.

El programa se sosté sobre els recursos del portal ARASAAC, referència oberta en llengua espanyola: el seu banc de pictogrames és la base del vocabulari, AraWord permet elaborar materials amb text pictografiat i Plaphoons facilita la creació de taulers i comunicadors adaptats. S'empren taulers de comunicació amb velcro (de nucli i temàtics: petició, social, de la llar), una agenda visual de rutines i un comunicador digital en tauleta (app amb pictogrames i síntesi de veu), a més d'objectes motivadors, contes pictografiats i registres d'ús. La fonamentació remet a Basil, Soro-Camats i Rosell i a Monfort i Juárez.

La intervenció individual amb P. es desenvolupa en l'aula d'Audició i Llenguatge, espai estructurat, predictible i amb baixa càrrega distractora, idoni per a la implantació inicial del SAAC. La generalització exigix eixir d'eixe espai: l'aula ordinària d'Infantil (assemblea, racons) és l'escenari prioritari de transferència mitjançant docència compartida, i incorpora progressivament el pati i el menjador com a contextos naturals de petició i comunicació social. Les sessions d'accés amb J. es realitzen en l'aula d'AL i, puntualment, en la seua aula de 2n. La llar és l'espai clau de consolidació.

L'atenció a la diversitat es concreta en una doble adaptació diferenciada. Per a P. (TEA, llenguatge oral emergent) el SAAC s'implanta com a sistema ple i multimodal, amb ensenyament explícit de la petició, anticipació visual permanent, reforç immediat i esvaïment gradual de les ajudes; es respecten el seu ritme i interessos i es prevenen conductes disruptives amb alternatives funcionals (demanar, rebutjar, ajuda). Per a J. (hipoacúsia amb implant coclear) el SAAC no substituïx la parla —la seua via principal— sinó que actua com a suport visual de l'accés i la comprensió: anticipació del vocabulari, pictogrames que estructuren el discurs i cura de l'entorn acústic (proximitat, torns clars, suport labial). El DUA-A oferix múltiples vies de representació, expressió i implicació.

L'avaluació és contínua, funcional i contextual, centrada en l'ús real del SAAC. Els instruments són: un registre d'ús del SAAC (freqüència, autonomia i tipus d'ajuda), un registre de funcions comunicatives, l'observació sistemàtica en contextos (aula, pati, llar) i la informació de família i tutoria sobre la generalització. La inicial coincidix amb la sessió funcional; la final valora la implantació i la transferència. Es concreta en la rúbrica:

Com a programa de tancament, aquest SAAC projecta el Pla cap a tota la comunitat educativa i materialitza la inclusió real: implantar un sistema de comunicació per a P. i el suport d'accés per a J. garantix el dret a comunicar, en coherència amb el PADIE i el Decret 104/2018. La família és agent coprotagonista: se l'entrena com a interlocutor mediador, se li entrega el tauler de la llar i se l'acompanya per a desmuntar el mite que el SAAC inhibix la parla. Els tutors reben taulers d'aula i orientacions de suport visual, i PT i Orientació compartixen el seguiment del PAP. L'accessibilitat comunicativa vertebra el programa mitjançant el DUA i els recursos oberts d'ARASAAC. Connecta amb l'ODS 4 (educació inclusiva i de qualitat) i l'ODS 10 (reducció de les desigualtats): dotar de veu a qui no accedix al llenguatge oral és un dels actes més profunds d'equitat que l'escola pot oferir, i el tancament coherent de tot el Pla de Suport.